Presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya de la nova escriptora refugiada a Barcelona, la periodista Sihem Bensedrine.
Demà dimarts, 23 de març, a les 11.30 hores, al Col•legi de Periodistes de Catalunya, el PEN Català presentarà en roda de premsa el nou programa Escriptor Refugiat a Barcelona.
Enguany, la persona que viurà acollida a Barcelona serà la periodista tunisiana Sihem Bensedrine, qui pateix greus atacs al seu país per defensar els drets humans.
Sihem Bensedrine ha estat peça clau en la denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i la corrupció que es duu a terme a Tunísia, així com una defensora de la premsa lliure i de les llibertats de les dones als països àrabs. Redactora en cap de Ràdio Kalima, des de 1999 viu greus assetjaments policials, ha estat empresonada i ha viscut una forta campanya de difamació.
El proper mes d’abril, és una de les poques periodistes que podrà viatjar al Sudan, país que coneix en profunditat, com a Observadora Internacional del procés electoral que se celebrarà l’11 d’abril del 2010, en representació de la Fundació Carter.
El proper dia 15 de novembre s’escau el Dia de l’Escriptor Empresonat. Un dia per recordar-nos i recordar tots aquells que escriuen i que per motius polítics, no poden donar a conèixer allò que escriuen en llibertat.
Un any més, el PEN català, a través del seu Comitè d’Escriptors Empresonats, commemora aquest dia amb tot d’actes. Els actes [facebook] seran demà dia 12 de novembre a Barcelona a més d’Agramunt i la ciutat italiana de Potenza.
A les 11:30 del matí, a l’Ateneu Barcelonès, s’instal·larà la tradicional gàbia on diversos escriptors i periodistes llegiran textos breus d’altres escriptors i periodistes que han estat empresonats. L’acte es repetirà a la tarda.
A les 19.00 hores, a l’Espai Mallorca, se celebrarà la sessió “Distància i literatura” amb una conferència de l’escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez. Seguidament tindrà lloc una taula rodona amb la participació de Maria Barbal, Manal Al-Sheikh (escriptora iraquiana refugiada a Noruega) i Salem Zenia, moderada per Carme Arenas.
Acompanyaré al Salem Zenia en la lectura de poemes del seu llibre Sol cec. Ell llegirà en amazigh i jo en català.
L’acte clourà amb la celebració d’una vetllada literària amb una lectura de textos d’escriptors empresonats o perseguits.
Serà un plaer compartir aquesta vetllada amb tots vosaltres.
El PEN català està d’homenatge. I per partida doble. I per partida doble, per reblar el clau, homenatja dues escriptores.
Demà dia 27 obrirà aquest doble reconeixement, els actes que a les Illes, tornaran a fer present l’enyorada col·lega blocaire i escriptora Xesca Ensenyat. Dos actes a Palma i un a Pollença, ens acostaran a la realitat teixida de tinta i teixida de píxels d’aquesta reina del teclat i de la ploma.
Però ho dèiem que la cosa no queda aquí.
Dimecres dia 28, el Comitè d’Escriptores de la mateixa entitat, amb el nom clar que una vella sang dicta recordarà el desè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada, deixant-ne vigència a l’Ateneu Barcelonès de la sensibilitat d’aquesta altra senyorassa de les nostres lletres.
El PEN Català dedica el Dia Internacional de la Traducció d’enguany a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català.
Això serà dimecres dia 30 de setembre a la Casa Àsia (Avinguda Diagonal, 373 – Barcelona)
De la mà dels puntals de la modernitat literària europea, a partir dels anys vint del segle xx les lletres catalanes van trobar en els ressons poètics del japonisme i la chinoiserie diccions, espais imaginatius i estrofismes que van suscitar represes, versions i adaptacions.
Més recentment han començat a produir-se traduccions de prosa i de teatre, i també d’obres dels corrents contemporanis. La jornada es planteja d’una banda refl exionar sobre la recepció de les lletres xineses i japoneses —debatre què, com i per què es tradueix—, i de l’altra fer un repàs a algunes de les principals traduccions de poesia japonesa i xinesa al català.
A les 19.00 h.
Presentació de l’acte: Rafael Bueno, director de Política i Societat, Casa Àsia
Taula rodona:
Cartes de lluny: de Li Bai a Murakami. Les traduccions del xinès i del japonès al català
Hi participen:
* Albert Nolla, traductor i professor a la UAB. La literatura japonesa a casa nostra: una invasió subtil?
* Mercè Altimir, traductora, professora de la UAB i psicoanalista. Yukio Mishima, un escriptor estrany i maleït, enlluerna Occident
* Carles Prado-Fonts, traductor i professor a la UOC. Literatura, política i política literària: presències i absències xineses al català
* Manel Ollé, traductor, crític i poeta, professor a la UPF. Les lletres xineses en la literatura universal: aportacions i reescriptures
A les 20.00h.
Recital:
Traços en el silenci. Recital de la poesia xinesa i japonesa traduïda al català
L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fi ns a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.
De la tradició japonesa es llegiran versions d’haikus i tankes que van inspirar els poetes catalans i les traduccions de Contes d’Ise i de poetes com Matsuo Bashô. Els autors xinesos seran presents amb traduccions de Li Bai, Bai Juyi, Du Fu i Du Mu.
Presentació
Jordi Mas, traductor i professor a la uab
Tria de poemes
Jordi Mas i Manel Ollé
Lectura dels poemes
* Català: Maria Bosom i Laura Pau
* Xinès: Chün-chün Chin, traductora i professora a la UPF
* Japonès: Minoru Shiraishi, traductora i professora a la UAB
Exposició de traduccions al català
En acabar, se servirà un refrigeri
De la seva gestió com a secretari del PEN Català cal destacar l’organització del 57è Congrés Mundial del PEN Internacional que es va celebrar a Barcelona l’abril de 1992, i que va aplegar a la capital catalana més de quatre-cents escriptors d’arreu del món. Amb la calebració d’aquest congrés, el PEN Català se situava entre els centres més actius i compromesos de la xarxa del PEN Internacional i en una indiscutible plataforma de projecció internacional de la literatura catalana.
En l’àmbit del PEN Internacional, Isidor Cònsul també va ostentar la presidència del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, (comitè presidit en aquest moment per Josep Maria Terricabras), des d’on va plantejar el repte d’organitzar una Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics. La Conferència, celebrada a Barelona el 1996, aprovà una Declaració Universal dels Drets Lingüístics que fou assumida en la seva totalitat pel PEN Internacional, també per governs d’arreu del món i personalitats com el Dalai Lama o Nelson Mandela.
Els meu condol sincer als seus amics i a la família.
El Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Internacional (WiPC) ha mostrat el seu malestar i preocupació per la detenció el passat dia 9 de juliol a Pequín del professor universitari i membre del PEN uigur, Iham Tohti i demana detalls dels càrrecs que se li imputen així com el seu alliberament immediat.
Tohti va ser detingut després d’haver publicat un article a internet on criticava l’actitud de Nur Bekri, president de la regió autònoma de Xinjiang, afavorint les accions de l’ètnia Han en contra dels uigurs en la revolta començada el dia 5 de juliol a la regió.
Tohti és professor associat de l’Escola d’Economia a la Universitat Central de les Nacionalitats de Pequín. A més és director de la pàgina web uigur Uyghur Online que va ser clausurada pel govern xinès.
Segueixo amb consternació els aldarulls que aquests dies s’estan donant a Xingjiang tot agraint el tractament que Vilaweb n’està fent.
Fins el dia d’avui, més de 156 morts engreixen el nombre de víctimes que el govern de la República Popular Xina porta a les seves espatlles. És probable que n’hi hagi més.
Des del PEN Català el cas de la minoria uigur no ens és desconegut. El cas del poeta i historiador uigur Tohti Tuniaz va ser apadrinat pel PEN Català d’ençà que fou condemnat el 10 de març de 1999 a 11 anys de presó acusat de copiar documents històrics d’una oficina de registres públics així com d’haver escrit un llibre (que no s’ha demostrat que existeixi) La història interior de la ruta de la seda, que segons les autoritats xineses, enaltia la separació ètnica. El 2002 se li va atoragr el premi del PEN Americà Barbara Goldsmith.
El cas de Tuniaz és especialment preocupant, doncs segons les autoritats xineses, fou alliberat el passat dia 10 de febrer de la presó número 3 d’Urumqi, amb tot, des de llavors, ningú no ha tornat a veure a l’historiador. Tal i com s’apuntava des del PEN Americà, “l’alliberament” podia haver-se produït com a gest de bona voluntat de cara a la visita a la Xina de la Secretaria d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton durant aquelles dates.
Des del PEN Internacional es va posar en marxa una de les seves habituals accions. Us animo a participar-hi per demanar a les autoritats xineses explicacions sobre on es troba Tohti Tuniaz.
De l’1 al 6 de juny es va celebrar a Oslo (Noruega) el Fòrum Global per la Llibertat d’Expressió.
Dins dels actes programats, els dos primers dies, es va celebrar la trobada anual del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Internacional (Writers in Prision Comite), comitè present, en l’actualitat, en 64 centres PEN d’arreu del món inclòs el català.
Precisament els companys delegats del comitè del PEN Català que van assistir a la trobada, van remarcar, per damunt de tot, l’eficàcia de les diferents accions que el comitè porta a terme a nivell mundial fent especial esment en la denúncia particular dels casos dels escriptors i periodistes empresonats injustament i que el PEN Internacional segueix.
En aquest sentit, el congrés, va tenir el testimoni de diversos escriptors que havien estat empresonats i en els quals l’acció del PEN va fer possible que les condicions de captiveri fossin més suportables, posant-se de manifest, com de reconfortant pot arribar a ser saber que hi ha algú més enllà de la reixa que sap que ets allí, i per altra banda, la necessitat de fer visible la detenció o l’abús per tots els mitjans possibles, de cara a que el cas tingui una rellevància pública i la pressió exterior apaivagui restriccions més severes i n’acceleri l’excarceració.
Entre altres testimonis, a Oslo, es va comptar amb la presència de l’activista Mexicana Lydia Cacho. La publicació del seu llibre Los demonios del Edén: el poder detrás de la pornografia, del qual se’n va ver un documental va ser objecte de persecució per les relacions que Cacho denunciava d’alts funcionaris del govern mexicà amb xarxes de pornografia infantil i com el fet de difondre’s el seu cas l’ha ajudada en diverses ocasions que fins i tot ha hagut de témer per la seva vida.
De fet, Mèxic, conjuntament amb Veneçuela i Cuba, són els tres països d’Amèrica del Sud on el PEN Internacional ha focalitzat una campanya conjunta Freedom to write in America, doncs són en aquests tres països on, en els darrers anys, s’han constatat més casos de violacions de la llibertat d’expressió. El cas de Mèxic és preocupant: en els darrers quatre anys han mort 20 periodistes i 4 més resten desapareguts amb la majoria d’aquests crims sense resoldre.
Assumint la trista realitat que la llibertat d’expressió continua sent atacada arreu, ens queda el consol que a la globalitat del terror podem confrontar la globalitat del la solidaritat i la lluita per denunciar, des de tots els centre PEN del món, cada nou cas d’injústicia.
Aquestes històries, segons Rushdie, no són vagatel·les, però. Són quelcom profund, proper a les arrels de la nostra humanitat. Aquestes històries són allò que som i l’intent de controlar-ho, de limitar-ho, de censurar-ho, de reprimir-ho, és alguna cosa més que un ataca a la literatura.
És un atac a la mateixa naturalesa humana.
Per tal de denunciar això, a partir d’avui i fins el dia 22 d’abril, el PEN Català ha preparat a Barcelona, dues trobades internacionals:
Per una banda la IV Assemblea General de la xarxa de ciutats refugi ICORN (International Cities of Refuge Network) de la qual Barcelona n’és membre fundador a través del PEN Català.
Per una altra, la Trobada Internacional del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, que actualment presideix Josep M. Terricabras, amb la finalitat d’obrir un debat sobre els drets lingüístics i sobre el paper de la literatura, de l’escriptor i del traductor en el context d’un món globalitzat.
Des d’avui i fins dimecres, el nostre país serà el lloc on es decidiran les estratègies pels propers anys per tal de poder donar ajudar més i millor a tants escriptors que per motius polítics la seva vida perilla al seu país; el nostre país serà el lloc on es debatrà sobre el món de la traducció i sobre les agressions que pateixen les llengües minoritàries.
En paral·lel als actes propis de les trobades, s’han organitzat diverses xerrades i actes. Podeu veure la totalitat dels actes aquí.
Sense anar més lluny, avui, a les 21:00 a l’Imprevist (C. Ferlandina, 34) hi haurà un acte literàrio-musical on uns quants escriptors, entre els quals m’incloc, llegirem els nostres textos.
Us convido a participar activament en aquest i tots els altres actes proposats.
El PEN Català organitza, en col•laboració amb el Grup de periodistes Ramon Barnils, la Comunitat Afganesa de Catalunya i la Plataforma Aturem la Guerra, dos actes en els quals participarà el periodista afganès Said Yaqub Ibrahimi.
L’acte serà avui a les 19,30 al Centre Cultural Francesca Bonnemaison, (Sant Pere més baix 7, Barcelona) i consistirà en una conferència i un sopar
Said Yaqub Ibrahimi és un periodista afganès del IWPR(Institute for War and Peace Report)
La Presentació de l’acte anirà a càrrec d’Eduard Sanjuán, director del programa
“30 Minuts” de TV3.
El sopar posterior a la conferència serà a les21:30 al CEIP Cervantes (Sant Pere més baix 31) en solidaritat amb el jove afganès Parwiz Kambakhsh. Els bons d’ajut per participar en el sopar tenen un preu orientatiu de 15€. L’aforament serà d’un màxim de 80 persones.
Yaqub Ibrahimi, és un conegut periodista afganès, col•laborador de l’entitat britànica Institute for War and Peace Report, per a la qual ha escrit molts articles en el decurs dels darrers anys explicant allò que passa al seu país entre els senyors de la guerra, l’opi, els talibans i l’ocupació.
És germà del també periodista Sayed Parwiz Kambakhsh, empresonat al seu país des de l’octubre de 2007. Se l’acusa d’haver distribuït un article sobre la relació entre l’opressió de les dones i la religió. Un tribunal el condemnà a mort en primera instància.
La pressió nacional i internacional aconseguí que li commutessin la pena de mort per 20 anys de presó. El mateix sistema judicial afganès que conculca els drets més bàsics a aquest informador (i molts d’altres) rep tot el recolzament polític, institucional i econòmic dels governs occidentals.
En realitat, el càstig contra Sayed Parwez Kambakhsh és una excusa per mirar de tapar la boca del seu germà gran, Yaqub Ibrahimi, per les seves constants denuncies en els mitjans internacionals dels abusos i violacions als Drets Humans en Afganistan.
(foto: Sayed Parwiz Kambakhsh)
La meva resposta sempre és afirmativa. Sí, serveix d’alguna cosa.
La majoria de les vegades, la protesta, no serveix perquè aquella persona sigui excarcerada al moment o al cap d’uns dies, però sí que serveix perquè qui s’encarrega de la macabra supervisió del presoner, rebi ordres de donar-l’hi un plat de sopa de més o li lliuri una o dues cartes dels seus familiars.
“A la tirania no li agraden els focus”, ens va dir Salman Rushdie el 2004 a Barcelona (podeu llegir la resta del text aquí). Als tirans no els agrada que els assenyalin amb el dit, que els enviïn cartes demanant la llibertat d’un escriptor que ells consideren inadequat. Que s’escriguin articles acusant-los de torturadors. Que la gent faci mullader.
Per això, per cobrir-se les espatlles, fan aquestes petites concessions. Són aquests petits privilegis els que el pres valora com petits regals de l’atzar per seguir el seu dia a dia privat de llibertat. Després sabrà que va ser la menció del seu cas a la televisió o que un escriptor d’un cert relleu que s’ha compromès a denunciar la seva injustícia, els que propiciaren aquells petits presents.
Aquests dies Roberto Saviano, ha visitat Barcelona. Està amenaçat de mort per la màfia italiana. La seva vida és un autèntic infern. Sap, però, que mentre el seu cas estigui en boca dels periodistes, tindrà, a més de la protecció que les forces de seguretat li puguin oferir, el coixí de sentir-se protegit per l’opinió pública.
La dissortada actualitat del cas de Saviano, no ens ha de desviar l’atenció d’altres empresonaments injustificats. El darrer, el de l’activsta i escriptor xinès Liu Xiabo. El seu delicte: la signatura de la Carta 08 que demanava tot un seguit de reformes democràtiques a la Xina.
El PEN Internacional ha iniciat una forta campanya per demanar-ne la llibertat. Des del PEN Català més d’una seixantena d’escriptors catalans entre els quals Maria Barbal, Carme Riera, Jaume Cabré, Ponç Pons, Quim Monzó, Maria-Antònia Oliver o Josep Maria Castellet també s’han afegit a aquesta crida per la llibertat de Xiabo.
De nou els tècnics dirigeixen la llum cap als qui haurien de viure cecs per sempre, enlluernats per la seva pròpia supèrvia.
El proper dia 22 de desembre, l’Ajuntament de Palma, s’adherirà a la Xarxa de Ciutats Refugi (ICORN) promoguda pel PEN Internacional. Des de la Conselleria de Benestar Social i la de Cultura es dotarà econòmicament el projecte per tal que un escriptor o escriptora pugui el 2009, beneficiar-se d’aquesta iniciativa.
En roda de premsa a Palma per tal de presentar el projecte, Carme Arenas, secretària general del PEN Català, va mostrar-se del tot satisfeta perquè als Països Catalans, seguint l’estel·la d’altres ciutats com Frankfurt o Oslo, es vagi expandint aquesta xarxa.
L’experiència de Barcelona, que des del 2006 acull l’escriptor algerià de cultura amaziga, Salem Zenia, ha esperonat al PEN Català, responsable del programa que acull Zenia, Escriptor Refugiat, a donar a conèixer aquest projecte per tal que moltes més ciutats s’hi impliquin.
En aquest moments, a més de Barcelona i Palma, Sant Cugat del Vallès també ha près consciència de les necessitats d’un grapat d’escriptors d’arreu del món que demanen poder sortir del seu país per les amenaces que reben o perquè la seva obra és censurada sistemàticament.
Esperem que el degoteig de ciutats refugi als Països Catalans sigui incessant. En aquest moment Cerdanyola del Vallès, sembla que també podria unir-se a aquesta xarxa. Bones notícies solidàries enmig de tanta i tanta crisi.
foto: Nanda Ramon, regidora de Cultura; el diputat Miquel Àngel Llauger; Carme Arenas, secretària general del PEN Català; Eberhard Grosske, regidor de Cultura y Benestar Social; Biel Mesquida, escriptor, blocaire i membre del PEN Català i Sebastià Perelló, escriptor i membre també del PEN Català
D’entre tots els actes que el PEN Català, que per cert estrena web, organitza al llarg del curs, sens dubte la commemoració del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, que cada any se celebra el dia 15 de novembre, és el que desperta més interès. La veritat és que pels membres del Comitè d’Escriptors Empresonats, és el dia que podem mostrar de la manera més gràfica, la situació de molts escriptors que estan tancats en una cel·la i que no poden parlar ni escriure lliurement.
Enguany, el PEN Català, avança els actes. Avui mateix, a les 19:00 h a l’Aula 1 del CCCB de Barcelona, amb motiu de la concessió del XXè Premi Internacional Catalunya a l’escriptora i política Aung Suu Kyi, cas que apadrinà el PEN Català, hi haurà una taula rodona amb diversos convidats sota el títol Lliures de por.
Els actes seguiran demà amb la tradicional tancada d’escriptors que llegiran textos dins una gàbia. Serà a les 12 del migdia al Pati de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès. L’acte es repetirà a la tarda, a les 18:00 h.
Seguirà un acte tripartit. Per una banda, a les 19 h., a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès una xerrada Escriptura i territori amb els escriptors refugiats Salem Zenia, Carlos Aguilera i Xhevdet Bajraj.
A les 20 h. al mateix lloc, Patrícia Gabancho presentarà l’escriptora Carmen Bullosa sota l’epígraf Escriptura i identitat.
A les 22:00 al bar Muy Buenas (C. del Carme, 63) i sota la batuta de l’ínclit Josep Pedrals, hi haurà una vetllada literària -amb refrigeri inclós!- en la qual ens dedicarem, uns quants, a llegir alguna cosa de profit.
Tots els actes són gratuïts. Podeu llegir aquí, el programa sencer d’actes i afegir-vos i deixar les vostre impressions al grup d’amics del PEN Català al Facebook. Us hi esperem!
(imatge: cartell d’enguany obra de Jaume Plensa)
Una moció presentada pel grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i aprovada per la totalitat de les forces representades exceptuant el PP, ha permès instituir la ciutat de Sant Cugat com a ciutat refugi. Aquesta s’afegirà a Barcelona com a ciutat compromesa en l’acolliment d’un escriptor perseguit per motius polítics, així com de la seva família.
Des del maig del 2007, Barcelona ja acull un escriptor refugiat. L’algerià de cultura amazigh Salem Zenia i la seva família, gràcies al programa del PEN Català “Escriptor Refugiat”, poden gaudir d’una llibertat que al seu país no tenen.
Esperem que iniciatives com la que s’ha donat a Sant Cugat del Vallès, no siguin un cas aïllat i puguem parlar, ben aviat, d’una veritable xarxa catalana de ciutats que han decidit restituir el deute de gratitud que té Catalunya amb tants països que, durant la Guerra Civil, van acollir catalans perseguits per la dictadura franquista i que van poder seguir les seves vides a l’exili gràcies a l’ajuda rebuda.