L’enrenou era fenomenal; segurament les abelles pressentien la primavera acostant-se entre aquells dies plujosos, com s’intueix la primavera en els contes hivernals de Txékhov Per Pere Brincs Eixia cavil·lós de la biblioteca perquè no havia trobat el llibre que havia anat a buscar. Prou contratemps per a caminar capficat en aquestes cabòries que, en el
Certament, es tracta d’un poble amb gent docta i que, per poc que mires, escampa erudició per tot arreu. A més, a primera vista, és també un poble agraït amb els seus. Per Pere Brincs Al costat està el centre cultural Elvira Veres que aglutina, al mateix edifici de l’antic col·legi, l’escola infantil, la d’adults
Si la intel·ligència pot ser creada artificialment, sempre unida a la matèria com són els microxips que la sustenten, i pressentim que no hi ha res d’humà en aquestes màquines, és perquè tal condició queda fora del nivell material. Per Pere Brincs Paradoxalment, el Dr. Sans Segarra té pinta d’enterrador. Sovint vist de fosc amb
Cert és que hi ha una certa il·lusió que abans no existia: pensar que es viu millor i més lliurement. Per Pere Brincs Cada vegada que pague amb la targeta, encara que siga poca quantitat, rep al mòbil un missatge del banc per si vull fraccionar el pagament. M’hi apareix un lletreret verd emmarcant l’import
La continuïtat del jardí que vorejava les dues bandes del carrer ha anat desapareixent i ara tan sols en queda algun quadradet més o menys dispers com si foren punts suspensius en la llargària de l’antiga carretera Per Pere Brincs Caminar com jo ho faig sempre és una aventura; menuda, banal, però aventura al cap
Encara que no m’han agradat mai els animals engabiats i menys si han arribat a conéixer la llibertat, sé que l’activitat d’aquell home mai no va obrir cap mossa en aquell lloc sagrat Per Pere Brincs La Font de l’Algepsar ja no és el que era. S’ha convertit en una amalgama confusa d’esbarzers, de senills
De tots, ell va ser el més perjudicat, com si l’acumulació d’infortuni hagués sigut l’únic regal amb què la vida l’havia d’obsequiar Per Pere Brincs Quan vull recordar-lo, sempre el veig en moviment, anant o tornant, amb tot l’impediment que li suposava la mancança de la cama que li van amputar de xicon. Era un
En un panell es pot llegir que un seguit de catàstrofes (el terratrémol de Montesa del 1748, diversos espolis, etc.) han fet que quede poc de la primera església construïda l’any 1525. Per Pere Brincs Al final es veu el penal de la granja avícola el Salvador, ara abandonada i, una mica més avall, dues
I el cas és que en aquesta evocació pictòrica tampoc sabria dilucidar qui, entre les dues parts litigioses, representa el cec que fa de guia i qui el que va a la cua Per Pere Brincs Aquest és el títol del quadre conegut també com La paràbola dels cecs, pintat pel flamenc Pieter Brueghel, el
L’índex als llibres de cuina sempre són interessants. Descobreixen l’ortodòxia o l’eclecticisme, l’erudició o el refregit, la cura o les presses amb què s’han escrit i cuinat les coses. En aquest cas resulta un inventari ple de vitalitat i optimisme, com és Casimir. Per Pere Brincs Casimir és un home gran, alt, amb una certa
Al carrer de les Ànimes tot són cases baixetes i s’han omés les voreres seguint la moda de reconvertir-ho en una zona exclusiva per a vianants i sense reparar, potser, que aquest és un país “on la pluja no sap ploure”. Per Pere Brincs Per la carretera que ve de Castelló de Rugat s’arriba al
Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
I tinc el sentiment que els joguets s’alegren de ser rescatats i que la seua ànima diminuta es reconforta quan retroben el tacte de la mà humana Per Pere Brincs He aparcat al costat de dos contenidors d’escombraries i, quan he baixat, he vist un armari de plàstic que havia arribat fins allí com un
L’operari de l’ajuntament ja ha arribat fins ací amb la seua granera i escombra el solatge que ha deixat caure un gesmil, amb l’ajut d’un xiquet voluntari del veïnat que xarra més que alena Per Pere Brincs Pràcticament enfront del col·legi, al número 35, hi ha un panell ceràmic dedicat a Sant Gaietà, “a devosión
Pepita era el bon oratge, l’estiu, les vesprades i les nits senceres asseguda al carrer com si aquell fos el seu encàrrec en la vida Per Pere Brincs Ara que ja no hi és, la torne a veure darrere de la persiana, entrellucant qui va i qui torna. És difícil de caure en el fet