Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules particulars

Ascla

1 de desembre de 2015

Malgrat que l’univers tendeix espontàniament al màxim desordre, en llengua tendim a teixir agrupacions de paraules. Només cal que comencem a parlar d’un tema concret i, de cop i volta, van acudint elements diversos del mateix camp semàntic. Explicar com s’encén una foguera potser semblarà intrascendent, però us heu parat mai a pensar quantes paraules

Llegir més

Aixorejar

23 de novembre de 2015

De vegades em fa l’efecte que no es pot expressar tot -absolutament tot- en llengua estàndard. Ens falten peces. Venint d’un dialecte perifèric, hi ha paraules que no saps com dir perquè t’entenguen. Visualitzo la cadena dels meus predecessors i dels seus coetanis: parlants per transmissió oral; desconeixedors de la llengua escrita; amb una formació

Llegir més

Cascàries

16 de novembre de 2015

L’oralitat és el refugi dels bords, dels mots il·legítims. Engendrats per forces predictibles però no ajustades a la normalitat, alguns encara van trampejant entre la pàtina de la marca DO i l’estigma de l’analfabetisme. I què n’haurem de fer a la llarga, d’aquestes peces singulars? Tenen les absoltes cantades, però les curiositats sempre fan bonic

Llegir més

Afitar-se

9 de novembre de 2015

La llei i les normes que regeixen la majoria dels nostres actes quotidians no estan escrites enlloc. Així i tot, tenim unes expectatives sobre la conducta dels altres. I constantment, tracem fronteres entre la normalitat i la anormalitat. En llengua, també. Els diccionaris certifiquen què és incontestablement admissible, però fora de les pàgines reals o

Llegir més

Papaterra

26 d'octubre de 2015

Res no lliga l’estètica de les paraules amb el seu significat. La bellesa dels mots pot ser exclusivament exterior, autònoma, formal. Els fonemes, de fet, constitueixen la música de la llengua.  Per això, quan escoltem algú que no entenem, ens arriba només la sonoritat del seu missatge. Repassant les paraules preferides d’exalumnes d’un curs de

Llegir més

Llacor

14 d'octubre de 2015

Passar d’una llengua a una altra no sempre és senzill. Cada idioma té una ànima poc o molt divergent de la de les llengües de la seua mateixa família. Els bons traductors ho dissimulen tant com poden, però podria ser que hi hagués idees intraduïbles. De fet, sense moure’ns de la nostra comunitat lingüística hi

Llegir més

Redol

28 de setembre de 2015

Construir i projectar. Com construïm les nostres opinions i de quina substància estan fetes? I com les projectem enfora i per quina via les expandim per l’aire que ens envolta? Per als observadors de carrer, aquests fenòmens no ens resulten fàcils d’analitzar ni d’entendre. Però en un escenari de complexitat informativa com el que vivim

Llegir més

Gambosins

20 de setembre de 2015

La por deu pesar més que l’esperança. Com es pot entendre, si no, que aquells que accionen els ressorts dels poders tradicionals hagin apostat unànimement per carregar tots els ous al cistell de les amenaces? Els adults de generacions diferents hem crescut amb més o menys intensitat a l’ombra d’una tradició cultural i política fonamentada

Llegir més

Rompre

14 de setembre de 2015

La varietat estàndard prestigia la nostra llengua i ens facilita la comunicació en els àmbits formals arreu de tot el territori. És, per tant, una necessitat i una inversió de futur.  Sorprèn tanmateix l’interès de molts parlants, repetit ara i adés, per exhibir en fòrums i xarxes socials la singularitat de paraules locals, prescindibles per

Llegir més

Núgol

3 de setembre de 2015

La meteorologia omple moltes converses, ocupa espais informatius i demana un bon grapat de paraules. També trasllada damunt d’un mapa l’imaginari col·lectiu. Després d’un estiu en què hem tingut de protagonistes els termòmetres, ara -a punt de posar un peu en la tardor- tot sembla que es torna més normal i més previsible. Alguns dies

Llegir més

Muntar

27 d'agost de 2015

L’estiu és temps d’excessos. Calendari sense horaris i sense normes.  El parèntesi dels remordiments. En fi, la vàlvula d’escapament del nostre sistema productiu i del nostre ordre social. A taula tot ens sembla més bo i tot ens ve més de gust. Durant el descans anual més prolongat, els pecats de gola s’acumulen; sobretot, si

Llegir més

Recant

18 d'agost de 2015

Viatjar cura. S’ha posat de moda, aquesta màxima. La dissidència només s’explica si s’és un individu sedentari. Contràriament, les persones de món haurien de tendir a tenir una cosmovisió impregnada de la veritat majúscula. Viatjar no cura res, però fa pensar. Contrastar idees remou les veritats pròpies o les confirma: tant si t’allotges en un

Llegir més

Alfàbiga

4 d'agost de 2015

Una part immensa del patrimoni immaterial de la humanitat és fungible. Un munt de records nostres desapareixeran per sempre, perquè no hauran tingut accés al relat ni a la iconografia ni a la representació artística. Són l’alè invisible de la nostra ànima mentre dura, i prou. I aquest patrimoni que s’esfuma en un silenci discret

Llegir més

Muc

24 de juliol de 2015

No hi ha pensament sense paraules i, en canvi, sovint cauen xàfecs de paraules sense cap pensament consistent, que ho amaren tot i fan els camins intransitables: plens de bassals fangosos. Parlar per parlar. Parlar sense dir res. Parlar per omplir el silenci i prou. És un exercici que hem denunciat en una conversa de fa

Llegir més

Provessó

11 de juliol de 2015

Segles enrere, ser d’un gremi devia imposar un capteniment i una visió del món afins. Les ciutats distribuïen els artesans per carrers concrets i la toponímia en dóna fe encara ara. El carrer de l’Argenteria o el carrer dels Mercaders, a Barcelona; el carrer dels Corredors o el carrer dels Teixidors, a València. Tot ben

Llegir més