Arxiu de la categoria: Periodisme-Opinió

No ajudeu tant els palestins

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Palestina Gaza Israel

(article publicat el 20/11/2012)
En les properes hores* es firmarà al Caire un alto alto-el-foc per aturar l’intercanvi de míssils de la darrera setmana entre Israel i Hamàs que deixarà totes les parts satisfetes. De fet, els uns i els altres diran que n’han sortit victoriosos: els egipcis, perquè conserven la capacitat de fer de mediadors; els israelians, perquè una vegada més, han deixat clar que qui els amenaça s’arrisca a un contraatac fulminant; i Hamàs, perquè interpreta l’enèsima desgràcia que pateix la seva població com una victòria sobre Israel, que ha renunciat a fer una incursió terrestre sobre la Franja. (Descripció de la situació que es va produir el 2012, vàlida també per la fi de l’ofensiva sobre Gaza de 2014).

Això, tot i que el balanç de la setmana de bombardejos sobre Gaza ha fet 130 morts, més o menys les mateixes persones que van perdre la vida la setmana que vaig escriure, ja fa temps, Macabre serial palestí a Gaza. (Dades de l’ofensiva sobre Gaza de 2012. En l’ofensiva del 2014 els morts palestins van superar els 800). A Palestina, la història es repeteix tant sovint i les desgràcies se semblen tant les unes a les altres, que han convertint les vides dels seus habitants en una calamitat perpètua.

De fet, fa molt de temps que la vida a Palestina està immersa en una espiral fomentada i reforçada per molts elements exteriors i els seus col·laboradors interiors, que massa sovint han usat els palestins de conillets d’índies i de titelles en les seves guerres pel poder regional.

Una de les poques persones públiques àrabs que s’ha adonat d’aquest fet i que s’ha atrevit a denunciar-ho públicament, per escrit i en entrevistes als mitjans, és el periodista kuwaitià Ahmad Sharraf. No és gens comú trobar un àrab que responsabilitzi en la mateixa mesura Israel i Hamàs de les darreres desgràcies que han colpit els palestins. Per això, he trobat convenient resumir la seva posició sobre el conflicte a Palestina en el següent article:

(més…)

Macabre serial palestí a Gaza

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Palestina Gaza Israel

En comptades ocasions m’he decidit a escriure sobre Palestina i Israel. En general, crec que els lectors europeus ja estan prou ben servits de notícies i de les opinions dels experts en el tema.

Tot i això, després de tants anys al Pròxim Orient, he hagut d’escriure alguna cosa al respecte. Una de les quals és l’article publicat a l’Avui que podeu llegir a continuació.

Un dels aspectes que m’entristeix i em desespera de Palestina, depèn del moment, és la comprovació que els comptadíssims canvis que s’hi produeixen són per empitjorar la situació. De fet, el següent article podria haver estat escrit ahir, l’any 2000 o al segle passat. De fet, com la situació no canvia, podrien tornar a publicar l’article l’any que ve i jo no hi hauria de retocar ni una sola coma.

(més…)

Les dificultats per votar des de l’estranger de sempre

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic

Les ambaixades i consolats que són objecte de crítica aquests dies per la qüestió del vot des de l’estranger, atenen malament els expatriats perquè són catalans o, simplement, atenen malament?

De fet, les dificultats per votar des de l’estranger s’arrosseguen des de fa anys i no afecten només els catalans. Però, fins ara, les eleccions no havien estat tan decisives com les del 25 de novembre al Parlament de Catalunya. Potser per això les irregularitats havien passat força desapercebudes. Efectivament, l’actual polèmica per les traves que les representacions consulars espanyoles posen als catalans que volen exercir el seu dret de vot des de l’estranger és resultat de la importància que tenen per a nosaltres els propers comicis. I no pas perquè les irregularitats siguin noves o hagin afectat només els catalans.

Per començar, el vot a l’estranger no és sempre gratuït, com diuen. L’elector ha de pagar les despeses de correus i, posteriorment, rep un xec amb l’import que a l’administració li sembla que hauria d’haver costat l’enviament. I no pas el que s’ha pagat realment. A més, el xec s’ha de cobrar en determinades entitats bancàries, i si no n’ets client, te’n poden descomptar una comissió.

Malgrat que els diners que ens costa el vot són un inconvenient, no són un impediment per votar. Les dificultats reals arriben quan topes amb representacions diplomàtiques que relativitzen la importància de l’exercici del dret de vot. Aquest és el cas de les persones que aquests dies denuncien públicament als mitjans que no podran votar, i que, a més, no estan rebent cap mena d’ajuda dels seus respectius consolats.
(més…)

Al-Jazira, l’ambaixador de Palestina i la independència de Catalunya

3

Els mitjans catalans s’han fet ressò del notable seguiment que la versió anglesa de la televisió Al-Jazira fa del procés de secessió de Catalunya. És evident que aquesta cadena ha entès la rellevància internacional de fets com la multitudinària manifestació de l’11S o la resolució del Parlament a favor de la convocatòria d’un referèndum d’independència. I la versió en àrab d’Al-Jazira? S’hi interessa?

Per satisfer la meva curiositat i saber quantes vegades Al-Jazira ha parlat de nosaltres, he fet una cerca en els arxius de les seves dues versions. El canal en anglès ha mencionat Catalunya 62 vegades des de la seva creació, el 15 de novembre 2006. Pel que fa a l’Al-Jazira en àrab, n’ha parlat 72 vegades en el mateix període des de l’aparició del seu web, el gener del 2001 (la televisió emet des de l’1 de novembre de 1996). És a dir, Al-Jazira en anglès ha informat de Catalunya 12 vegades l’any, mentre que l’àrab ho ha fet 6 14 vegades l’any*.

———————————————— 

 

*nota afegida el 12/07/2014: (Un lector se n’ha adonat que l’estadística no estava ben feta. La comparació havia d’haver estat pel mateix període de temps. Amb tot, ara també me n’he adonat que no he tingut en compte el factor futbol, que podria tornar a decantar la balança i evidenciar la poca presència de l’actualitat política catalana en la versió àrab de la cadena, en comparació a l’anglesa. La meitat de les mencions de Catalunya en la cadena Al-Jazira en àrab d’enguany han estat a la secció d’esports. En canvi, les notícies d’esports d’Al-Jazira en anglès en les que ha estat mencionada Catalunya no representa ni un terç del total de notícies)

————————————————

Tenint en compte que els espectadors de parla anglesa són majoritàriament occidentals i viuen en el nostre entorn més proper, és comprensible que es parli més de Catalunya en aquesta llengua. Pel que fa als àrabs, només ells poden valorar què els interessa i en quina mesura n’han de parlar. Amb tot, hi ha persones que m’han comentat que troben sorprenent que una cadena àrab tant preocupada per la qüestió Palestina, no hagi dedicat ni una nota d’agència a la gran manifestació de l’11S, ni que es faci ressò d’altres processos d’alliberament nacional.

Personalment, considero que ens equivoquem si creiem que una cadena, pel fet de ser àrab, ha de tractar amb especial interès tots els conflictes nacionals del món. Per què haurien de dedicar cap atenció a un tema que queda fora del seu àmbit geogràfic i sentimental i no afecta els seus interessos polítics? Nosaltres fem el mateix i també ignorem notícies molt importants perquè tracten fets que succeeixen en indrets amb els quals no tenim cap connexió cultural ni sentimental.

El convenciment que la persona que està al servei d’un poble ocupat s’ha de preocupar i s’ha de posar al servei de tots els pobles ocupats del món, explica que haguem convertit en notícia les declaracions de l’ambaixador de Palestina a Espanya en el sentit que vol una Espanya unida i que no vol una Catalunya independent.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Al-Jazeera

He mencionat l’àmbit sentimental perquè, en definitiva, els sentiments marquen el criteri que ens fa elevar, o no, un fet a la categoria de notícia, i no pas la seva importància o transcendència. I en parlo perquè, precisament, l’interès àrab per Palestina es basa en un sentiment de proximitat a aquella terra.

Per tot això, el cas del Sàhara Occidental ha estat relegat pels mitjans àrabs a un pla molt secundari de l’actualitat, tot i tenir molts punts de contacte amb el de Palestina. El Sàhara Occidental també és un país ocupat per un exèrcit que va foragitar molts dels seus habitants per la força, obligant-los a sobreviure com a refugiats al mig del desert.

Entre d’altres coincidències, en els dos casos hi ha un poble àrab desplaçat, camps de refugiats, territori alliberat, territori ocupat i un mur que separa les dues àrees. Però Al-Jazira tracta els dos pobles amb criteris molt diferents, perquè el Sàhara no genera cap mena de passió ni compassió al Pròxim Orient. La gran diferència entre el nombre de notícies dedicades a un país i l’altre, ens pot donar una idea del diferent interès que desperten els dos casos.

M’he tornat a dirigir a l’arxiu de notícies d’Al-Jazira en àrab i he cercat els noms dels dos països. Els resultats han estat els següents:

Al-Jazira ha parlat en 21.700 notícies de Palestina i en 1.730 del Sàhara Occidental. Pel que fa al darrer any, ha mencionat Palestina 1.690 vegades, i 173 el Sàhara Occidental.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


La diferència és notable i digna d’anàlisi. Podeu trobar més informació sobre aquest tema en l’article Visions del Sàhara Occidental i Palestina, on exposo el punt de vista àrab sobre la qüestió del Sàhara i analitzo per què els polítics, els mitjans i els ciutadans àrabs no valoren ni interpreten en els mateixos termes les situacions al Sàhara Occidental i a Palestina.

Per cert, en el mapa de la imatge que acompanya aquest text apareix el territori de la República Àrab Sahrauí Democràtica separat del Marroc, però sense nom. Els àrabs acostumen a ignorar la RASD perquè no és membre de la Lliga Àrab, ni manté relacions diplomàtiques plenes amb cap estat àrab, a excepció d’Algèria.

Autor: Jordi Llaonart

Premis Blocs Catalunya 2012

0
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria musulmans golf Pèrsic Damasc Síria

Divendres es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya als millors blocs de l’any. Interpretant el món àrab i l’islam havia estat escollit
finalista per votació popular en la categoria de política, economia i societat. Finalment, el premi d’enguany se’l va endur, per segon any consecutiu, Open Data.

A continuació, podeu veure la informació dels premis i una selecció dels blocs guanyadors ofertes per l’Espai Internet, del Telenotícies de TV3.  [+]

Podeu consultar la llista completa de guanyadors al web de l’STIC, l’associació que organitza els premis. STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement), neix l’any 2008 amb la vocació de generar interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.

Com us comentava, el procés de selecció dels finalistes ha estat a través d’una votació popular. Per això, vull agrair el suport dels lectors a aquest projecte. Gràcies per acostar-vos-hi i treure el cap per aquesta finestra al Pròxim Orient.

Autor: Jordi Llaonart


//
   

+ Afegir-hi un comentari

_________________________________________________

Articles relacionats:

L’ús d’Internet al món àrab Els doodle de Google pel món àrab
Les claus del conflicte a Síria Val la pena que parlem del món àrab en català?

Els millors blocs de política de l’any

0
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Premis bloc catalunya
Interpretant el món àrab i l’islam ha estat seleccionat finalista dels Premis Bloc Catalunya 2012 en la categoria de política, economia i societat. Els blocs de la final han estat escollits per votació popular. Pel que fa als guanyadors, seran triats per un jurat format per tretze persones, que farà públic el veredicte en una gala de lliurament de premis que se celebrarà a Reus el proper 5 d’octubre.

Els premis estan organitzats per l?associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement), nascuda l?any 2008 amb la vocació de generar interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.

Com us comentava, el procés de selecció dels finalistes ha estat a través d’una votació popular. Per això, vull agrair el suport dels lectors a aquest projecte. Gràcies per acostar-vos-hi i treure el cap per aquesta finestra al Pròxim Orient.  [+]

Agraeixo, especialment, l’interès mostrat pel grup de lectors més fidels, als quals atribueixo bona part de l’èxit d’aquest bloc, i el fet que sigui un referent pels motors de cerca d’Internet. Encara no me’n sé avenir que Interpretant el món àrab i l’islam sigui tan amunt en la llista de webs relacionades amb el “món àrab”.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic

Finalment, com que aquesta entrada està dedicada íntegrament a parlar del bloc, i coincideix en el temps amb el primer any i mig des del seu naixement, aprofito l’ocasió per a oferir-vos la llista dels articles més llegits en aquests divuit mesos:

Autor: Jordi Llaonart

//
      

+ Afegir-hi un comentari

_________________________________________________

Articles relacionats:

Val la pena que parlem del món àrab en català? Qui tracta el món àrab amb objectivitat?
Com analitzen els mitjans el món àrab? Convidat a fer una conferència per Amnistia Internacional

11S a Catalunya, “com el món àrab”, diu la BBC

0
independència Orient Bahrain Món àrab islam islàmic golf Pèrsic
Des de la primavera de l’any passat, la Mediterrània ha estat escenari d’una onada de manifestacions, crisis i canvis que han situat diversos països de la seva extensa riba en un nou escenari inèdit ple de reptes i esperances.

En aquest context, la versió en àrab de la BBC ha insinuat un paral·lelisme entre la marxa de l’11 de setembre a Barcelona, amb l’onada de manifestacions i protestes que van culminar amb la fugida dels presidents de Tunísia i Egipte, o el canvi de règim a Líbia.

Ara, caldrà comprovar si Catalunya pren el camí d’Egipte o bé enceta una etapa nova de debò.  [+]

independència Orient Egipte Món àrab islam islàmic golf Pèrsic
Un dels mitjans àrabs que ha fet un seguiment més ampli de la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana ha estat la versió en aquesta llengua de la cadena Euronews.

A continuació, trobareu els enllaços als cinc vídeos que hi han dedicat. En aquests cinc documents es pot comprovar com, en qüestió de poques hores, la reclamació d’independència financera de Madrid passa d’ocupar el titular de la notícia, a morir a l’ombra del clam per l’estat propi.

Abans de la manifestació, el titular d’Euronews recull el desig expressat en el missatge institucional del president.

11/09 00:44 CET ????? ????????? ????????? ????? ???????????? ??????? ?? ????? ?????  (La regió espanyola de Catalunya exigeix la independència financera del govern de Madrid)

Durant la manifestació, parlen de les consultes independentistes de fa dos anys i entrevisten en directe Ferran Civit i Martí, membre del secretariat de l’ANC. El reportatge comença així: “La independència és una vella idea que inspira els habitants de Catalunya”.

11/09 15:56 CET ?? ???? ??????? ???????? ?????? ???????? ?????????   (Hi ha alguna possibilitats per la independència de la província espanyola de Catalunya?) 

Després de la manifestació, recuperen l’argument econòmic i comencen recordant que “Catalunya vol la secessió d’Espanya per fer front a la crisi econòmica”.

11/09 19:44 CET ??????????? ??????? ?????????? ?? ???????  (Els catalans exigeixen la independència d’Espanya)

http://www.youtube.com/watch?v=GiZmQB117mg?rel=0

L’endemà, imatges de la manifestació.

12/09 11:48 CET ??????? : ??????? ????? ?? ?????? ??? ??? ??????????   (Espanya: manifestacions massives amb motiu de la Diada de Catalunya)

El reportatge final està basat, en bona part, en declaracions dels manifestants, que parlen del seu sentiment nacional.

12/09 01:55 CET ????? ???????? ????? ?????????? ?? ???????  (La regió de Catalunya exigeix la independència d’Espanya)

Per la seva banda, la BBC ha fet un recull d’imatges de la marxa:

??? ???? ?????? ??????? ????? ??????? ???????? ???????? ????????? ?? ???????   (Com el món àrab, marxa milionària per exigir la independència de Catalunya d’Espanya) 

Autor: Jordi Llaonart

//
      

+ Afegir-hi un comentari
_________________________________________________

Articles relacionats:

Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia Val la pena que parlem del món àrab en català?
Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central “Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

Val la pena que parlem del món àrab en català?

2

Món àrab islam islamic Pròxim Orient golf Pèrsic periodisme corresponsal arabista

Sempre em quedarà el dubte de saber si en David Kirkpatrick, director de la delegació de The New York Times al Caire, es va inspirar en el segon post d’aquest bloc per escriure ara fa un any un article titulat “La pregunta clau sobre Líbia” que ha estat reproduït i comentat en centenars de webs i mitjans.

La qüestió que hi plantejava l’autor és molt interessant, tot i no ser nova: ¿la batalla de Líbia és l’enfrontament entre un dictador brutal i una oposició democràtica, o és fonamentalment una guerra civil tribal?, i va ser recollida en un article del guanyador del premi Pulitzer Thomas Friedman reproduït per aquelles dates al diari Ara. Tot i l’interès de l’anàlisi que s’hi fa del món àrab, el que més m’ha cridat l’atenció del text és el fet que està pensat en clau nord-americana i acaba relacionant els fets de Líbia només amb els EUA. Això m’ha despertat certs interrogants sobre el paper dels periodistes en relació als mitjans que reprodueixen els seus escrits…

(més…)

Publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

El que no ens expliquen d’Iran

0
Publicat el 4 de març de 2012

Món àrab islam islamic Pròxim Orient golf Pèrsic Teheran Iran Khomeini Ahmadinejad

De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos. Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat. Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa. Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per a guanyar-se la nostra confiança.

En els darrers anys, hem trobat ben poques excepcions de mitjans que s’atreveixen a informar i opinar en contra del corrent marcat per les traduccions de les agències de notícies, per a explicar i fer entendre què passa en països com l’Iran. Precisament, amb motiu de les darreres eleccions presidencials iranianes, tothom a casa nostra es va posicionar incondicionalment a favor d’un dels candidats [com si escollir el president de l’Iran fos cosa nostra!]. Tothom menys el diari Avui…

(més…)

Publicat dins de Iran, Periodisme-Opinió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Qui és el líder en llibertat de premsa al món àrab?

0

Món àrab islam islamic Pròxim Orient golf Pèrsic Kuwait periodisme corresponsal arabista

Per fi l’organització Reporters sense fronteres (RSF) ha situat Kuwait al capdavant de la llista de països de la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica amb més llibertat de premsa.

Porto anys predicant en el desert que Kuwait és a l’avantguarda del món àrab en aquest àmbit, contra l’opinió general dels grans mitjans de comunicació, que prefereixen destacar les llibertats de països coneguts i menystenir els que no coneixen. Entre els primers s’hi compta el Marroc (que coneixem molt a causa de la proximitat geogràfica i la immigració), o el Líban (que, en general, cau bé perquè els seus habitants tenen un aspecte europeu que els dóna un aire de societat democràtica). Alhora que menyspreen els sistemes polítics i les societats del golf Pèrsic, de les qual prenen com a referent el règim retrògrad de l’Aràbia Saudita, com si tot el Golf fos una unitat política i social.

(més…)

Publicat dins de Kuwait, Periodisme-Opinió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Els imperis del Pròxim Orient al llarg de la història

0

Els mapes temàtics d’esdeveniments polítics són especialment atractius pels amants de la història i la geografia humana, perquè ens ajuden a copsar en un instant un dels aspectes clau que intervenen en els canvis de les societats d’un territori.

Aquesta mena de mapes també serveixen per a situar sobre el terreny, alhora, noms de capitals, països i imperis que ens són familiars, però que no sabem relacionar amb un indret o un moment històric concret. A continuació, us mostro un mapa animat que ens ajuda a organitzar geogràficament i cronològicament tots els imperis que han passat i han deixat petjada en la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, des de l’any 3000 aC fins a l’actualitat.

En visionar l’animació m’he fixat que una de les regions que ha estat sotmesa a més imperis i formes de govern és la que comprèn els actuals Líban, Síria, Palestina i Israel. Les invasions els han arribat des dels quatre punts cardinals, per terra i per mar, de les muntanyes i del desert. I precisament són els territoris i els pobles que s’enfronten a més dificultats en la recerca d’una solució satisfactòria als seus eterns conflictes.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Com analitzen els mitjans el món àrab?

0

Massa sovint tinc la sensació que els mitjans de comunicació, en comptes d’explicar el perquè dels conflictes i les notícies internacionals, dediquen el seu temps i els seus diners a cercar proves que confirmin que l’opinió pública local, és a dir, la seva audiència, ha fet un pronòstic encertat del que passa en el país escenari de la notícia. Dos dels casos més recents són els de Líbia i Qatar.

En el primer cas veiem per la televisió un grup d’homes armats que combaten un dictador i, automàticament, i sense demanar-nos qui són ni què volen, els donem suport perquè suposem que si lluiten contra un dictador, és perquè els agrada la democràcia. Mentre que en el segon, veiem per la televisió una dona musulmana coberta per un vel i, automàticament, i sense demanar-li com és la seva vida, donem per fet que és un ésser humà desgraciat.

Uns dies després, quan la rebel·lió i la dona del vel han aparegut unes quantes vegades en les cròniques d’agència, els mitjans locals decideixen que ha arribat el moment de l’enviat especial, que hi anirà i, sobre el terreny, confirmarà el que tots ja sabem: qui lluita contra un dictador és un demòcrata i les dones que es cobreixen el rostre amb un vel tenen una existència trista.

(més…)

Publicat dins de Periodisme-Opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari