Innocents i tous
Fa uns dies, la gran (set anys i tres quarts) estava pioca. No tenia res gros, però no es trobava bé. Eren quarts de vuit del matí i ens posàvem en marxa per anar a l’escola. Ella s’estava estirada al sofà sense esma. I vaig trucar a la seva àvia per si podia tenir-la aquell matí/migdia. Per explicar-li la situació, li vaig dir que la noieta estava toveta. Mentre jo parlava per telèfon, el petit (quatre anys i tres quarts) va apropar-se a la gran i li va palpar la cama amb una mà. Tot seguit, a cau d’orella i amb delicadesa, li va dir: ‘Sí que estàs una mica toveta.’