Directa 241 i la realitat segueix manant. Coincidència maldestra i coincident, decidíem obrir amb el processament judicial dels comandaments de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos d’Esquadra. En relació a les denúncies de dos joves, l’Òscar i el Jordi, que van perdre un ull com a conseqüència de l’impacte d’una pilota de goma: les denúncies
00:44. L’hora en que la Directa d’ahir nit va enfilar la imprempta. Espai i temps per al primer estirant de la ‘reentrê’. Amb el frau ordit per Frau Merkel sota el braç. Frau de fraus, el frau fiscal. L’any passat, les grans fortunes i les grans empreses van evadir 42.771 milions d’euros a l’Estat espanyol.
Darrer ‘Estirant del fil’ on provem de fer un resum del curs de les lluites socials durant els darrers 9 mesos i anunciar el calendari previst a una tardor calenta. Sense oblidar pas el balanç repressiu del xèrif del comptat del 3%, Felip Puig: en sis mesos, 1.000 identicats, 500 ferits, 418 absolts. No està
Penúltima Directa de la temporada amb un estirant del fil que s’endinsa en la cara B, opaca i muda, de la tercera indústria mundial que més calers mou al món neoliberal. El negoci farmacèutic, tercer al rànking rere la indústria armamentística i el narcotràfic. Gemma Garcia -jardinera fidel- burxa i reburxa en el rastre que
Penúltima directa obrint l’estirant -i la portada- amb el nomenament de Baltasar Garzón com a membre del Comitè per a la Prevenció de la Tortura. Frau, vergonya i desmemòria alhora. Un ‘estirant’ fet, fonamentalment, en base a la imprescindible tasca quotidiana, silenciosa i silenciada, que els organismes de defensa del drets humans desenvolupen a casa
A voltes amb la tortura. De front davant el dens silenci espés que envolta Baltasar Garzón. Paradoxes, casualitats causals, el mateix dia que obríem l’Estirant del Fil amb el darrer informe de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura i les 128 denúncies per maltractaments i violència institucional registrades als Països Catalans l’any
“Donada l’acumulació de proves no hi ha hipòtesi més versemblantque la realitat” Jean Baudrillard Autoamordassar-se, passar de puntetes, mirar a l’altra banda, fer-se l’orni. Formes líquides de censures, fórmules modernes de la gestió dels silencis. Si la propaganda és, en democràcia, allò que la porra en la dictadura, que diria Chomsky: el control de l’opinió pública i
L’Estirant 234 aborda el racisme, el quotidià, a les portes dels locals d’oci. Una prova impulsada per SOS Racisme per posar a prova les polítiques d’admissió a onze locals del centr de Barcelona. LA nit de divendres 17 de juny. Tenim la sort que l’Alba Gómez, en Jordi Panyella, la José Peñín i la Mar
Línies vermelles.[Editorial 233, 16 de juny] Capgirant les coses, l’opereta victimista d’equiparar la protesta d’ahir amb el cop d’Estat del 23-F només és la continuació, per altres mitjans, de la doctrina del xoc neoliberal. Res més que la continuació del cop d’Estat econòmic decretat pels mercats financers el maig de 2010 i que no figurava
L’Ovidi s’ho mira: celles enlairades, tabac negre i fum. Pressupòsits i pressupostos d’economia de guerra, portaavions neoliberal liquidant l’impost de Successions en plena crisi i caces de combat amb pilot de lobby patronal. Les baixes ja es recompten: raïms de bombes de fragmentació i runes anticipades que ja s’albiren. Cortesia de la prepotència i la
Una portada que val més que mil paraules. I sortim al carrer, avui, amb un especial, reservat per a les grans ocasions, que obre 12 pàgines dedicades a les acampades i que ens ha fet variar tota la paginació del setmanari. Amb el relat que narra que allà on va arrancar una acampada amb només
Informació, propaganda, negoci, espectacle? En Nico Lupo Sonnabend s’endinsa a l’Estirant del Fil en la teranyina que vincla poder econòmic i poder mediàtic. A casa nostra: el poder acumular a Can Godó i a El Periódico, que són els que construeixem mediàticament la realitat de l’oasi català i qui ens aboquen a una desinformació deliberada.
“Els mercats financers voten cada dia” · Ramón Fernández Durán Fil tens. Fil tensat el d’aquesta setmana. Radiografia de fraus i estafes. Topografia de la corrupció que ens assetja: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Contra la maldestra propaganda del cas aïllat, contra la mai demostrada teoria recorrent de la poma podrida,
Realment, hi ha setmanes que la redacció sembla una barricada ingovernable. Com si tot es precipitès de mala manera i no hi haguès prou espai en 32 pàgines per cridar-ho tot. La mort de Patrícia Heras, la llibertat del Jona i el Toni, el maccarthisme contra Bildu, un 1r de maig travessant els barris rics
El poder és un “gran delinqüent impune”. Ho escrivia Leonardo Sciascia. I l’afer dels GAL, 25 anys després, és una metàfora que despulla què és el que passa quan el terrorisme és d’Estat. Res: ben res. Més encara quan aquesta setmana s’ha tornat a bastir el circ mediàtic dels hooligans del compliment íntegre de les