Els camins de la fama deuen ser previsibles. La publicitat actua a partir de protocols coneguts que persegueixen l’èxit dels productes que promouen. Si acabem consumint i incorporant a les nostres vides allò que ens venen com a desitjable, potser la llengua també podria beneficiar-se’n. Us voldria explicar que els meus alumnes –parlants de català
Si no hi ha tema, la conversa no flueix. Per al diàleg, diuen que calen dos parlants com a mínim, però altres coses són igualment imprescindibles: un context compartit i un motiu sobre el qual es basen els torns de paraula. Per això, no tot el que sembla un diàleg ho és realment. Què us
Els estats d’ànim costen de descriure. No tenen color ni forma. Els percebem però no es veuen. Sovint són força complexos i normalment no duren gaire. Ens calen paraules ben precises per parlar-ne, doncs. Enguany a la taula parada de Nadal érem molts, com sempre. Ma germana s’havia entretingut a escampar volves de neu i
Arriba un flux constant de males notícies. Encara que no ens haguem tornat immunes del tot al dolor aliè, ens hem resignat parcialment a mirar de lluny els drames dels altres. Hi ha milions de causes injustes arreu; fins i tot just davant nostre. En un combat desigual entre el fort i el feble, quin
En el paisatge ebrenc no hi ha dibuixades isoglosses, però en els mapes dialectals diverses línies imaginàries sobrevolen Caro, els Ports de Beseit, Cardó i el Delta immens. L’Ebre és un territori de transició, una frontera que ens ajunta. I també, una illa enmig d’un oceà lingüístic. Quantes paraules tenim en tortosí que són exclusives
En una ciutat cosmopolita s’exhibeixen espectacles incessants. Sense entrar als teatres ni als cinemes, es despleguen als ulls dels observadors un catàleg sorprenent de tribus. L’heterogeneïtat ocupa tots els racons dels espais públics. Baixar a la capital em fa sentir aborigen. Passejar per Ciutat Vella m’agrada i m’inquieta alhora. Tot és multicolor, transgressor, estèticament rellevant.
La vulgaritat i el bon gust no estan definits per cànons estrictes. Ni la bellesa no és objectiva. Però, així i tot, no podem viure completament al marge del que valora la majoria. Hem fet turisme en una de les ciutats que rep més turistes del món. I què perceps quan t’endinses pel laberint de
Estimar, morir, créixer, viatjar, cuinar, treballar… són accions que compartim i que anomenem per tot arreu igual. En canvi, hi ha activitats que arriben a acumular diverses etiquetes ben dispars. Tenia guardada la paraula capissó per traure-la aquí algun dia. Una de les meues amigues de tota la vida me la va proposar, perquè la sent
Veure i mirar no ens susciten la mateixa imatge. Sentir i escoltar tampoc no ens fan arribar les mateixes paraules: si només les sentim, són invisibles; quan les escoltem, agafen aire i emergeixen. En un text literari probablement no ens crida l’atenció trobar certes paraules que han perdut pistonada a peu de carrer. Ja sabem
Mirar un paisatge ens transporta al passat. En alguns paratges del nostre territori encara inalterats pels interessos turístics, es poden endevinar els orígens de l’economia i de l’organització social de la gent que ens ha precedit. De fet, escoltar amb els ulls és una font inesgotable d’informació. A les comarques del sud de Catalunya costa
Parlar una mateixa llengua no implica entendre’s sempre. En les interaccions entre els parlants de diferents varietats geogràfiques de vegades comprovem que no hi ha correspondència en la comprensió mútua. La varietat més estesa pot circular sense gaires obstacles per tot arreu, mentre que les que són més locals topen una hora o altra amb
Ideal i possible difícilment convergeixen sobre el terreny de joc. La millor manera de fer les coses sovint no coincideix amb les possibilitats reals d’abordar una tasca de gran envergadura. El drama, de fet, arriba quan constatem que no podem triar. Aleshores, només queda aferrar-se al repte de buscar l’excel·lència en tot allò que es
Les novetats entren per la porta gran. Són el centre d’atenció. Triomfen. D’on ve aquesta fascinació indefectible per les coses noves? De què s’alimenta? Nou no significa millor, però sembla que el canvi ens ajuda a renovar la mirada que projectem sobre les coses, que tampoc no deixen mai de transformar-se. Per tant, vinga d’on vinga aquesta
Si tot l’any fos maig, potser la bellesa que es desplega ara en els espais oberts ens passaria inadvertida. Potser necessitem els rostolls de l’agost i la grisor de gener per commoure’ns durant la primavera. I al maig al mig del parc natural del Garraf els verds i els grocs ho dominen tot; el verd
La veritat és inabastable. Ens arriba només una part del relat del món més pròxim, perquè ens siga més fàcil viure un dia normal o perquè, simplement, centrem l’interès en allò que ens és profitós. En aquest context de selecció permanent, sobreviuen sense esforç les paraules i els significats de les paraules que mostren un