Israel al desert del Sinaí, cap a la Terra Promesa Les primeres dificultats foren el menjar i el beure. Un fust llançat per Moisès tornà dolces les aigües amargues de Moriah, i Jahvè els envià el mannà (que en hebreu significa “Què és això?”), un aliment tan menjívol com misteriós: plovia del cel
L’Èxode Quan Moisès es presentà a conversar amb l’horrorós tirà, ço féu que el superb Dictador s’irritàs més encara, malgrat que els seus fetillers, súmmum de la bruixeria (també el III Reich de Hitler la fetilleria era un esport nacional: els Imperis del Mal xuclen forces per l’ocultisme i les males arts), en
El nostre esclavatge s’ha de trencar com tots els esclavatges: perquè hàgim millorat tant en molts aspectes que els nostres negrers ja no ens puguin tirar el rall. Més-sí (Messi). Mentre que els països escandinaus són els qui més respecten drets humans democràtics i mediambientals, l’economia alemanya o holandesa funcionen bé, a Gran Bretanya
Al Sinaí, la teofania de l’arbrell en flama Moisès, jove encara (als 40 anys), fou foragitat d’Egipte: el Faraò el nomenà senyor de la cobra i l’escorpí. Al desert del Sinaí (on habia de passar, allunyat de tot, els pròxims quaranta anys) defensà les filles de Jetró el beduí, quan poaven i van ser atacades.
Salvat de les aigües Moisès (Moixe en hebreu), que hom suposa que vol dir “salvat de les aigües”, va ser un supervivent del genocidi faraònic, i això gràcies al fet que sa família fou valenta front a la tirania, i practicaren la desobediència civil: el col·locaren en una caixa protegida amb betum i pega i
Les generacions i les “tornes” Josep, fill de Jacob, i la seva família quedaren a Egipte amb el vist-i-plau del Faraó. Cal matisar que aquell faraó pertanyia als hicses, els pobles de la mar que van destruir l’Imperi Antic. Passats els anys, una nova dinastia indígena d’Egipte regnà des de Menfis. Els israelites es multiplicaren
Israel i els Països Catalans El poble jueu no ès sols una de les nacions més antigues que existeixen, juntament amb els copto-egipcis, els xinesos… No sols tenen l’únic idioma ressuscitat després de la mort, no sols han estat l’origen de les grans religions monoteistes que avui dominen el món (tal com Jahvè prometé a
Allí on hi ha clergat i gent devota fidel al país, hi ha indefectiblement un nacionalisme arrelat, estès socialment i equilibrat: Euskalherria, més o menys el Principat…Polonia, o Irlanda, Lituània…, abans d’independitzar-se. Fins i tot a Mallorca. A l’Aragó i a la ciutat de València, el regionalisme també naix a les parròquies. I això és
Eines per defensar-nos contra l’autoodi i la decadència caracteriològica. DECADENCIA CARACTERIOLÒGICA. “Llir entre cards, creeu l’amador mut i al canviant de punt en punt color e al pauruc com se membra d’amor. de l’atrevit, sia son temps perdut”. (Ausiàs March, 19. 41-44). Realment els catalans solem caure en la superficialitat i la indolència de panxacontents,