Tots som becaris. Aquest era el títol de l’article que el passat dimarts, dia 1 de juny, Màrius Serra va publicar a la seva habitual columna del diari del comte de Godó. El títol cridava a la lectura, perquè els poc-moderns també hem estat becaris. Al gra: El Gran Serra explicava que tots som becaris
Ell s’ho guisa, ell s’ho menja, nosaltres ho disfrutem. L’actor Sergi López és molt gran. Ell s’enfila a l’escenari, ell s’enfronta a l’audiència, ell ens encisa durant més d’hora i mitja. Repetim: sol. Non Solum és un monòleg (remetent-nos a la definició de monòleg com a ‘obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta
Diu la terminologia d’àmbit psicològic que ego significa jo. Així, és fàcil deduir que tenir l’ego pujat, és tenir el jo pujat. I si això passa, és fruit d’un grapat de bones notícies que fan que el jo es vagi inflant fins a nivells insuportables, talment com un globus (i com més bufen més puja
Avui l’Helena (Anhel Enorme) i el Joaquim (Muscat) presentaran el seu llibre. Un grapat de músics s’encarregaran de presentar el disc. En Lluís Llach s’encarregarà de fer de mestre de cerimònies però la veu la posaran Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Joanjo Bosk, Ismael Inarejos, VerdCel, Bikimel, Xavier Baró, Mercè Serramalera, Gerard Quintana, Abús, Òscar
Està bé que els discus et sonin familiars. Segurament és una de les claus dels grups que ara triomfen. Allò del llapis d’Ikea i el pistatxo i que ja cansa allò de la lluna. I es com quan et poses un disc i cançó a cançó, vas recordant persona a persona. Com quan engega el
Aquest no és un bloc de cinema, per això no parlem de pelis. Aquest no és un bloc de literatura, per això no parlem de llibres. Aquest no és un bloc de cuina, per això no parlem de restaurants. Aquest no és un bloc de… per això no parlem de ben bé res (o una
Quan t’instal·len una nevera i et destrossen una paret. Quan fas veure que no mires, però espies. Quan engegues el microones i surten xispes que no toquen. Quan enlloc de 1r 3a la gent va al principal 3a o al 3r 1a. Quan la gent entra al bloc poc-modern repetidament posant ‘cucs al cul’ a
Hauria d’estar prohibit per llei editar un disc sense el llibret amb les lletres (racisme?). Hi hauria d’haver un déu omnipotent que també prohibís l’edició de discos amb lletres vulgars, melodies comunes i temes tòpics (molta fe?). Per la nostra salut (higiene mental). Per la vostra salut (solidaritat?). Tot hauria de ser extra-divertit i molt
Res més modern que ser eco (i fer-se ecografies, ser ecològic -però reciclar els residuus fa mandra, no?-, votar als ecosocialistes, estudiar per esdevenir economista o director d’ecomuseu, creure’s un èsser essencial de l’ecosistema, pendre cafè ecodescafeïnat, creure’s un ecocapullo…).La única veritat és que en nom de l’ecologia s’han fet molts béns –i alguns mals–.
Hi ha coses que només et passen un cop a la vida (o això esperes, o això desitges amb totes les teves forces). La religió poc-moderna fa públiques en aquest post aquelles coses que han passat en el darrer mes i que espera no haver de viure properament (cap tragedia, estigueu tranquils). Coses d’aquelles que
Fer de ‘vigilador’ d’un museu ha de ser tan avorrit o més que fer de guia d’un castell que no té ni fantasmes. Passar fred a l’agost no té preu (i encara menys si tu no pagues). Deixeu d’entrar al bloc buscant qui és la novia dels Manel‘s, que aquest (encara) no és un bloc
És molt probable que durant un grapat d’anys de les nostres vides, algun carrer n’executi el paper d’eix central. El dia a dia cap a l’escola, els trajectes cap a casa d’amics, el camí cap a les pràctiques o el passeig fins a la feina. Amunt i avall, respirant els canvis de les botigues, les
Hi ha un rànquing de comentaris indispensables que hauràs de sentir repetidament quan anunciis amb veu alta allò de ‘marxo de casa’. Els temes són els habituals; sol o amb parella? Lloguer o hipoteca? Amb o sense mobles? Per quan la festa d’inauguració? Pel barri o ens abandones? A quina edat vas fotre el camp
Tenia una cita pendent. D’aquelles que per una cosa o altra vas retardant [sabíeu que aplaçar significa donar plaça?], però esperes amb candeletes, i saps que tard o d’hora arribarà. Ahir, sense haver-ho previst, per fi ens vam retrobar.Caminàvem buscant algun lloc per sopar (havíem de celebrar que feia 28 anys que van parir-ne a