Una de les cançons quan encara era adolescent que més em va colpir quan la vaig sentir per primera vegada, fou una no gaire coneguda del Lluis Llach: A la taverna del mar És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.És vell, prou que ho sent cada instant que plora.És vell, i
Darrerament m’ha succeït una sèrie de fets que m’he estan fent reflexionar. L’altre dia, la meva amiga i regidora de CiU de Malgrat de Mar, el meu poble conjuntament amb Blanes, em va fer una observació a un article meu La por de l’esclau a ser lliure. La Neus Serra em retreia que utilitzo unes
Ja porto 4 anys a Alemanya i només l’any passat vaig poder gaudir de la revetlla, encara que d’una manera especial, fou a Ciutadella.A Alemanya, concretament a Baden Würtemberg, l’escoles fan dues setmanes de festa a la Pentecosta i tothom aprofita per fer vacances. Per desgràcia aquest any a caigut a finals de maig i
A alemanya no hi ha un mes a on tothom faci vacances, com a Catalunya es l’agost o els francesos el Juliol. Els alemanys que tenen més vacances pagades, 6 setmanes, aquestes pràcticament mai són agafades totes seguides. Si tens canalla i aquesta està a l’edat escolar (a partir de 6 anys) els pares s’han d’adaptar
La meva mala experiència del diumenge amb la caiguda amb la BTT per un rierol prop de la cala Mongofre de Menorca m’ha estroncat les vacances i ahir vaig escriure la crònica al bloc de deumil.cat amb una mà, ja que l’altre la tinc enguixada. Com que sempre miro de treure quelcom de tot plegat
El meu amic i patriota Ramon Garriga-Marquès ha mort el passat diumenge als 88 anys.El vaig conèixer fa 18 anys quan vaig entrar a militar a ERC a Malgrat de Mar. Ell junt amb uns altres formava part del que jo anomenava la vella guàrdia republicana del poble. D’aquelles persones que havien patit la brutal
Una de les coses que més enyoro de la meva altra vida, és poder escoltar música amb tranquil·litat. Quan era jove, quan no tenia ni un duro, sempre pensava quan sigui gran, i treballi, em podré comprar discs i amb un bon equip de música, em pasaré moltes hores gaudint-la. Doncs ara que sóc
Aquest és el tercer hivern que passo a Alemanya, concretament a Karlsruhe, la capital de Baden. Realment aquest hivern és el primer que veig que fa fred de veritat. Portem des d’abans de Nadal, colgats de neu. Només una setmana es va desfer la neu. Però la setmana passada va nevar força fins deixar-nos mig
La meva trajectòria dins del món de la informàtica, sempre em va fer ser força actiu amb les noves tecnologies. Recordo que als finals dels 80, ja em vaig connectar a un BBS o Bulletin BoardSystem, fins i tot vaig instal·lar-me un a casa meva. Més tard quan va sortir Internet de seguida vaig mirar
Article al bloc de deumil.cat sobre el que voldria que fos la cerimònia del meu enterrament. http://www.deumil.cat/bloc/?p=124 .
Continuant amb aquesta sèrie d’articles sobre el que trobo de diferent de viure « exiliat» a Alemanya. El primer article vaig fer-ho sobre els horaris i aquest serà sobre el transit. Com deia en el primer article, ara que ja fa més de tres anys que hi visc a Karlsruhe, quan arribo a casa, a Blanes
Per no donar a equívocs, jo no sóc pas exiliat, sinó que sóc un català que ha hagut d’emigrar a l’estranger perquè després de 20 anys de treballar per una multinacional a Catalunya, només tenia dues alternatives si volia continuar treballar de la meva professió mantenien el meu estatus laboral, anar a Madrid o Alemanya.
Com alguns ja sabeu he estat una setmana a Buenos Aires de viatge per la feina i allà he tingut la sort de poder fer un acte a l’Obra Cultural Catalana d’aquesta ciutat a on he presentat la proposta de Reagrupament Independentista. Era la meva primera visita a Argentina i malgrat que només era per
Avui, una trucada interna al meu telèfon del despatx , una noia em diu amb un alemany que en prou feina l’entenc, que el meu pare em truca i que me’l passa. De seguida he pensat que havia passat quelcom de gros , potser algun accident?. La veu de mon pare apareix per l’auricular i
Ahir dissabte, la dona, els nens i una amiga, la Marta, que viu a Forst, vàrem agafar el cotxe i vàrem anar de Kalrsruhe cap a la Universitat de Frankfurt, Grüneburgplatz 1, Frankfurt am Main, sisè pis, despatx 255. Ens havia convidat per correu electrònic en Joan N. Escrivà, que és el secretari/Generalsekretär de l’Associació