Mai no podré agrair les lliçons i companyia que em fan els versos. Fent un téntol en l’atropellament que m’imposen certes devocions reconvertides en responsabilitats, m’aixopluc per terça –o quarta?- volta en “Nura”, de Ponç Pons. Esplèndid! Diu molt i ben dit, amb llengua i ritme prou falaguers; i amb un ull metaclínic, òbviament: “Aquesta
Som molts els amics, coneguts i saludats que anam cloc/cop-pius per tot allò que s’esdevé a ca nostra. Trontollen governs i vergonyes públiques, i quan esperes alguna reflexió assenyada dels qui més han de dir i fer en aquest desgavell poc edificant, qui més qui menys en fuig per la tangent o se n’escapoleix ben
Ahir a Can Weyler, al carrer de la Pau número 5 de Palma, seu d’ARCA, s’inaugurà l’exposició “Formentera en les teues mans”. Es tracta d’un acurat treball elaborat el 2007 pel GOB Formentera i el GEN-GOB Eivissa (coordinat per Marià Marí i amb l’impuls de la Fundació Biodesiversitat i l’Obra Cultural Balear de Formentera entre
Em toca part i mitja, el text “Tot pot ser en aquest món. Llegendes i contarelles de Bunyola i Orient”. De primer, perquè tracta del meu poble i llogarets; després, perquè qui l’ha preparat, Elisabet Abeyà, Bàrbara Suau i Garpar Valero, em fan amic. És un llibre molt ben pensat i parit que fa anys
No hi ha caben caramells, en aquesta estança mesella d’àcars i peixets (els Lepisma saccharina) que tenen predilecció pels textos que més estim. Són mals d’esvair, aquests insectes tisanurs, i per això, ells i jo, hem signat un pacte per evitar que els elements químics més contraris a la seva natura empastifin el cau: els
Despús-ahir, dia15, se celebrà el seixanta-novè aniversari de l’assassinat de Lluís Companys, el president màrtir. A manera d’homenatge, aquest mateix dia comprava el text “Crònica d’una infàmia. El procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques”, que acaba d’editar l’editorial Moll, que enguany celebra també el 75è aniversari. N’és el curador
“He vist que l’esperança gairebé mai no va lligada a la raó; està privada de sensatesa, crec que l’engendra l’instint”. Així s’expressa per carta al seu fill una doctora russa jueva en ser confinada en un ghetto durant la Segona Guerra Mundial i veure com responen els confinats al final que s’ha decretat per ells.
Vinc de l’eternitat, de l’altra vida; de seguir les cuites de fantasmes afamats i de compartir les vicissituds d’un grapat de donzelles malaltes d’amor. Vull dir que acab de llegir “El pavelló de les peònies”, de Lisa See, obra que pren el nom a l’òpera xinesa escrita per Tang Xianzu el 1598, creació que, encara
Dir que Antònia Vicens és una de les creadores més meritòries dels darrers anys, no és cap gosadia. Tampoc no ho és afirmar que la seva escriptura s’enrosca al lector a la primera; que sedueix amb eficàcia màxima. Amb aquestes clarícies provades tampoc no és gens arriscat asseverar que “Lovely”, la primera incursió de la
Un incís en una columna del diari “Última Hora” d’ahir en què es dejectava Joan Perelló i Ginard m’encabrità d’allò més. No val la pena referir el motiu del comentari ni el seu autor. Basti dir que es vilipendiava en Joan per oposar-se al turisme depredador i agressiu, i fomentar-ne el curós amb el territori
Així proposava Guillem Frontera que es divulgàs “La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira”. Ho va dir just començar l’acte de presentació d’aquesta obra de Pere Antoni Pons i editada per la Universitat de València que es va fer ahir horabaixa al jardí de Can Alcover, a Palma.
Ahir, diumenge dia 7 de juny, es complien setanta-dos anys de l’afusellament de mossèn Jeroni Alomar Poquet acusat de traïció a la rebel·lió franquista. El cas d’aquest capellà passat per les armes dels insurgents tocats, com se sap, per la gràcia de Déu, no és gaire conegut entre els mallorquins. Jo en vaig començar a
L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut
“La part visible queda sempre massa a prop, / i deixa en evidència que, es miri /com es miri, la clara veritat / és que no tens on amagar-te.” Fent l’ullet a Ramon Llull, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) a “La part visible” (Premi Carles Ribas 2008; Edicions Proa,Barcelona) basteix un corpus poètic ben armat i
Josep Lluís Aguiló, (Manacor, 1967) ha parit aquest meritori “Llunari” (Premi Jocs Florals de Barcelona 2008) ben lluny de la malenconia i molt a prop de la cara del lector. Aguiló escriu amb cura i paciència, amb precisió de comptable, perquè vol que la primera lectura dels seus versos entri pels ulls, pel desig de