He passat alguns dies a l’illa de Fuerteventura, l’antiga Maxorata o Erbania dels guanches. Més desconeguda que Lanzarote però igualment atractiva, d’un paisatge desèrtic corprenedor. Heus aquí algunes impressions de l’estada. A l’illa s’hi pot accedir en avió o en vaixell des de Las Palmas, i opto per aquest darrer mitjà de transport. Es tracta del
Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català (referint-se a la marxa de Carme Chacón): “Ha lluitat per la unitat d’Espanya i en contra del separatisme”. Són com dues ànimes bessones, vaja. David Cameron, primer ministre del Regne Unit: “No es tracta de canviar el règim (de Síria)” Ah, no? Llàstima. Usain Bolt, atleta: “Vull ser un mite
Enric Millo, diputat del PP: “La carta de Mas tindrà resposta quan toqui; hi ha altres prioritats”. Sobretot, sobretot, que no s’estressi don Mariano. De tota manera, ja sabem què contestarà, o sigui que no ve d’un dia. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern (referint-se a la participació dels consellers a la via): “Hi ha hagut
Jaume Collboni, diputat del PSC: “La solució als problemes no és aixecar fronteres”. Sembla mentida que encara algú tregui arguments de fa una dècada o dues. Però qui parla de fronteres? Encara no s’ha entès què volem els catalans? El que volem és unir-nos a Europa, home! Gonzalo Boyé, advocat de l’acusació en el cas
Per sorprenent que sembli, la televisió continua abocant anuncis i més anuncis en una època de l’any en que, figura, l’audiència baixa considerablement. Són espots que cada dos per tres interrompen programes que no són altra cosa que reposicions d’interès relatiu. El més curiós, a més, és que la majoria de productes publicitats no tenen
Fabián Picardo, ministre principal de Gibraltar: “Les declaracions de García-Margallo recorden Corea del Nord més que no pas un soci de la UE”. Què ens ha de dir que no sapiguem ja, Mr. Picardo… Mark Post, investigador del projecte de la primera hamburguesa de carn artificial: “El gust encara no és prou bo”. No es
Enric Millo, diputat del PP: “Demanar un objectiu de dèficit més elevat és voler seguir gastant més del que no tenim”. Perdoni, però és que sí que ho tenim… fins que se’ns ho endú Madrid i ja no torna. Pere Navarro, primer secretari del PSC: “A mi mai m’han agradat les cadenes” La que el
Albert Rivera, diputat de C’s: “L’executiu ha de deixar de plorar. Ja no hi ha excuses per no presentar el pressupost”. Fes-lo tu, llest. Mariano Rajoy, president del govern espanyol: “Vinc a desmentir mentides que han esbombat alguns dirigents polítics i que perjudiquen la imatge d’Espanya”. Doncs no sembla que ens hagi convençut gaire, la
Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia: “És un triomf de la Meseta sobre la Mediterrània”. O de l’Espanya “assimilada” sobre l’”assimilable”, segons el ja famós mapa del segle XIX. Sort que s’acosta el final del túnel. Maurici Lucena, diputat del PSC: “S’imagina la cara de babau que ens queda en pensar que CiU pot haver competit en les
El viatge anava cremant etapes, i ja els darrers dies tocava conèixer Casablanca i Rabat. A la capital del regne marroquí ens vam allotjar en un hotel “demodé”, preciós. Devia ser dels anys trenta i conservava intacte un aire colonial, amb els seus mobles, la seva decoració i, fins i tot, el seu personal: el
A la plaça major de Marràqueix també hi ha aiguadors, uns senyors que serveixen aigua fresca vestits amb unes prendes certament peculiars i que es deixen retratar pels turistes… a canvi d?unes monedes, naturalment. I és que al Marroc, i de fet a tot arreu, qualsevol cosa costa diners, una propina o un preu concret.
Un dels aspectes que més sobten al visitant europeu d?aquest país és la ?aparent- brutícia o manca de condicions higièniques. Dic aparent perquè sostinc que es tracta més aviat d?un cert prejudici influït per mentalitats poc coneixedores d?altres cultures quan no descaradament xenòfobes. D?altra banda, la nostra societat és també moltes vegades, reconeguem-ho, excessivament higienista
El viatge va proseguir cap al sud, vers la zona més àrida. Aquí ens van transportar en un Land Rover fins a una zona desèrtica apta per a turistes. Tots ens vam fer les fotos de rigor i tots vam comprar, al marxar, el típic mocador blau dels beduïns, que, segons diuen, els tenyeix la
A l?hora de vendre, tothom domina els idiomes. Això ens tocava la fibra sensible, és clar, i abans que ho poguéssim evitar, ja estàvem en el seu terreny. Després venia el regateig en sí, cosa que a mí, personalment, em posa molt nerviós. Deixava per tant aquesta tècnica al meu company, més avesat que jo
Fins que vam arribar a Fes, la medieval, la bulliciosa, la fascinant. Es tracta no d?una, sinó de tres ciutats: dues Fes antigues i una de moderna. La més interessant, de llarg, és Fes el Bali, la més antiga. Es tracta d?una immensa medina de carrers estrets i laberíntics. Diuen que les medines es van