Els dies i les dones

David Figueres

Arxiu de la categoria: PEN Català

EL PEN CATALÀ A KOSMOPOLIS

0

Avui comença a Barcelona el Festival Internacional de Literatura Kosmopolis. Enguany, el PEN Catàlà, hi col·labora amb dos actes.

El primer i que es podrà veure al pati del Centre de Cultura Contemporànea d’avui fins l’acabament del Festival, el dia 26 d’octubre, és la mostra “Veus silenciades, veus rescatades” [facebook] una exposició de dóna a conèixer els casos de 15 escriptors que han estat perseguits. Les veus de Salman Rushdie, Anna Politkòvskaia, Hrant Dink, Ken Saro Wiwa, Aunhg San Suu Kyi, Normando Hernández González, Shi Tao, Woeser, Taslima Nasrim, Lydia Cacho, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Iralu, Nada Yousif i Carlos Aguilera, deixaran testimoni de la lluita del PEN Internacional per la llibertat dels escriptors injustament empresonats o amenaçats, no sempre amb resultats satisfactoris.

L’altre acte serà el proper dijous dia 23 a les 20:30 al CCCB i serà una taula rodona sota el títol “Qui tem la literatura?” [facebook], moderada per la Simona Skrabec, Russel Banks, Elias Khoury, Francesc Bellmunt, Narcís Comadira i Antònia Vicens, conversaran sobre el paper de la literatura en els nostres dies.

PRESENTACIÓ “ESCRITS DES DE LA PRESÓ” A ALELLA

0

Continuem la presentació del llibre publicat pel PEN Català  “Escrits des de la presó” que recull el testimoni de diversos escriptors, tant de fora com catalans, que han deixat testimoni escrit del seu captiveri.

Amb lEva Roig, basant-nos en alguns d’aquests textos, vam confegir una petita lectura dramatitzada que avui també interpretarem.

La publicació, ja s’ha presentat a Barcelona, Girona, Reus, Torroella de Montgrí i avui, aquest vespre, el presenterem a Alella. Serà a les 20:00 al Centre Cultural Can Lleonart [facebook].

JOSEP M. TERRICABRAS NOU PRESIDENT DEL COMITÈ DE TRADUCCIONS I DRETS LINGÜÍSTICS DEL PEN INTERNACIONAL

1

En el marc del 74è Congrés Mundial del PEN que se celebra del 17 al 22 a la capital colombiana de Bogotà, Josep M. Terricabras, vocal de la Junta del PEN Català, ha estat elegit president del Comitè Internacional de Traduccions i Drets Lingüístics. Amb aquest nomenament, el PEN Català consolida el seu posicionament al capdavant dels centres PEN més actius i aconsegueix, un cop més, que Catalunya tingui un lloc privilegiat en un fòrum tant prestigiós com el PEN Internacional.

En el seu discurs de presentació, Terricabras ha marcat com a línies estratègiques d’actuació del comitè: la defensa de les llengües com el dret humà principal i primordial; el seguiment i ampliació de suports a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, promoguda pel PEN Català el 1996 i acceptada per molts governs d’arreu del món i traduïda a més de 15 llengües.

Dins el treball concret del comitè Terricabras aposta per continuar i estendre el projecte DIVERSITY de traduccions, explorar noves possibilitats junt amb el representant del PEN a Nacions Unides, així com expandir les activitats el comitè cap a zones del món actualment marginades, com per exemple el continent africà.

Des d’aquest bloc felicito el Josep Maria ben sincerament. Crec que Catalunya no pot tenir millor ambaixador al PEN Internacional.

Aprofito l’avinentesa per fer-vos saber que he obert un grup a Facebook per tal de difondre l’activitat del PEN Català. El grup es diu Jo, sóc amic del PEN Català”. Hem plaurà molt que us hi apunteu.

UN POEMA ARRIBA A PEQUÍN

2
Publicat el 8 d'agost de 2008

El mes de març passat es va posar en marxa la campanya Relleu del Poema. Aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics de la Xina, es volia posar de manifest el fet que en aquell país, es vulneraven els Drets Humans. Un poema del periodista i poeta xinès Shi Tao, Juny, condemnat a 10 anys de presó, va viatjar arreu del món, traduït a la llengua per on passava i gravat en aquest mateix idioma. Als Països Catalans, el poema va ser traduït pel Manel Ollé i gravat per mi mateix. El podeu llegir i escoltar en català, aquí.

Avui, el poema, arribarà a Pequín. No cal dir que la pàgina web ha estat bloquejada per part de les autoritats xineses. Un ocellet també m’ha fet saber que aquest bloc, tampoc pot llegir-se en aquell país. El poema va ser escrit després de la deplorable matança de Tiananmen.

He llegit públicament moltes vegades aquest poema. I malgrat haver-me familiaritzat amb el què s’hi diu, cada vegada, m’ha pogut l’emoció. Els versos parlaven per boca dels quaranta-tres escriptors empresonats i per totes les víctimes d’un país que ha decidit progressar econòmicament abans que en el camp de les llibertats més essencials.

La poesia no parla mai de veritats absolutes. És un mirall, tan sols, que dibuixa amb versos tot el què hi ha a l’altra costat de l’ànima. Un mirall fragmentat, incomplet, que mai és absolut. Que necessita d’altres miralls, d’altres fragments, per tenir una idea aproximada d’alguna cosa.

Els centenars de bocins d’espill escampats per tot el món, tampoc ens donaran, aquest cop, una idea clara i nítida de res. Però cada tros, reflecteix, per si sol, la llum petita però sòlida, de la solidaritat impresa en una paraula, en un vers, en una veu. La mateixa solidaritat que no ens cansarem d’escampar, de promoure, de recolzar, malgrat que la “terra es deformi i els rius baixin en silenci”.

Dos grups al Facebook: Relleu del poema, Pequín 2008: Els Jocs de la Repressió

PEQUÍN 2008: ELS JOCS DE LA REPRESSIÓ, AL FACEBOOK

0
Publicat el 7 d'agost de 2008

Deu haver plogut una mica d’ençà que Marck Zuckerberg, el 2004, va decidir engegar una xarxa social per tal que els alumnes de la Universitat de Harvard, poguessin conèixer-se millor. L’èxit va ser tal, que molts usuaris, estudiants d’altres llocs, van demanar de participar del que Zuckerberg havia anomenat com Facebook, com els llibres que es reparteixen als estudiants en començar el curs amb informació dels seus companys alumnes. Finalment la xarxa es va obrir a tot tipus d’usuaris.

Facebook, ara com ara, està a obert a tothom que tingui un compte d’internet i permet conèixer persones amb afinitats i dèries semblants. Si bé en principi, havia de ser una xarxa de relacions personals (el perfil et permet mostrar una foto, el teu estat civil i si estàs buscant parella o amistats) la veritat és que la possibilitat de crear i afegir-te a diferents grups i causes, així com donar a conèixer esdeveniments de tot tipus, està tenint molt d’èxit entre els qui potinegem aquestes coses cibernètiques als Països Catalans.

Malgrat que personalment crec que el funcionament de tot plegat és una mica tosc i que és podria millorar moltíssim, sí que se m’ha revelat com una bona eina per assabentar-te d’iniciatives i esdeveniments i perquè no, per conèixer gent nova. A més, m’ha permès recuperar vells amics de l’escola a través del servei de recerca d’amistats.

Sigui com sigui, la incidència de Facebook com una de les plataformes de connexió més importants, va en augment. Ahir mateix, vaig crear el meu primer grup “Pequín 2008: Els jocs de la repressió”i val a dir que m’ha emocionat la resposta. Quan escric això, ja rondem més de 150 persones adherides a aquest grup. Hi he penjat enllaços amb notícies relacionades amb la repressió a la Xina, així com les de les ONG que han fet seguiment de les diverses violacions dels Drets Humans a aquell país.

Us animo a afegir-vos-hi. Només cal que us hi doneu d’alta. Aquí el meu perfil

SILENCI DIT

2

Quan es calla tot es mor una mica. Sobretot quan el silenci, no és conreu del respecte, de la contemplació, i s’alia amb la repressió, amb l’ordre, amb la imposició. Som, per tant, Diem. I aquest Dir, ens fa paraula i ens fa silenci també. Però silenci quan ho volem, no pas quan ho volen. Silenci quan ens cal, no pas quan els cal. Pels qui hi treballem amb les paraules, ho sabem què costa fer-les sorgir i llençar-les perquè es facin de tots. Però i quan ni tan sols se’ns permet de fer-les néixer aquestes paraules? Quan algú ens fa callar abans i tot, de dir res, d’escriure res?

Llavors, s’ha d’actuar. Des d’Amnistia Internacional, des del PEN Català, des de Reporters Sense Fronteres, s’ha d’actuar. Aquest silenci que mortifica, que amaga moltes coses, s’ha de denunciar, s’ha de fer audible. Què millor que els poemes, les cançons, per omplir aquest callar imposat?

Ahir, al Teatre Romea de Barcelona, vam ser uns quants els qui vam decidir que s’havia de fer alguna cosa. Que no podia ser que d’aquí menys de quinze dies, a Pequín, se celebrin uns Jocs Olímpics que són pur maquillatge. Que no pot ser que encara avui l’assassí de José Couso no tingui cara. Que tampoc el tingui el de l’Anna Politkòvskaia. Que a l’Irac cada setmana hi mori un periodista. Que a Algèria es persegueixi l’amazig. Que… El regne del silenci imposat és tant extens que no acabaríem mai.

Enrique Badosa, Jesús Lizano, Joaquín Marco, Marta Pessarrodona, Jaime Siles, Álex Susanna, Jordi Virallonga, David Castillo, Enric Cassasses, Reinaldo Aparicio Viera, Joan Vinuesa, Ana Aguilar Amat, Josep Pedrals, Gerard Quintana, Lídia Pujol, Paco Ibáñez, Roger Mas, Quico Pi de la Serra i jo mateix Fórem els qui vam esverlar aquest callar, aquest no dir, aquesta porció de no-res. Quin gran espectacle que va coordinar la Carme Portacelli! Quin honor, quin plaer participari-hi.

Diem i per això Som. Som i per això diem, pels qui no poden, ara com ara, des de cada silenci imposat, ni dir, ni ser.

SILENCIA. RECITAL PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ A LA XINA

3

Dilluns dia 21 de juliol al Teatre Romea de Barcelona a les 21:00 h, un grup de poetes i cantautors, han decidit fer aquest recital per recaptar fons per la campanya que Amnistia Internacional porta a terme per defensar el dret a la llibertat d’expressió a la Xina. Hi donen suport, a més, Reporters Sense Fronteres i el PEN Català.

Hi intervindran els poetes: Enrique Badosa, Jesús Lizano, José Corredor Mateos, Joaquín Marco, Marta Pessarrodona, Jaime Siles, Álex Susanna, Cristina Peri Rossi, Jordi Virallonga, David Castillo, Enric Cassasses, Reinaldo Aparicio Viera, Joan Vinuesa, Ana Aguilar Amat i  Josep Pedrals.

I els Cantautors: Gerard Quintana, Lídia Pujol, Paco Ibáñez, Roger Mas i Quico Pi de la Serra.

En aquest acte hi llegiré la traducció al català del poema “Juny” de Shi Tao, feta per Manel Ollé.

Quedeu tots convidats! 

 

LA CENSURA CIBERNÈTICA A LA XINA

0

Us imagineu que estiguéssiu navegant i de sobte, us apareguessin uns simpàtics policies, com els de la imatge, i us diguessin que la pàgina on esteu a punt d’entrar, pot comportar-vos més d’un problema? Doncs això, no és tret d’un llibre d’Orwell o de Huxley, no, això està passant a la Xina. El país que està a punt d’organitzar els propers Jocs Olímpics. Ens ho contà Yu Zhang, president del PEN xinès independent, dilluns a Barcelona.

No fou fins el 1994 que internet s’implantà d’una manera regular a la Xina. La progressió d’usuaris fou espectacular. De fet, parlar de xifres a la Xina, és acabar en l’espectacularitat, els seus 100 milions d’habitants, donen molt de joc. El fet que la Xina sigui un dels estats policials més grans del món, va fer que ja el 1996, es crees una secció de la policia per controlar internet. El 1998 començà a operar una Oficina d’Inspecció de la Xarxa que evolucionarà fins a convertir-se en un departament independent, el 2002 amb capacitat il·limitada per fer registres i detencions.

Cal dir que en el moment que Bejing presenta la seva nominació als JJOO, el 2001, tot s’accelera. A la creació del Golden Shield, el 1998, un gran tallafocs que impedia als usuaris entrar en segons quines pàgines, el desembre del 2000 una resolució del Govern, equiparava entrar a algunes webs com una vulneració greu de la Seguretat Nacional i la seva responsabilitat criminal consegüent.

A partir de l’any 2000, doncs, la policia controla d’una manera absoluta la xarxa augmentant la pressió de manera gradual, fins que el 2004, es decideix començar amb les inspeccions i les detencions. Així, aquell mateix any, 200.000 cibercafès són clausurats per ser sospitosos d’activitats que atempten contra la Seguretat Nacional i alguns periodistes i escriptors, que havien mostrat el seu desacord amb la situació del país, són arrestats. Fins a la data, 83 detinguts són a la presó per escrits penjats a internet o amb alguna activitat relacionada amb internet. 

Es calcula que una força de 50.000 policies vigilen diàriament la xarxa. I és que a partir del 2004 tots els usuaris han de registrar-se abans, donant les seves dades personals i els cibercafès i altres establiments, estan obligats a informar de les dades de tots els usuaris. El 2006 s’impossibilità la creació i l’accés a qualsevol fòrum civil o polític. La censura és absoluta.

La immninència dels Jocs Olímpics, ha augmentat el control a internet. Així, tenim casos com el de Guo Qhighai, condemnat a 5 anys de presó per haver publicat alguns articles en pàgines a l’estranger. Hua Jia, el darrer detingut, el 2007, està complint una pena de 3 anys de presó per 5 articles i 2 entrevistes.

El cas més greu, fou el de Shi Tao, protagonista de la campanya del PEN Internacional condemnat a 10 anys de presó per un únic article.

Avui en dia, simpàtiques icones de policies surfejant damunt ratolins, apareixen diàriament a les pantalles, per tal de denunciar comportaments estranys o advertir-te de què et pot passar. Amb tot, Zhang, constata que la situació a la Xina, després de la matança de Tiananmen, el 1989, ha millorat i que internet, malgrat les restriccions absolutes, és una eina importantíssima per connectar tots els dissidents del país i per difondre la situació de la Xina a tot el món. L’increment de la pressió internacional, amb campanyes com la d‘Amnistia Internacional, encara que amb timidesa, resten una mica d’impunitat a l’acció del govern xinès.

LA CENSURA D’INTERNET A LA XINA DELS JOCS OLÍMPICS

0

Dilluns que ve, dia 14 juliol  a les 19:30 al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10 – Barcelona) Amnistia Internacional (AI) conjuntament amb el PEN Català, organitza la xerrada:

“La censura d’Internet a la Xina dels Jocs Olímpics”, a càrrec de Yu Zhang, periodista i president del PEN xinès independent. [L’acte a Facebook]

En l’acte hi intervindran, a més, Manel Ollé, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català i Pep Parés, president d‘Amnistia Internacional Catalunya

Aquest acte, s’emmarca dins les jornades que AI i el PEN Català han preparat, aprofitant la presència, als Països Catalans, de Yu Zhang, i que s’afegeix a la campanya “Saps a què es juga a la Xina?” que la mateixa ONG està portant a terme per denunciar la situació de vulneració reiterada que es pateix a la Xina, dels Drets Humans, i que culminarà, el dia 21 de juliol, amb un recital al Teatre Romea de Barcelona, on hi actuaran diversos artistes per recaptar fons per la campanya i solidaritzar-se amb la causa.

Des del PEN Internacional, també s’han iniciat diverses accions per deunciar la situació a la Xina, com la que endegà el PEN Americà o la campanya Relleu del poema. En acabar l’acte, Yu Zhang llegirà el poema de Shi Tao Juny, que ha viatjat per tot el món, en la seva llengua original i després serà llegit en català.  Precisament, aquest mes, la revista Literata, se’n fa ressò de la campanya, amb un article.

Us convido a què hi participeu i que en feu difusió. Recollint el testimoni de tants atacs com vam patir i encara els que patim, per assolir la normalitat del nostre país, hem de deixar clar al món, que en el camp de la solidaritat, els Països Catalans sempre obtindran la medalla d’or.

Més avall, podreu consultar el pdf amb tots els actes.

ESCRITS DES DE LA PRESÓ, A REUS

1
Publicat el 16 de juny de 2008

Seguint amb la nostra gira de presentacions, demà dia 17 de juny a les 20:00 h. a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus presentarem, pel mateix preu, no un, sinó dos llibres:

Per una banda Escrits des de la presó, el llibre que recull la veu de diversos escriptors que han estat empresonats i Sol cec, el darrer poemari del Salem Zènia.

En l’acte, hi intervindran la Raffaella Salierno, Coordinadora del Comitè d’Escriptors del PEN Català i responsable del programa de la mateixa entitat “Escriptor Refugiat”; l‘Oriol Ponsatí-Murlà, editor d’Accent editorialque ha editat el poemari del Salem Zenia i Joan Sendra, traductor.

Com a fi de festa, conjuntament amb l‘Eva Roig, farem una lectura de textos de tots dos llibres.

Val a dir que tant per l’Eva com per mi mateix, la presentació al Centre de Lectura de Reus suposa jugar a casa. Tots dos vam vincular-nos-hi activament a finals dels noranta, ella des de l’Escola de Teatre i jo des de la Secció de Llengua i Literatura, fent tàndem amb l’inefable Antoni Veciana, que n’exercia la presidència mentre jo ho feia com a secretari.

Ens fa il·lusió aquesta lectura i esperem poder comptar amb la vostra presència.

Demà parlaré una mica més sobre l’acte, al programa de ràdio De bon matí que condueix l’amic Jordi Escoda a Puntsisràdio de 8 a 10 h.

REIXES ENTRE FLORS

1
Publicat el 15 de maig de 2008

Girona aquest maig són les flors. Cara racó, cada trosset de ciutat, és guarnida amb pètals i aromes d’un jardí. L’esclat de la primavera.  Per tot arreu s’hi veu. Ahir, en el dia rarot, vençut a un desmenjament del cel, el contrast era més sincer. Una lluita de les corol·les, dels pistils, per donar una delicada pàtina de color a la tela embrutada, com si s’hagués aliat amb la verdositat de l’Onyar, lliscant indolent pont rere pont.

 

 

 

Fou també Girona, ahir, al Centre Cultural La Mercè, una nova oportunitat per recordar, per no oblidar. Escrits des de la presó. Escrits des de la supervivència. Acompanyàrem, com ja hem fet a Barcelona i a Torroella de Montgrí, la presentació del llibre homònim. A Girona, obriren l’acte l’escriptora Assumpció Cantalozella, que donà una pinzellada de què és el PEN Català i què representa avui en dia, i del filòsof Josep Maria Terricabras.

En Terricabras, probablement un dels pensadors més potents del país, no va defraudar. Parlà d’Adorno i la seva qüestió de si es pot fer Art després d’Auschwitz. Parlà de la presó com a element reductor de la llibertat, no pas com quelcom pensat per a la reinserció. Parlà de la seva experiència a Can Brians, els dimarts a la tarda, quan visitava els companys presos per la Garzonada del 1992. Parlà de la veu quotidiana, sense grandiloqüències patètiques, que gasten els escriptors empresonats recollits al llibre. Parlà de la tendresa pel sofriment humà que va commoure Primo Levi.

Les flors de l’esperança floriren. Sempre que es planta en una torreta una paraula que en faci recordar una altra i una altra i una altra…, la llibertat sempre s’hi escola, sempre hi troba un recer per tanta persecució, per tant de cansament d’haver d’anar sempre amb la maleta amb el més imprescindible, amunt i avall, sense temps per descansar, per poder tenir consciència del què representa per a ella mateixa, sense temps d’asseure’s un moment en un parc, en un jardí, i deixar-se embriagar pel perfum dolç de les liles, de les roses, de les margarides o dels nards.

Notícia al PUNT 14/5/08 / Notícia al PUNT 15/5/08

(Els amics del PUNT van tenir la gentilesa de fer fotos de l’acte. Sortim al diari d’avui. En primer pla, Eva Roig. Allà al fons, davant el micro, servidor de vostès aquest que els escriu)

LA RELLA DELS MOTS

1
Publicat el 9 de maig de 2008

Sempre que dic els poemes del Salem Zenia m’emociono. Malgrat que a casa procuro fer unes quantes lectures per fer-me amb el ritme, amb la puntuació i no entrebancar-me, en el moment del fet, els seus versos, sempre em projecten cap al futur amb una força que convida a l’acció. Que fan bullir la sang.

Parlada per més de vint milions de persones, l’amazigh, és la principal llengua de tres quartes parts dels magribins que resideixen a Catalunya i no pas l’àrab. De la mateixa manera que hi ha molts magribins que no són pas musulmans. De fet, una de les lluites dels berebers, és projectar la seva llengua i la seva cultura, lluny de la influència àrabo-musulmana. L’integrisme islàmic institucionalitzat d’Argèlia, per parlar directament del cas del Salem, no admet aquesta dissidència que vol defugir de la visió lineal d’un nord de l’Àfrica musulmana, castradorament musulmana.

La tradició lírica de l’amazigh pot dividir-se en tres branques. Per una part, la tradició més formal o culte, la qual s’ha fixat en llibres. Per l’altra, una tradició eròtica, que de bracet amb una poesia de combat, pràcticament només existeix oralment. És curiós perquè aquesta poesia eròtica, no és un poesia contemplativa, sinó que fluctua cap a la de combat. En Josep Pedrals, la veu del qual, en català, acompanya en un cedé conjuntament amb el Salem en amazigh, els poemes de Foc cec, ja ho apuntava al seu bloc.

Sota les voltes de l’antic Hospital de la Santa Creu, ahir, vam poder oferir, el Salem i jo, una bona mostra d’aquesta poesia que s’enrosca a l’ànima. Ens acompanyaren, en Carles Castellanos, traductor dels poemes al català, que ens instruí amb algunes curiositats socio-lingüístiques i que ens convidà, a tots els assistents, el proper dissabte a la commemòria de la Primavera amaziga, el moviment que als anys vuitanta, revitalitzà el moviment amazigh i que se celebra arreu del món cada any.

Oriol Ponsatí-Morlà, editor del llibre, va fer notar la voluntat que la publicació, a més de ser un excel·lent recull de poemes, sigui també una excel·lent eina d’integració donat que el bilingüisme amazig-català, hi és patent fins i tot a la portada del llibre.

Raffaella Salierno, coordinadora del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català ens instruí en fer-nos saber perquèSalem Zenia és a Catalunya.

Ho diu molt bé Mohand-Akli Salhi, Doctor en literatura amaziga de la Universitat M. Mammeri de Tizi-Ouzou. quan afirma, en el pròleg del recull de poemes, que “(…) la literatura que Salem Zenia proposa als seus lectors, és una mena de protecció de l’home humiliat, una defensa d’un poble els drets del qual no han estat respectats. Salem és com aquell pagès pobre que, amb les arestes llimades per la saviesa de la seva terra natal, cultiva el seu tros a vegades ingrat, però que li permet atenuar la fam dels seus fills, quan arriben. Del seu sac, treballat en l’horror dels dies, en fa sortir, com un mag enginyós, l’àpat tan esperat: el llegum arrencat a la terra tantes vegades cremada, i el fruit robat a l’arbre que ha resistit la revolució agrària. Com que és molt poca cosa, guarneix la menja amb molt d’amor propi, de dignitat i de coratge; i quan tomba el dia, explica als seus fills, amb la seva dona, gran però generosa, el conte de la vida, renovat constantment, en una llengua que es nega a seguir el camí de la mort.

Un plaer, amb la rella dels mots, haver contribuït a fer sorgir tant cobejats fruits.

(Demà dissabte dia 10 de maig a les 18:00 h. serem a Torroella de Montgrí (Can Quintana) fent la lectura dels textos de “Escrits des de la presó” Convidats quedeu!!)

VOLER SER A NOVA YORK

0
Publicat el 5 de maig de 2008

Aquests dies, voler ser a Nova York. Badar amb els gratacels. Donar de menjar als esquirols de Central Park. Perdre’m per carrers que no tenen nom, que tenen només números. Voler ser a Nova York. Més que res, perquè des d’aquesta república, des d’aquest reialme autònom, aquests dies, es desacredita tot allò de que els ianquis són el pitjor. Tot allò del discurs imperialista… Per què? Doncs per què hi ha un país, la Xina, que organitzarà uns Jocs Olímpics i hi haurà molta, molta gent que ho sabrà, si és que ho sap, des de dins una cel·la. Entre reixes. I la gent del PEN Americà diu que no pot ser de cap de les maneres.

La postmodernitat és una cadira. Ho deia molt bé, tant bé com sempre, el Jaume Subirana. Aquesta cadira on no s’hi asseu cap poeta, cap assagista, cap novel·lista, cap home de lletres d’aquell país de la Xina. Per què molts són a la presó. Més que mai, l’orgull de pertànyer a tres lletres que aquests dies a Nova York i al món sencer, deixen testimoni, damunt els fulls blancs de l’oblit que sempre és a l’aguait per voler amarar-ho tot, que s’ha de fer alguna cosa. Que no pot ser que aquells senyors que encara parlen de camps de reeducació, s’omplin la boca dels jocs de l’amistat, de la fraternitat i tinguin les presons plenes de “malvats delinqüents” que l’únic que han fet ha estat denunciar l’absència de llibertat.

Aquest dies voler ser a Nova York per allargar la mà als companys del PEN Americà per dir-los que aquí també no restem callats. Que a partir de dimecres, en Bartra, en Tísner, en Huertas Claveria, en Carrasco i Formiguera tampoc seuran en cap cadira. Que em venen esgarrifances de felicitat cada vegada que veig el comptador de la gent que ha escoltat la veu de Shi Tao a través de la meva, avui ja més de mil! Que el PEN no són quatre internacionalistes esnobs. Que som gent que no callem, que donem la tabarra, que volem molestar, que voldríem haver estat a Nova York per omplir cadires amb més, molts més, mots empipadors.

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

6
Publicat el 4 de maig de 2008

L’any 1997 sortia publicat als Estats Units el recull de textos This prison where I live, a cura de Siobhan Down i amb un pròleg del premi Nobel de literatura Joseph Brodsky. El llibre era un encàrrec del PEN Internacional per celebrar el seu 75è aniversari. Tots els escrits tenien un denominador en comú: havien estat dibuixats per escriptors que havien estat empresonats.

Ara el PEN Català conjuntament amb l’editorial Aresta, n’ha fet una tria d’aquells esfereïdors escrits afegint-hi textos d’escriptors catalans que havien deixat testimoni de com se’ls havia privat de la llibertat més absoluta. Un colpidor aplec que s’ha titulat Escrits des de la presó.

Transitar per aquest univers de reixes, de privacions, de fam, de fred, d’impotència, no és un viatge agradable. Per un escriptor, que el tanquin en una cel·la, és molt més que un robatori de la llibertat, és trencar les ales a la veu, esbotzar la paraula per fer-la presonera de l’odi i del silenci imposat.

Sabedors que aquesta veu no ha de quedar en l’oblit, que ha de ressonar per tots els àmbits de la nostra consciència, el PEN Català ens demanà a mi i a l’actriu i ballarina Eva Roig, que les diguéssim aquestes paraules, que esverléssim, mot a mot, el silenci que indueix a l’oblit, al triomf de l’odi, acompanyant a l’acte de presentació de l’esmentat volum.

De moment les presentacions confirmades són les següents:

A Barcelona, dimecres dia 7 de maig a les 19:00 h. a l’Ateneu Barcelonès

A Torroella de Montgrí, el dissabte dia 10 de maig a les 18:00 h a Can Quintana

A Girona, el dimecres dia 14 de maig a les 19:30 al Centre Cultural la Mercè

Serà un plaer poder comptar amb la vostra companyia.

 

JUNY

5
Publicat el 12 d'abril de 2008

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

                                                                     Shi Tao

                                   (Traducció del xinès de Manel Ollé)

Tampoc no han aconseguit esquivar el juny (feu-m’ho saber si m’he deixat a algú!): Indústries i caminars / Chào ông Viêt Nam / Consuetudinàrium / Raül Romeva / Alfred Artiga / Coc Ràpid / El Camparanet / Xavier Mir / L’hidroavió apagafocs / Magnòlia en mà / El llibreter / El pèndol de petites oscil·lacions / Notícia a l’Avui / L’aventura del Pingüí / Per a lectura i decoració / Amics de Joan Valls / El bloc d’un de Reus / Noves flors / El Llamp / Puig d’en Cama / Flux / Espai Isidor / El racó dels gomets / Temps d’incertesa (com tots) / Marcús / Cupressus Sempervirens / Club 7 cinema / Menjablanc de Reus / Lamevaillaroja / Malerudeveure’t / Lo blòg deu Joan (traducció del poema a l’occità) /Assumpció Cantalozella / Miquel Roman