Poques vegades li vaig sentir la veu de no ser quan remugava, de forma inintel·ligible, per algun soroll o un comentari que el feia eixir de l’estat de gràcia en què volia estar instal·lat. Per Pere Brincs La neboda em va dir que el seu oncle va nàixer l’any vint. M’hauria agradat de saber més
Encara no ho havia acabat de dir, ja li l’havien duta i, aleshores, ell provà la generositat del saler empolsimant-se’n el dors de la mà. Per Pere Brincs Després de molt d’insistir he pogut aconseguir el llibre que l’IEVA va dedicar a les tomaques que s’han conreat, i es conreen, a la Vall d’Albaida. Encara
L’edifici de Paduana és una construcció elegant, rica, però relativament austera per a la parenceria que hagués pogut exhibir. Per Pere Brincs Hui decidisc d’entrar a Ontinyent pel sud i a cada revolt vaig trobant oliveres i, una mica més amunt, els pins que comencen a omplir les copes de sol. Arribe al pàrquing que
Al lloc on s’exposa hi ha un palet que fa d’entaulat, una cadira de plàstic on sempre seu i una nevera portàtil. En terra, un rastre dispers d’hores i hores a la vora de la carretera. Per Pere Brincs Sense voler-ho, m’he convertit en un admirador teòric, com quasi totes les coses que m’han ensenyat
En aquesta franja de la Mediterrània on creixen més persones que arbres, queda poc espai perquè hi visquen les oliveres, per velles que siguen. Per Pere Brincs Conduïsc darrere d’un camió que circula carregat amb sis oliveres mil·lenàries. El trànsit és prou dens i com que fa bona estona que vaig a la seua rereguarda
A la façana, les manises amb què està confeccionat l’escut del poble brillen amb el sol que va pujant. Retrobe l’alfarrassador al segon quarterat del blasó, du vestes medievals i assenyala un arbre carregat de fruites redones d’argent. Per Pere Brincs Al carrer del Mig veig una casa en demolició. Com que és dissabte no
Un matí, després de la desfilada de rigor pels carrers, els “húngaros” se n’anaren a muntar el campament als afores, com solien fer, prou lluny, i alhora prou a prop, per si algú volia acostar-se a veure les acrobàcies de l’animal, i traure algun quinzet. Per Pere Brincs Correctament, hauria d’haver escrit “hongaresos”, però no
La Batalla d’Almansa. Obra pintada per Bonaventura Ligli sobre dibuix del natural de Filippo Pallotta. El final de la història és conegut per tots, però sota la interpretació d’Herminio pren més sentit: l’enuig, la follia incivil i amoral d’aquell jovenet malcriat que fou proclamat vencedor d’una batalla que ni tan sols havia vist de lluny,
El carrer té un caminar suau, sota el cel d’oronetes i l’acompanyament dels teuladins que piulen de les cornises estant on tenen els nius. Per Pere Brincs Com ja he escrit, són poques les vegades que m’interesse sobre l’origen del nom d’un poble, i d’altres particularitats, abans de visitar-lo. Encara que m’agradaria pensar que amb
La Batalla d’Almansa. Obra pintada per Bonaventura Ligli sobre dibuix del natural de Filippo Pallotta. El desenvolupament de la batalla no deixa de ser una representació teatral de gran efecte causat per les canonades sordes de tots dos bàndols, les nombroses càrregues al sabre de la cavalleria, els trets sincopats de les línies enfrontades. Per
Per això deia que, després d’una vida plena de pelegrinatges i prodigis, tal vegada a aquest Sant Antoni de poble se li hauria de permetre un cert respir, sense arribar a jubilar-lo del tot. Per Pere Brincs El Sant Antoni del meu poble és un homenet amanós que passa la vida dalt d’un núvol al
Comprove que el traçat de Bufali és el d’un carrer llarg que camina amb facilitat i sense pèrdua. Article de Pere Brincs Des d’allí gire cap a l’esquerra i baixe fins a la font del barranc de la Junda. La font no du aigua, però al fons se sent la remor d’un corrent molt tènue.
Relero és un renaixentista extraviat en el temps, un pintor de sagristia, de l’anècdota com a forma d’explicar, o d’explicar-se, la redonesa del món Per Pere Brincs Una de les coses bones de viure en una mitja vila, o en un poble que s’ha dilatat, potser en excés, és que de vegades ensopegues amb succeïts
Llevat d’aquell lloc perillós, l’àvia em deixava escodrinyar i regirar tant com volia. Quina felicitat! Per Pere Brincs La casa de l’àvia Maria era una casa decrèpita. S’entrava per una portella menuda baixant un escaló des del carrer. La porta estava sostinguda per un marc desbocat, i per a evitar els corrents d’aire de l’hivern
A través d’alguna discontinuïtat que hi ha entre les cases es veu el terme a una banda i altra del carrer: a la dreta, el camp s’estén més pla i verd i, a l’esquerra, abaixa tot escalonant-se. Per Pere Brincs Fa un dia ventós i assolellat. Els arbres fruiters i els ametlers comencen a encendre’s