Sempre que dic els poemes del Salem Zenia m’emociono. Malgrat que a casa procuro fer unes quantes lectures per fer-me amb el ritme, amb la puntuació i no entrebancar-me, en el moment del fet, els seus versos, sempre em projecten cap al futur amb una força que convida a l’acció. Que fan bullir la sang.
Parlada per més de vint milions de persones, l’amazigh, és la principal llengua de tres quartes parts dels magribins que resideixen a Catalunya i no pas l’àrab. De la mateixa manera que hi ha molts magribins que no són pas musulmans. De fet, una de les lluites dels berebers, és projectar la seva llengua i la seva cultura, lluny de la influència àrabo-musulmana. L’integrisme islàmic institucionalitzat d’Argèlia, per parlar directament del cas del Salem, no admet aquesta dissidència que vol defugir de la visió lineal d’un nord de l’Àfrica musulmana, castradorament musulmana.
La tradició lírica de l’amazigh pot dividir-se en tres branques. Per una part, la tradició més formal o culte, la qual s’ha fixat en llibres. Per l’altra, una tradició eròtica, que de bracet amb una poesia de combat, pràcticament només existeix oralment. És curiós perquè aquesta poesia eròtica, no és un poesia contemplativa, sinó que fluctua cap a la de combat. En Josep Pedrals, la veu del qual, en català, acompanya en un cedé conjuntament amb el Salem en amazigh, els poemes de Foc cec, ja ho apuntava al seu bloc.
Sota les voltes de l’antic Hospital de la Santa Creu, ahir, vam poder oferir, el Salem i jo, una bona mostra d’aquesta poesia que s’enrosca a l’ànima. Ens acompanyaren, en Carles Castellanos, traductor dels poemes al català, que ens instruí amb algunes curiositats socio-lingüístiques i que ens convidà, a tots els assistents, el proper dissabte a la commemòria de la Primavera amaziga, el moviment que als anys vuitanta, revitalitzà el moviment amazigh i que se celebra arreu del món cada any.
Oriol Ponsatí-Morlà, editor del llibre, va fer notar la voluntat que la publicació, a més de ser un excel·lent recull de poemes, sigui també una excel·lent eina d’integració donat que el bilingüisme amazig-català, hi és patent fins i tot a la portada del llibre.
Raffaella Salierno, coordinadora del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català ens instruí en fer-nos saber perquèSalem Zenia és a Catalunya.
Ho diu molt bé Mohand-Akli Salhi, Doctor en literatura amaziga de la Universitat M. Mammeri de Tizi-Ouzou. quan afirma, en el pròleg del recull de poemes, que “(…) la literatura que Salem Zenia proposa als seus lectors, és una mena de protecció de l’home humiliat, una defensa d’un poble els drets del qual no han estat respectats. Salem és com aquell pagès pobre que, amb les arestes llimades per la saviesa de la seva terra natal, cultiva el seu tros a vegades ingrat, però que li permet atenuar la fam dels seus fills, quan arriben. Del seu sac, treballat en l’horror dels dies, en fa sortir, com un mag enginyós, l’àpat tan esperat: el llegum arrencat a la terra tantes vegades cremada, i el fruit robat a l’arbre que ha resistit la revolució agrària. Com que és molt poca cosa, guarneix la menja amb molt d’amor propi, de dignitat i de coratge; i quan tomba el dia, explica als seus fills, amb la seva dona, gran però generosa, el conte de la vida, renovat constantment, en una llengua que es nega a seguir el camí de la mort.
Un plaer, amb la rella dels mots, haver contribuït a fer sorgir tant cobejats fruits.
(Demà dissabte dia 10 de maig a les 18:00 h. serem a Torroella de Montgrí (Can Quintana) fent la lectura dels textos de “Escrits des de la presó” Convidats quedeu!!)