Estic sorprès per la prohibició d’El Jueves a causa d’una caricatura de l’hereu de la corona espanyola. Però m’agradaria explicar un dels motius pel qual li hem donat tant de ressò a VilaWeb, a banda del primer i més obvi, que és la llibertat d’expressió.
A VilaWeb estem en contra de publicar res que tinga relació amb la vida privada de les persones, fins i tot de les persones públiques. Creiem que mantenir la privacitat és un dret i que els periodistes hauríem de ser correctes amb això. Però hi ha un límit i aquest límit arriba quan una persona pública usa la vida privada per a finalitats públiques. I no sé trobar cap cas més perfecte per a explicar això que la monarquia espanyola.
Des de la transició s’ha creat i fabricat, fabricat, una imatge de la monarquia espanyola basada en bona part en la vida privada. S’ha dibuixat una família modèlica, quasi perfecta (que tot indica que és lluny de ser real) i no només s’han tapat els possibles escàndols sinó que s’ha generat un rol polític d’aquesta família i una legitimitat alternativa, basada en el tarannà, en l’estil de vida, etcètera…
Això invalida el dret a la privacitat de la casa real. Ells són polítics. Però no ens els han venut com a polítics sinó com a persones. No ens han venut fets polítics com a raó per a considerar-los, sinó actituds personals -i, sí, podríem parlar moltes hores del 23F i el paper de Juan Carlos. Amb ells, amb la casa real espanyola, han fet de la vida privada argument polític. Per això avui no ens fa res donar tota la dimensió que creiem que cal donar a aquesta portada d’El Jueves, dibuix inclòs.