Aqueix cap de setmana l’OTAN clou un cimera a Gal·les amb dos reptes sobre la taula: l’agressió de Rússia contra Ucraïna i l’emergència del Califat Islàmic. Sobre aqueixa darrera qüestió el president nordamericà Barak Obama USA es proposa bastir una coalició encapçalada per l’OTAN que emprengui una campanya militar aèria contra els gihadistes sunnites deixant
Ahir, Fidel Castro publicava al diari Granma un article (més aviat un pamflet sense fil argumental coherent) titulat “Triunfarán las ideas justas o triumfará el desastre“, (no és conscient que el seu règim forma part del “desastre”) on entre altres divagacions afirma que el senador nordamericà McCain “participó junto a ese servicio (es refereix al Mossad israelià)
A mitjans del proppassat juliol l’empresa britànica especialitzada en prospectiva ICM Reach va realizar una enquesta a tres estats europeus (Alemanya, França i Regne Unit) per copsar quin grau de suport rebien les accions de l’ISIS entre la ciutadania. El resultat no fou potser els esperats i només foren coneguts quan un mes més tard, l’agència
Karl Popper (Viena, 28 de juliol del 1902 – Londres, 17 de setembre del 1994), fou un dels grans intel·lectuals del segle XX, filòsof i sociòleg, jueu austríac fugitiu del nazisme, va escriure durant la Segona Guerra Mundial (concretament entre els anys 1938 i 1943, publicat l’any 1945) un dels llibres cabdals del pensament polític
L’acord al qual han arribar avui a Ginebra els USA i Iran, degut sobretot a la mediació interessada dels padrins del règim islamista -Xina i Rússia-, sobre el programa nuclear iranià només es pot qualificar com ho ha fet el cap de govern d’Israel: un error històric. Benyamin Netanyahu ja va exposar davant l’Assemblea General de
George Chaya (Beirut, 1959) és un analista polític libanès resident a l’Argentina autor d’aqueixa interessant reflexió dirigida als occidentals que miren d’aproximar-se a la complexa realitat de l’Orient Mitjà. L’article fou publicat al digital espanyol Diario Exterior el 17 de juny proppassat. Al enfrentar la realidad del Oriente Medio, la dirigencia Occidental debería tener presente
El proppassat 22 de maig va ésser assassinat el soldat britànic Lee Rigby a plena llum del dia i al bell mig de Londres per dos islamistes fanàtics amb ciutadania anglesa. Quinze dies més tard, Clément Méric, un jove bretó antifeixista moria a resultes de l’agressió d’una colla de neonazis francesos a ple centre de París. Vistos
El mandat de Barack Obama, (els primers quatre anys), han estat vistos des de Catalunya amb el prisma d’un antiamericanisme políticament correcte segons els termes del progressisme banal que ha estat hegemònic fins ara al nostre país. Les esquerres catalanes han seguit mimèticament el comportament dels seus referents europeus, (el tardocomunisme i el jacobinisme
Roger Garaudy, ( Marsella, 13 de juliol del 1913 – Chennevières-sur-Marne, 13 de juny del 2012), resumeix a través de la seva trajectòria intel·lectual l’adhesió als diversos moviments totalitaris que han marcat al llarg del segle XX l’evolució d’Europa i que culmina al segle XXI amb l’antisionisme i l’islamisme. Vaig tenir coneixement del pensament de
Avui s’escau el seixanta-setè aniversari de la capitulació, a Berlin mateix, del III Reich alemany. Amb la signatura del mariscal Keitel davant els comandants dels exèrcits aliats acabava la Segona Guerra Mundial a Europa però no fou la fi del nazisme. Els règims totalitaris segreguen una interpretació de la realitat invertida on les seves
El politòleg nordamericà Francis Fukuyama (Chicago, 1952), conegut mundialment pel seu famós llibre “El fin de la historia y el ultimo hombre” (Planeta, 1992), ha publicat a la revista Foreign Affairs (volum 91, numero 1, gener-febrer d’enguany) l’article titulat significativament “The future of History”, (El futuro de la historia, versió en castellà). La més prestigiosa revista dels
El 4 de juliol del 1776 els Estats Units d’Amèrica s’independitzaven de l’imperi britànic, llavors la primera potència mundial. Des d’aleshores els USA van iniciar un desenvolupament en tots els camps que els han dut a ser l’Estat hegemònic en el decurs del segle XX, un lideratge que amb el nou segle ha iniciat el
L’atemptat contra la parlamentària demòcrata nord-americana Gabrielle Giffords ha estat seguit amb atenció des dels mitjans de comunicació editats a Catalunya, però el tractament que se’n està fent mereix algunes reflexions. En primer lloc, tots els mitjans han lloat el compromís en pro dels drets dels immigrants i dels desfavorits que caracteritza la seva trajectòria
Avui mateix, le govern nordamericà ha anunciat la fi de la seva intervenció com a força combatent a l’Iraq, un fet que ha estat celebrat per les mateixes autoritats iraquianes que han de succeïr l’exèrcit dels Estats Units i, sobredimensionat, pels mitjans de comunicació europeus. Sense tenir prou elements per atrevir-me a opinar sobre
El 4 de juliol del 1776 s’aprovava la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, una data que celebren orgullosament els que en són ciutadans i que ofereix elements de reflexió als demòcrates de la resta del món. La Revolució americana va precedir la francesa i l’ha superat amb èxit en tots els camps. No