Tot just començava l’any i una publicació centrada en la sostenibilitat llançava una vintena de propòsits amb què convenia comprometre’s el 2019 si volíem reorientar de debò els nostres mals ambientals. En destaco alguns [1]: Assumir l’objectiu d’un increment màxim de l’1,5°C de la temperatura mitjana global en comptes de mantenir-se en la perillosa acceptació dels
L’economia digital és una font de constants novetats que apunten a una reconfiguració profunda de molts aspectes de com vivim, com treballem o com generem riquesa. Totes les revolucions econòmiques són així. La més recent, la revolució industrial, ha estat prou estudiada perquè disposem d’una mena de quadre de comandament sobre els seus efectes potencials.
L’abril del 2003 va tenir lloc a Niça una important reunió científica que va advertir[1]: A mida que el planeta s’escalfa, esdevé més humit. En conseqüència, les pluges extremes esdevenen més probables. Tothom subestima la freqüència i la gravetat de les inundacions que poden venir en el futur. Europa no està preparada per a fer-hi
El meu pessimisme sobre el futur ambiental és empíric. S’alimenta de tres constatacions principals: Els problemes greus s’intensifiquen o s’estabilitzen, però no reculen. Les polítiques ambientals que els aborden han demostrat la seva ineficàcia, però tothom les manté, de vegades amb més deler fins i tot. La convocatòria als ciutadans perquè facin algunes coses (recollida
L’aviació civil no té gaire pressa a mitigar les seves emissions de CO2. El marc per a fer-ho és un esquema conegut per les sigles CORSIA, adoptat per l’Organització Internacional de l’Aviació Civil. El podem resumir en tres punts: Es pren com a referència la mitjana d’emissions dels anys 2019 i 2020, les quals ja
Fa uns dies, la Cambra de Barcelona acaparava pàgines senceres als principals diaris de Barcelona: havia presentat un informe sobre el dèficit d’infraestructures que pateix el país. La fórmula adoptada era efectista: rescatar la llista que la mateixa Cambra havia plantejat el 2006 i constatar quines obres s’havien impulsat i quines no. Poc deu sorprendre
Volem un planeta sostenible. Aquesta ja és una proclama general, que fan seva fins i tot els enemics més declarats de les regulacions ambientals. Fruïm d’adjuntar l’adjectiu sostenible a qualsevol concepte: edificació sostenible, agricultura sostenible, turisme sostenible, transport sostenible, ciutat sostenible, energia sostenible… Tanmateix, oblidem que la sostenibilitat també exigeix una terminologia sostenible, és a
El món es reuneix a Marràqueix per a pactar nous passos en la lluita contra el canvi climàtic, però no ho fa amb la il·lusió de fa uns dies: la victòria de Donald Trump –un negacionista dels d’abans– és una bufetada massa grossa perquè es dissimuli la galta vermella i inflada. Només cal recordar que
Vaig començar a interessar-me pel canvi climàtic fa més de vint-i-cinc anys, quan encara abundaven els escèptics i el negacionisme formava part del manual discursiu de molts economistes, empresaris i polítics. Aquesta batalla s’ha guanyat: l’acceptació del fenomen és general, es multipliquen les mostres de preocupació i sovintegen les reunions convocades amb el propòsit de
No discutiré la necessitat de millorar la qualitat de l’aire a metròpolis com la barcelonina –tot i que els problemes realment inquietants de contaminació atmosfèrica passen a les grans urbs asiàtiques. De totes maneres, que les ciutats europees siguin cada vegada més saludables és un objectiu lloable i al qual convé dedicar esforços, creativitat i
La causa no és bona, però els resultats donen ales a l’esperança. La causa no és bona perquè és l’increment de l’atur. Tanmateix, els resultats donen ales a l’esperança perquè mostren pistes interessants per a la gestió de la mobilitat. Als Estats Units, s’ha estudiat la relació entre desplaçaments i congestió a les principals zones
Ens ho presenta un treball conjunt de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) i del Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences (CIRES): a la regió mediterrània cada vegada plou menys a l’hivern. L’estudi abasta els registres des del 1902 fins al 2010 i conclou que els dotze hiverns més secs s’han produït, tots
Set-cents milions de persones basen la seva dieta en la tapioca. Tanmateix, és una planta amb baix contingut proteic i, amb la manca d’altres complements que pateixen a moltes regions del planeta, un de cada quatre infants d’aquest règim alimentari desenvolupa una malaltia crònica per deficiència de proteïnes. A més, la planta conté alguns glucòsids
L’American Association for the Advancement of Science fa una trobada anual. La d’enguany, que va tenir lloc la setmana passada a Washington, va dedicar una sessió a respondre aquesta pregunta: 2050: ¿hi haurà peix al mar? Una de les principals aportacions la va fer Villy Christensen, professor del Centre de Pesqueries de la University of
Fa trenta anys que s’observa que, als amfibis, els passa alguna cosa que no és normal. La biodiversitat pateix arreu, però en aquest grup de vertebrats ho fa amb una intensitat excessiva. Més del 70% d’espècies conegudes perden població. No se’n sap ben bé la causa. Dit d’una altra manera, es creu que no deu