L’Agrupación de Bodegas Centenarias y Tradicionales de Rioja ha manifestat, mitjançant un comunicat, la seva oposició a l’estesa d’una línia elèctrica d’alta tensió que ha de travessar la Rioja Alta. Entre els arguments que s’hi fan servir per a justificar la seva posició, figuren expressions com “impacte ambiental”, “dany paisatgístic”, “amenaça a l’enoturisme”… Desconec el
L’estiu passat vaig haver de fer un trajecte de quaranta-cinc minuts en un tren de rodalies sense aire condicionat. Un ambient ben poc saludable! De fet, unes senyores grans van haver de baixar al cap d’un parell d’estacions –tenien temps i preferiren, santament, esperar el següent. Fa anys –no tants, perquè jo ho recordo– els
El dissenyador industrial Karim Rashid –nascut a Egipte i format al Canadà i a Itàlia– ha creat peces tan admirades que avui ja es troben al MOMA de Nova York o al Centre Pompidou de París. I encara no ha arribat als cinquanta! Més enllà, però, de la seva brillant creativitat tècnica, m’interessa el seu
Avui es juga a València la final de la Copa del Rei. Fa cinc anys, va tenir lloc la final de la Copa de la Football Association anglesa al Millennium Stadium de Cardiff. En aquella ocasió, un grup d’investigadors va aprofitar per a observar-la i calcular l’emprenta ecològica dels 73.000 espectadors que van assistir-hi. El
Que General Motors s’ofereixi en safata a l’administració nord-americana i al principal sindicat de treballadors és una notícia impactant. Una de les grans corporacions privades arriba a la conclusió que la seva supervivència depèn de tenir nous amos, uns amos que no són els clàssics inversors capitalistes sinó tot el contrari. Tots els sismògrafs de
Minnesota és l’estat nord-americà amb més intoxicacions alimentàries. Aquesta afirmació pot desprendre’s de l’estadística de casos enregistrats. Tanmateix, quan s’abandonen les xifres i s’aprofundeix una mica més, s’arriba pràcticament a la conclusió contrària. Si Minnesota té uns resultats molt més alts és perquè disposa d’un bon sistema d’inspecció sanitària, que investiga totes les denúncies i
Només són 320, però ja són 320. Em refereixo als habitants de Newtok, a Alaska, que han hagut de reconstruir el seu poble a uns 15 km d’on era: el desglaç de l’Àrtic ha fet créixer tant el cabal del riu que els seus habitatges han quedat en una zona condemnada a negar-se. Newtok enceta
En el comentari anterior parlava de l’adjectiu. Avui ho faré del substantiu. De fet, l’expressió comunicació sostenible vaig treure-la de Diana Verde, fundadora de la consultora Clownfish, que s’ha especialitzat a incorporar els valors ambientals al màrqueting. Verde defineix la comunicació sostenible com l’exercici d’augmentar el valor emocional d’una marca al mateix temps que es
Continua la moda d’afegir sostenible a qualsevol substantiu. Acabo de llegir, per exemple, un text sobre comunicació sostenible. Ja sé que es fa amb bona intenció, amb el propòsit d’indicar el compromís d’adequar aquell àmbit als principis de sostenibilitat. Tanmateix, considero que és un error. Sobretot, un error conceptual. Entre les causes més poderoses de
Tothom sap que la principal feblesa de les energies renovables discontínues, com l’eòlica o la solar, és que poden produir molta electricitat quan ningú no la necessita i, en canvi, poden estar ocioses quan la demanda és elevada. Aquesta variabilitat –lògica, en dependre de fenòmens naturals variables– fa que alguns crítics sostinguin que no es
Cogito, ergo sum no és la brillant descoberta d’una veritat filosòfica. Més aviat, és una declaració, un manifest, del programa personal de Descartes. Per a ell, només l’exercici de la racionalitat dóna sentit a l’existència. Aquesta exaltació de la racionalitat té a veure amb la històrica aspiració de diferenciar l’espècie humana de la resta d’animals.
Podria ser l’inici d’una pel·lícula de terror: imatges de diferents indrets del món amb uns actors disfressats d’apicultors contemplant, amb una cara a mig camí entre la perplexitat i l’astorament, que els seus ruscos estan buits, que els eixams que elaboren la tan preuada mel s’han fet fonedissos, deixant un rastre inquietant de minúsculs cadàvers.
Escolto una abrandada i sentida defensa dels drets dels animals, amb una furibunda crítica a allò que aquesta persona considera maltractaments. En un moment de la intervenció, fa un al·legat contra l’antropocentrisme que amara les nostres decisions, subordinant el respecte per les altres espècies a les nostres necessitats i, sovint, als nostres capricis. No negaré
“Aquest Nadal ja són al mercat els primers productes de quatre empreses catalanes que han participat en el projecte Ecojoguina.” Així ho anuncia el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i ens explica que és el resultat d’una col·laboració entre empreses del sector i diversos organismes de l’administració catalana i el Grup
Tothom proclama la importància del capital humà. Tanmateix, quan arriba una crisi, la primera mesura que plantegen moltes empreses és la prejubilació dels treballadors de més edat. En definitiva, opten per descapitalitzar-se en un aspecte crucial: el coneixement (que només es troba en les persones i només s’adquireix amb l’experiència). L’empresa no està lliure, doncs,