La crònica de l’acord anunciat avui a Lausana entre Iran i el denominat P5+1 estava cantada des de fa temps. Era la sortida previsible des de que, fa molt de temps, els UEA van renunciar a emprar la força militar per doblegar el règim teocràtic iranià. El fet cert és que avui, enmig d’una agressiva intervenció iraniana al
Les imatges del gihadistes destruint les obres d’art pre-islàmiques del museu de Mosul son noticia avui als mitjans de comunicació però no són cap novetat: l’any passat, la biblioteca de Tombuctú fou cremada pels seguidors d’Al Qaeda i les escultures dels budes de Bamyian foren dinamitades pels talibans ja fa mes d’una dècada, sense cap resposta
El 30 de gener proppassat, a París, el “gihadartista” que es fa anomenar Combo Culture Kidnapper (www.combo-streetart.com) -autopresentat com a fill de pare libanès cristià i mare marroquina musulmana- va donar-se a conèixer als mitjans de comunicació francesos tot denunciant que havia estat agredit per quatre individus al Metro mentre feia un grafit en pro
La historiadora jueva Bat Ye-or, nascuda a El Caire al 1933 i originàriament anomenada Giselle Littman, ha estudiat la condició dels dhimmis (cristians i jueus visquent en territori musulmà) i ha concebut el terme Euràbia. Ahir el digital francès Dreuz.info va publicar aqueixa entrevista on analitza les perspectives de futur del gihadisme a Europa: Les accords
Avui s’escau l’aniversari de la condemna a mort llençada per l’aiatol·là Khomeini l’any 1989 contra l’escriptor indi d’ascendència musulmana Salman Rushdie per la seva obra “Versos satànics”, jutjats injuriosos a la vista de l’integrisme islàmic que s’ha instaurat com a règim polític a l’Iran des de l’enderrocament de la monarquia l’any 1979. Des de fa gairebé trenta anys
Malgrat la massiva manifestació de rebuig als atemptats gihadistes a París del proppassat 11 de gener i l’aparent fermesa de les autoritats per combatre el totalitarisme islàmic, les dades apunten a que el nombre de conversions a l’islam ha augmentat significativament en aqueixes darreres setmanes. Un fenomen que ja ha advertit fa temps Dounia Bouzar
Dissortadament pels catalans l’hispanocentrisme polític i mediàtic al qual son addictes els nostrats creadors d’opinió no para compte en les veus dels intel·lectuals portuguesos mes lúcids i crítics amb l’ordre establert i amb “les alternatives” que simplement cerquen perpetuar-lo amb una altra fisonomia, Rui Ramos és un referent de l’esquerra democràtica lusitana, amarada encara del tardocomunisme heretat
Els atemptats gihadistes de París de la setmana passada han donat projecció internacional a un problema covat des de fa temps a Europa, l’emergència de l’islamisme com a conflicte multidimensional amb l’ordre polític i jurídic occidental. Davant d’aqueix fenomen la islamofòbia latent, (fins al moment només una derivada del supremacisme europeu d’arrels colonials), adopta la
Ahir, Joan B. Culla va publicar aqueix article a El País on exposa com a França, i també a Catalunya, la matança perpetrada pels gihadistes al supermercat jueu de Vincennes no ha provoca la mateixa resposta ciutadana que la comesa a la redacció de Charlie Hebdo. “Los sangrientos sucesos de la semana pasada en Francia
El moviment islamòfob alemany PEGIDA (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Occident) ha creat una sucursal espanyola aqueixa mateixa setmana aprofitant l’impacte dels atemptats gihadistes a París. Aqueixa notícia l’he trobat a l’edició d’avui de Liberation i l’està difonent l’AFP però no l’he vist publicada encara als mitjans de la “brunete mediatica” madrilenya. Està per veure amb quins
David Horovitz, periodista de The Times of Israel, publica avui mateix a l’edició francesa d’aqueix diari israelià aqueixa anàlisi de l’atemptat islamista d’ahir a París on inclou una sèrie de reflexions adreçades al conjunt dels dirigents polítics i referents intel·lectuals europeus per tal de contribuir a trobar la manera d’enfrontar-se a una amenaça totalitària que
El 19 de setembre del 2012 vaig publicar un apunt titulat “En defensa de Charlie Hebdo i la llibertat d’expressió”, on denunciava les amenaces de que era objecte aqueix setmanari satíric francès per gosar publicar allò que molts altres mitjans callen per por, conveniència o complicitat amb el totalitarisme islàmic. Avui, dissortadament les amenaces s’han fet realitat
Avui s’escau el cinquanta-cinquè aniversari de la mort accidental i prematura d’Albert Camus , un motiu per a la reflexió sobre el paper de l’intel·lectual en les societats occidentals molt devaluat com a referent moral en temps de canvis com els que vivim. Albert Camus fou un home essencialment contrari a tota mena d’autoritarismes -feixisme,
El setembre del 1938 Anglaterra i França claudicaven davant les pretensions alemanyes sobre els Sudets , la porció de Txecoslovàquia de majoria -aleshores- germanòfona, pensant que així apaivagaven l’expansionisme nazi. Aquella capitulació no va servir de res i milions de persones ho pagaren amb la seva vida al llarg de la Segona Guerra mundial. Aqueixa
Jonathan Spyer, investigador principal del Center of Global Research in International Affairs Center (GLORIA), adscrit al Centre Interdisciplinari d’Herzliya, (Israel), publica a “Aurora Digital”, ahir mateix, aqueixa anàlisi en profunditat sobre la campanya occidental contra el Califat Islàmic: “Estados Unidos y sus aliados han lanzado una campaña militar cuyo objetivo declarado es, según las palabras