Era un paradís? Per a mi, sí. No té dubte. Un paradís encerclat per blocs de pisos nous de trinca al nou nat barri del Congrés (Eucaristic). Badalona Sûr Mer, sisplau. N’hi teníem de tot: blocs, MOTOPLAT (presidida per un empresari pertanyent a Alianza Popular i força dur sindicalment, la gegantina química CROS, amb tot
Me llamo Pere Meroño, y en 1976, el primer diario que alcancé a leer fue “MUNDO DIARIO”. Y así seguí hasta 1980. Durante esos años tiernos, el diario de Sebastián Auger, catalán y del OPUS DEI, me hizo sana y cabal compañia. Para mi, ya “politizado”, “MUNDO DIARIO” fue el periódico del PSUC, de los
Andrés Antebi, Pablo González, Roger Adam, Teresa Ferré. Entre el 1900 i el 1939 els seus rostres eren coneguts, la seva activitat, notícia. Avui, han perdurat alguns noms. La majoria, però, ha caigut en l’oblit. Repòrters gràfics, Barcelona 1900-1939 és un intent de reconstrucció de la nostra memòria gràfica, amputada per la implantació del règim
Luis Pousa. La Voz de Galicia. Hay un hermoso y duro poema de Charles Bukowski, El incendio de un sueño, en el que lamenta la pérdida de la Biblioteca Pública de Los Ángeles, destruida por las llamas como algunas de las más legendarias bibliotecas de la antigüedad. Tal vez era el único final posible, el
Des de Madrid s’ha ridiculitzat la visita del president Puigdemont a Bèlgica, on no va ser rebut per cap autoritat comunitària, i aquí s’ha preferit mirar cap a un altre cantó. No es pot crear un estat nou sense padrins. I Catalunya no en té. Hi ha raons econòmiques, polítiques, jurídiques, culturals, emocionals, sentimentals i
Conversem amb el veterà José Martí Gómez, que acaba de publicar El oficio más hermoso del mundo, una crònica de gairebé mig segle d’exercici de la professió de periodista “Pujol em va explicar que hi havia militants històrics de Convergència que li deien que si no recuperem el teixit ètic aquest país s’anava en orris.
Jordi Rovira, Òscar Moreno. Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. Fou amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores, Salvador Dalí…
Mi viejo colega Martí Gómez, acaba de publicar (Clave Intelectual, Madrid) un libro, El oficio más hermoso del mundo , en el que recuerda y recoge más de cincuenta años de periodismo, desde sus comienzos en Mediterráneo, un diario castellonense del Movimiento, hasta su actual colaboración en el programa A vivir que son dos días,
Exposició fins al 31 de març de 2016. Biblioteca Jaume Fuster. Plaça Lesseps, 20-22. Barcelona. La solució a la bulímia de la premsa no és el discurs anorèctic i pla, sinó la senzillesa matisada dels bons relats. Siguin servits amb el trenat de les paraules o amb les imatges que s’hi alien. La fotografia d’Elvira
Jon Krakauer. Krakauer pone las cosas claras sobre un hombre extraordinario que vivió con pasión y murió innecesariamente.» —The Huffington Post (…) Leer + http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Conviene no olvidarlo. Si nos leyéramos unos a otros el pensamiento, seríamos incapaces de soportarnos. No existirían parejas, ni familias, ni gobiernos, ni equipos de fútbol. No existiría sociedad. Incluso sin leernos el pensamiento, la sociedad se degrada cuando decimos cualquier barbaridad que se nos ocurre (…) “Silencio”. Artículo de Enric González http://twitter.com/perermerono CANIGÓ,
En el marc del programa “Objectiu BCN”, un curs de formació fotogràfica promogut per la xarxa de centres cívics de Barcelona, del que ja hem parlat al Núvol, el passat dijous es va presentar al Disseny Hub Barcelona el documental La caja de cerillas, realitzat per David Airob i dedicat a glossar la trajectòria professional
Manuel Leguineche (Arrazua, Bizkaia, 1941), fallecido de una insuficiencia respiratoria en la Fundación Jiménez Díaz de Madrid, escribió una vez que la II Guerra Mundial empezó en su pueblo, Gernika. La guerra siempre formó parte de la vida de este hombre de paz, extraordinario jugador de mus, fundador de dos agencias de prensa, Colpisa y
Les fotografies de Ryszard Kapuscinski que integren l’exposició titulada “L’ocàs de l’Imperi”, van ser trobades fa uns anys a l’arxiu privat del famós reporter. Daten del període 1989-1991, quan l’autor va recórrer les repúbliques de l’antiga Unió Soviètica (…) Notícia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Bezos se’n sortirà. Però el que més m’impressiona d’aquesta història és l’actitud dels Graham, antics amos del Post . El van vendre perquè consideraven que no tenien prou idees per parar el declivi del diari. I van buscar el millor candidat per preservar aquesta institució, que és molt més que un negoci. ¿A quants periodistes