Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules a l'abast

Silenci

22 de març de 2013

Se’ns acumulen les celebracions: diumenge dia 17 de març esbombàvem a les xarxes el Dia de la poesia catalana a Internet i ahir, dia 21 de març, commemoràvem el Dia mundial de la poesia, a tot arreu i en totes les llengües. S’han tornat bojos! -diran alguns. I, certament, seria pertinent plantejar-nos si té sentit

Llegir més

Mústic

8 de març de 2013

Avui torna a ser un d’aquells dies marcats al calendari de les efemèrides: 8 de març, Dia internacional de les dones. Fa molt poquet tothom l’anomenava el dia de les Dones treballadores, però a hores d’ara aquesta etiqueta semblaria una provocació innecessària. Les dones, actives o no en el món laboral extern al domicili, tenim aquest dia

Llegir més

Tàrtar

24 de febrer de 2013

Fa justament tres dies que vam celebrar el Dia Mundial de la Llengua Materna. En parlaré avui, que ja no toca. I amb aquest retard el mantindrem una mica més a la palestra. De fet, hi ha dies mundials de causes perdudes pràcticament dia sí dia no durant tot l’any. No és broma. Segons algunes fonts,

Llegir més

Tenora

3 de febrer de 2013

Què tenen la música i la literatura en comú? Escoltem amb les orelles o llegim amb els ulls i ens impregnem de les sensacions encriptades que algú ens envia perquè la nostra part immaterial s’activi. La música i la literatura són una provocació per a l’ànima. Fa no gaires dies vaig assistir a un concert

Llegir més

Gebre

4 de gener de 2013

La nostra expedició d’avui pretenia redescobrir pobles i paisatges que sentim propers però que revisitem al cap de períodes sempre massa llargs. Hem capturat amb delit les formes escultòriques de les parets de pedra, la distribució de grisos i de verds esmorteïts d’hivern, la nuesa de les branques dels àlbers a la llera de riuets

Llegir més

Privat

29 de desembre de 2012

Per Nadal ma mare fa un caldo que es pot tallar amb ganivet i hi bull uns galets farcits de carn picada que només són el segon capítol d’un dilatat dinar que s’allarga fins que els torrons van desapareixent del mig de la taula. A cada poble que conec el dia 25 i el 26,

Llegir més