Avui fa un any teníem l’oportunitat d’assistir en la vespra de la Nativitat de Sant Joan Baptista a l’ordenació sacedotal de l’amic alcudià i monjo de Montserrat, fill del recentment desaparegut Josep Lluís Bausset, a l’Abadia de Montserrat. Juntament amb Josep Miquel, monsenyor Joan Enric Vives i Sicília, actualment bisbe de la Seu
Sense haver existit Fuster, el nostre PV no seria com és. Des d’aquest humil bloc m’unesc al record en el 20é aniversari de la desaparició terrenal. Com que ens queda la seua obra, farem molt bé, si a més de recordar-lo, el llegim.
És una talla (no en sabem l’autor), donada per Sant Joan de Ribera (segons em féu saber l’amic i filòleg -etnòleg també- Sergi Gómez i Soler. Ací us deixe una fotografia escanejada. I sobre el poble podeu consultar: http://ca.wikipedia.org/wiki/Benicolet
“Bausset, l’esquerra, la mort”, per Joan Francesc Mira (El País), “El legado de un profesor del valencianismo”, per Santi Vallés (El País) i “Un homenot amb trellat”, per Martí Domínguez (El País). I acabe aquest xicotet apunt d’enllaços amb la definició que dóna Martí Domínguez del metre Bausset, un homenot
És gent normal, que protagonitza actes de dignitat, quotidians, poc importants aparentment, però profunds. Dos exemples, triats d’ahir. A l’Alcúdia, la família de Josep Lluís Bausset tornà el telegrama de condol que els havia enviat, en espanyol, el president de la Generalitat Valenciana. A les Illes, el 87% dels pares exigiren que el català fóra
dels seus familiars, amigues i amics i gent senzilla que de veritat se l’estimava. Quan diumenge vaig veure dues o tres telefonades (que no havia pogut atendre) d’amics, cap a les 23:30h, vaig pensar que l’hora havia arribat. I així fou. De seguida, li vaig telefonar a l’amic, poeta i valldalbaidí. Salvador Jàfer, i m’ho
Anit, com deia en l’anterior apunt, em vaig assabetar de la mort del gran patriota valencià i pare del meu amic i monjo de Montserrat, Josep Miquel. Encara ara estic “impactat” perquè, encara que amb 101 anys, no pensava que aquest moment li arribaria mai. I com a tot el món, li arribà ahir.
Assabentat ara mateix de la defunció d’en Josep Lluís Bausset, vull unir-me al dolor de la família i manifestar el meu respecte més sincer per aquest patriota valencià que ens ha deixat als 101 anys. Amb més temps ja en diré quelcom més. Josep Lluís Bausset, per tot allò que has fet pel nostre poble,
Avui toca, com cada dia, ser nobles i felicitar tots dos equips i les seues aficions. Per molts anys!
De veritat no hi ha altres solucions per tal de crear llocs de treball? Sembla mentida que a dia de hui hàgem de tirar mà d’usos del passat que dugueren tanta injustícia i explotació als treballadors. Amb aquestes mesures, i sense clavar-me a profeta, es van a aconseguir els mateixos fruits d’un pretés
He fet un cop d’ull a les declaracions d’Hisenda dels darrers tres exercicis, i m’he trobat que la Generalitat Valenciana (a causa de la seua fallida i balafiament durant aquests darrers 16 anys, governada pel PP -no ho oblidem mai-), em furta diners. Si durant l’any 2009 vaig tindre uns ingressos
El programa recupera este dissabte la biografia menys coneguda del cardenal Vicent Enrique i Tarancón amb l’emissió de “Tarancón, inèdit”, un reportatge excepcional amb imatges i documents personals que no s’havien mostrat mai fins ara, i amb declaracions i testimonis que tampoc s’havien escoltat mai. “Tarancón, inèdit” ens parla del cardenal clau en la transició
305 anys resistint. I el que seguirem. Bon dia i endavant!
Uns dies de descans
Diumenge de Pasqua, com ja fem anys, vam estar a Benimarfull a ca Rafel, encara que enguany no ens acompanyada una persona que ens estimàvem moltíssim i que ens deixà l’any passat: el Sr. Pepe Vilaplana (ACS). Com que vam pensar que el Sr. Pepe ben agust i content hauria estat de poder