La sensació de fred intern certament és una percepció constant de baixa temperatura i, això no obstant, compatible amb el fet de sentir la febre de la passió o la torridesa de la còlera quan es presenten tant una com l’altra. Per Pere Brincs El fred també s’aprén o s’hereta i, com la majoria de
Hi ha una foto de la parella, joves i enamorats, caminant i fa la sensació que, en arribar a la seua alçada, et saludaran. Per Pere Brincs Per tal d’arribar a Aielo de Malferit has de deixar l’autovia que viatja cap a Alcoi i vorejar la zona industrial, que fa d’avantsala, abans d’arribar al poble.
Però es referia a la creu d’haver de baixar caminant fins allí per a treballar un tros de terra amprat, després d’haver fet el jornal, i així poder menjar –amb un poc menys de limitació– carabasses, creïlles, cacauets i hortalissa d’estiu. Per Pere Brincs Al poble d’on sóc hi havia un trosset de terme que
Però sí, és cert; almenys per a mi ho és, que Nadal tenia més sentit quan jo era menut. Per Pere Brincs Cada vegada estic més convençut que Nadal era per als xiquets d’abans; els de hui estan farcits de tot i sort si, de tant en tant, poden reglotar i adonar-se de l’enfit. Sens
Quan taste aquests productes, ja a casa, em transportaran a aquells temps en què el pa i la majoria de les coses, comestibles o no, eren reals… i mai millor dit, ara que fa uns dies que he retrobat la lectura de Baudrillard. Per Pere Brincs Isc de l’establiment amb la intenció d’arribar a la
Paradoxalment, sembla que l’individu no es beneficia d’aquesta exposició perquè queda atrapat entre l’autoexplotació i l’afany de protagonisme en un univers que és tan familiar com descarnat alhora Per Pere Brincs Hui ningú no s’estranya del fet que els mòbils espien les converses. No, s’accepta com a normal que després d’una xarrada sobre gossos, per
Però, al cap de poc, dos o tres mesos després d’estrenar-la, l’aparell va començar a presentar una tos sospitosa. Per Pere Brincs Acomiadar-me de l’última planxa que he tingut no m’ha costat tant com em pensava. És inevitable d’agafar afecte als objectes de companyia. Hi ha a qui li passa amb el cotxe, o amb
Aquesta torre té reminiscències mudèjars i compta amb tres trams escassos i un acabament de manises blanques i blaves que s’encasten com les escates d’un peix en una mena de piràmide amb les arestes arrodonides. Per Pere Brincs Quan deixes Ontinyent arrere i enfiles la carretera cap als Alforins, tot canvia a poc a poc.
A una banda, si allargue un poc el braç, fregue amb la mà l’aspror de l’estepa que sempre mostra fulles caragolades i, a l’altra, també amb un simple moviment podria arribar fins a la bromera de la mar, de tan prop com està aquell horitzó blau. Per Pere Brincs Quan acaba el calvari, contigu com
L’home, pillet, guardava amb zel les combinacions i proporcions, i això augmentava el deler d’aquell qui les tastava i li preguntava com ho havia preparat. Per Pere Brincs Saber preparar la salmorra és una forma d’estar al món. I mentre ho escric pense que tal afirmació és una rucada. Hi ha tantes maneres d’estar ací
Veig que en aquest poble es poden trobar dels millors retaules devocionals que he pogut admirar en aquesta volta a peu per la Vall, tant per la qualitat artística, per les dimensions, com per l’estat de conservació. Per Pere Brincs Torne, de bell nou, un matí a Albaida. Hui l’objectiu primer és comprar a la
Malgrat el seu trajecte, la seua dissort vital, al poble no aconseguí mai guanyar ni la segona “t” ni perdre l’article definit femení singular per a semblar-se a la Simonetta de Botticelli. Per Pere Brincs Botticelli va demanar que, arribat el moment, el seu cos fora soterrat als peus d’aquella que havia sigut la seua
En aquest país es veu a simple vista que els oficis es distribueixen tot continuant l’herència que deixaren aquells que per voluntat pròpia, o per força, arribaren fa dos o tres segles a aquestes terres. Per Pere Brincs En els trens americans es viatja confortablement; són amples i nets. He fet el trajecte de Boston
Per a molts entesos, sobretot estrangers, el reconegut geni de Segrelles es posa a la ratlla del de Sorolla, de Velázquez o de Goya, com afirma William Stout en una entrevista. Per Pere Brincs Al carrer Major, un molinet de vent nugat a un balcó ens diu bon dia amb un guspireig iridescent i virolat.
I en aquest sentit es revela l’existència d’una campanya mundial, tan sospitosament falsa com lucrativa, que recomana encaridament a la població alimentar-se d’una forma saludable, mentre se li facilita pinso per a fer-ho. Per Pere Brincs El rei va convocar els consellers perquè li resolgueren el dilema que darrerament li trasbalsava l’ànim, així que els