Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules particulars

Moixó

5 de febrer de 2020

Per què ens fascina tirar una pedra a la quietud de l’aigua i contemplar com creixen les circumferències concèntriques a partir de l’epicentre de l’impacte? Perquè és una metàfora de la vida. Per això, ha estat una de les imatges més explotades en l’art de narrar històries visualment. Jo ara tanco els ulls i m’imagino

Llegir més

Birbar

10 de gener de 2020

Què us han regalat aquestes festes? Qui ha estat el missatger que ha fet arribar a les vostres mans un present per a fer-vos pessigolles emocionals: el Tronc de Nadal, els Reis d’Orient, l’amic invisible, el Pare Noel o algú altre encara més exòtic? Us han fet contents? De totes les coses que es poden

Llegir més

Engordir-se

30 de desembre de 2019

Debatre és batre les idees dels uns i dels altres. Els debats ens fan grans. En solitari els pensaments no polemitzen; reposen en un son de certeses. En canvi, en els intercanvis hem d’esmolar els arguments, fer-los precisos i entenedors més enllà de les intuïcions del nostre convenciment íntim. Vint-i-vuit de desembre de dos mil

Llegir més

Engatar-se

15 de desembre de 2019

Realment és incommensurable, el poder de les paraules? De veritat ens transporten a escenaris desconeguts, ens fan sentir compassió o dolor, construeixen objectes d’una bellesa explícita? Sí, i tant. Constitueixen la matèria primària del pensament, que es reverbera -perpètuament, si convé- en la memòria. Fa mesos vaig proposar una destinació turística a les meues amigues

Llegir més

Banyar-se

23 de novembre de 2019

El vent, la pluja intensa o la foscor trasbalsen el paisatge. Caminar quietament per l’espai obert es torna més incòmode i, per això, l’hivern empeny a arrecerar-se en els racons més acollidors dels edificis. Alhora, el magnetisme de la natura assotada per la inclemència del mal oratge és innegable. Sento el vent com xiula a

Llegir més

Guer-ho fet

16 de novembre de 2019

No hi ha paraula més difícil de definir que la normalitat. L’adjectiu normal en el cap de cadascú es pinta d’un color invisible des de l’exterior: n’hi ha de verds, de lilosos, de rosats, de daurats, de negres… Només una llarga interacció ens fa sospitar la tonalitat que li atribueixen els altres. Enmig de la

Llegir més

Bacinet

28 d'octubre de 2019

Sabia que les paraules són capsetes plenes d’emocions. Sabia que els lligams que fem amb les persones es trenen en les converses que hi mantenim. Sabia que compartir la manera concreta de referir-nos als objectes del món que coneixem ens fa reconèixer-nos els uns als altres com a aliats. Però tot això que ja sabia

Llegir més

Redable

30 de setembre de 2019

Tots els comiats no són igual de tristos. N’hi ha que ho són molt. Perquè no tocaven; perquè tots els que assisteixen al sepeli senten que han perdut alguna cosa valuosa; perquè els de casa seua es queden amb un buit irreparable. Divendres passat centenars de persones omplien l’església de Ribes de gom a gom

Llegir més

Bitxaquejar

10 de setembre de 2019

L’excepcionalitat ajuda a viure més intensament. Com que l’inesperat irromp en la quotidianitat, les històries personals van dibuixant un perfil singular. Deu ser per això que els humans es van inventar les festes populars. I en la nostra tradició cultural, setembre tanca un trimestre intens de celebracions al carrer: de les fogueres nocturnes de juny

Llegir més

Catervada

25 d'agost de 2019

Sento paraules. Pels llocs la gent explica històries. Amb intranscendència parlen de les novetats que corren pel poble; del que els amoïna; de la salut i del temps. Falta poc per a marxar d’aquí i tornar a la vida que passa fora d’aquí. Algunes paraules s’acomiaden de mi. Al matí he segut a la vora

Llegir més

Xerrac

26 de juliol de 2019

Els rellotges són inútils en alguns moments: quan estem de vacances, quan xalem molt, quan volem que els instants es dilaten fins a l’eternitat. No haver de gestionar el temps és un reducte de llibertat que encara ens queda, de tant en tant. A l’estiu la platja és un espai d’oci irrenunciable per a la

Llegir més

Vacacions

19 de maig de 2019

Fer errors no es pot evitar. Qui no estiga disposat a fer-ne tampoc no estarà disposat a perdonar els dels altres. Dels errors, n’escriuria un tractat d’elogi: en traiem grans lliçons de vida. Són una via de coneixement d’un mateix i dels qui ens envolten.  Ara bé, també és lloable intentar evitar-los quan els tenim

Llegir més

Còrrec

16 d'abril de 2019

La memòria és l’esquelet de l’ànima. Si tenim els ossos densos de records, vivim en un present més ben acomodat. En bona part, cadascun de nosaltres som fruit d’una fórmula única que aglutina vivències en càpsules intransferibles. Però els records comuns, com es consoliden? Qui posa les condicions perquè una comunitat faça perviure un mateix

Llegir més

Templat

8 de gener de 2019

Qui se’n recorda, de la televisió en blanc i negre? Quantes fotografies conservem amb pàl·lids contrastos de grisos? Quin impacte feia veure la realitat en dos colors? Per a un món dual, n’hi havia prou: TV1 i TV2, els bons i els dolents, els homes i les dones, el cel i l’infern. Ara ja no

Llegir més

Aigualera

30 de desembre de 2018

La precisió té valor en el món d’ara. Les estadístiques, els valors borsaris o els pressupostos es basen en  xifres rigorosament calculades. En sentit contrari, ens estem perdent sinònims que carregen detalls finíssims; mirades que descriuen una realitat de contorns exactes. Som a l’hivern. Les nits són llargues i humides. Quan despunta el dia, es

Llegir més