Falten vint minuts per les sis del capvespre. Cessa un xàfec intens que, segons ens adverteixen els serveis meteorològics, tindrà rèpliques que posaran a prova les torrenteres i els engolidors. I tanmateix, just ara, algú, en algun indret, està construint en rieres esvaïdes i en zones inundables. En haver-hi desgràcies, per això, n’acusaran l’autoritat competent,
Ahir, dijous dia 23, Tomeu Martí i Florit presentà a Can Alcover les seves “20 propostes per Mallorca”, això és, vint iniciatives molt concretes –elaborades i llançades des de l’activisme estant- per avançar significativament durant el curs que acabam d’iniciar en la recuperació cultural i nacional. Així, Tomeu Martí proposa enfortir i reforçar les entitats
Quan el rellotge de la parròquia toca el primer quart de les onze del matí, l’escrivent de vacances recorda que avui ha d’anar al Caló des Maquets perquè sigui aquest puny d’aigua que li faci de rellotge, car només consent que sigui la mar que li marqui el temps. Segur que allí trobarà la mirada
No em cal voltar gens per dir que Joan Mascaró i Fornès (Santa Margalida, Mallorca, 1897. Cambridge, 1987) em té fascinat i no és d’ara. Tot allò que es pugui dir d’ell probablement no basti per fer-se una idea precisa de qui va ser (continua sent!) i què va fer un dels mallorquins més excels
La divulgació i la didàctica, des del començament, són part nuclear de l’activisme de l’Obra Cultural Balear. Sempre en la mesura de les seves possibilitats i dels mitjans a l’abast, ha anat escampant arreu els arguments i les fonamentacions que sustenten tant el seu ideari com la seva praxi. Per fidelitat a aquest didactisme marca
La novel·la Llobacarda. Confessions d’un capellà terrol, de Jaume Santandreu, és un reconeixement a la Mallorca resistent dins l’aclaparadora misèria de la postguerra. I, més encara, de la Mallorca rural, de la foravilera. És un homenatge -hom diria que franciscà i tot- a l’àmbit de l’arrel, de la terra, de l’origen, de la pàtria i
He rellegit Josep M. Llompart, aquest cap de setmana. Concretament “La terra d’Argensa”, un gran i bell cant a la pàtria o una rotunda convocació a albes roents que amb els anys han guanyat en vigor. En paral·lel, pel diari em vaig assabentar que a les vuit del capvespre d’ahir, al Born de Palma on
Anit, a la seu palmesana de l’Institut Ramon Llull, es presentà el llibre “L’exili balear a Mèxic”, d’Artur Parron Guasch, editat per Documenta Balear. Hi intervingué Josep M. Murià, qui més i millor en sap de l’exili mexicà de milers –milers llargs- de catalans provocat per la insurrecció i posterior triomf de Franco. Text essencial,
La llum blava i diumengera no està gens empegueïda d’entrar a casa i encendre-ho tot. Acabam d’estrenar horari nou i primavera, per tant, que s’alçuri la sang, que la carn reverdeixi els desigs i que la llengua falaguera recuperi les trones i els faristols. Avui, potser encara surtin Rams en processó solemne; i que algunes
Digué ahir Jaume C. Pons Alorda en la inauguració de la 21ena Setmana del Llibre en Català de Palma: “La setmana del llibre en català demostra que no només la gent va a cercar llibres sinó que els llibres, i tota la gent que viu al seu voltant (autors autores, editors editores, llibreters llibreteres) surten
Els capvespres dels diumenges, a banda de seguir els resultats dels partits de futbol, també conviden a llegir. Tenen un què, aquests capvespres dominicals, que els fa ben particulars: clouen parèntesi d’oci o esbarjo i batiporten setmanes cosseres, potser. A vegades fan les funcions de cambres de descompressió dels excessos sabatins; d’altres, si s’ha fet
Hi ha objectes que desapareixen amb molta freqüència; que es volatilitzen quan més els necessites. D’aquests, els papers se’n porten la palma. En perdo molts, per la qual cosa em toca cercar-los amb certa desesperació. Si va a dir ver, encara sort que els trobo en un percentatge ben alt. Em passa, també, que cercant
La badia convida a escriure de dret per no perdre la calma, que es fica com les xeringues en els cossos i les coses. Una sirena esplèndida que emergeix ran del far i que no porta cap bona notícia interromp la pensada de qui escriu per espantar solituds i altres presències incòmodes; espectres descambuixats i
Nadal de 2009, a les 19 hores i setze minuts, quan la fresca torna a aparèixer després d’un matí ple a vessar de llum blava i som a casa, altre cop, havent dinat amb la família a la llar dels prodigis. Massa tard per fer la migdiada, que després sent el cap com un timbal,
El vent gèlid i poderós fueteja els cossos que s’atreveixen a sortir al carrer i encresta l’aigua del moll. Del menjador de l’hotel estant, l’hoste de la 505 s’ho mira tot amb ulls cautelosos. Desdejuna poc, una torrada amb melmelada d’albercoc i un cafè llarg tacat de llet li basta per desempastar-se la boca de