Anit, a la seu palmesana de l’Institut Ramon Llull, es presentà el llibre “L’exili balear a Mèxic”, d’Artur Parron Guasch, editat per Documenta Balear. Hi intervingué Josep M. Murià, qui més i millor en sap de l’exili mexicà de milers –milers llargs- de catalans provocat per la insurrecció i posterior triomf de Franco. Text essencial,
En Rafel és un molt conegut meu que fa uns mesos va ser víctima d’un ictus apoplèctic que, de poc, no acaba amb ell. Se’n sortí amb dificultats serioses de parla, havent perdut la capacitat lectoescriptora i amb una minva aclaparadora del vocabulari. I això, en una persona abocada als llibres i a l’ensenyament universitari,
La llum blava i diumengera no està gens empegueïda d’entrar a casa i encendre-ho tot. Acabam d’estrenar horari nou i primavera, per tant, que s’alçuri la sang, que la carn reverdeixi els desigs i que la llengua falaguera recuperi les trones i els faristols. Avui, potser encara surtin Rams en processó solemne; i que algunes
Vaig veure Shutter Island, ahir, i he de dir, sense preambular gens, que mai una tireta m’havia fet parar tan boig. Des dels primers compassos, aquell esparadrapet sobre la cella esquerra de Leonardo DiCaprio es convertí en una mena de fanalet per no errar el peu -ni l’aplom del trepà- en aquesta immersió en el
Ahir, havent dinat, quan estava a punt de prendre el son de la migdiada, del cancell estant d’aquest estat en què tot és remorós i extremadament plaent per vaporós, un xum-xum compassat i greu, gravíssim; un martelleig sord que feia mal sense deixar marca em sacsejà el cos gairebé en suspensió, atacant acarnissadament el diafragma.
Deia que sols aconseguiria ser quelcom si anava arreplegant tothora detalls de llum. Padrastres, deia amb aquella veu de cavorca que ho omplia tot, d’aquesta vida de colors sempre nova, sempre sàvia, sempre a punt d’escometre’t per comprometre seriosament la mirada vera i nítida. No es cansà mai de manifestar que volia ser quelcom menut
En el congrés del Partit Popular de les Illes Balears celebrat el passat cap de setmana, Joan Flaquer, que en presidia la mesa, en començar la presentació dels resultats electorals en català, va ser escridassat per un grup de congressistes que li exigien que parlàs en espanyol. No consta que Flaquer s’hagi dirigit a l’Oficina
Se sent tan escarit i poc cobdiciós que es deixa prendre per l’oratge silent que passa sense cap mica de juguera. I a comptes de transformar-se en muricec per poder tastar la sang nodridora dels somnis, s’encanta amb el primer minut en punt que li enrosa les galtes. Les voluntats són caríssimes, es lamenta, i
Els llibreters mallorquins presents a la 21ena Setmana del Llibre en Català, anit, en el recinte de la fira, reteren homenatge a Jaume Adrover i Noguera pels seus anys i afanys dedicats a la distribució de texts. Conscients, però, que els llibres omplen només una part de la vida titànica d’aquest puigpunyentí que ha arribat
Digué ahir Jaume C. Pons Alorda en la inauguració de la 21ena Setmana del Llibre en Català de Palma: “La setmana del llibre en català demostra que no només la gent va a cercar llibres sinó que els llibres, i tota la gent que viu al seu voltant (autors autores, editors editores, llibreters llibreteres) surten
Hi ha objectes que desapareixen amb molta freqüència; que es volatilitzen quan més els necessites. D’aquests, els papers se’n porten la palma. En perdo molts, per la qual cosa em toca cercar-los amb certa desesperació. Si va a dir ver, encara sort que els trobo en un percentatge ben alt. Em passa, també, que cercant
Ahir va visitar Sa Casa Llarga el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Joan Tardà, per celebrar amb els gazanencs l’obtenció d’una partida de cent mil euros dels Pressupost Generals de l’Estat que s’invertirà en obres de millora i adequació del casal. El projecte de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, es convertir Sa
Sense fer-ne comptes, decidint-ho una hora abans que comencés el passi, ahir vaig anar a veure “Das weisse Band”, La cinta Blanca, de Michel Haneke, film del qual n’havia llegit molt per damunt algun titular que enumerava els premis aconseguits. I no me’n vaig penedir, com les set persones, de la vintena que la vèiem,
La neu, quan es deixa veure a Mallorca, sobretot a peu pla, ens estova d’allò més. L’altre vespre, quan a Palma caigueren quatre flòbies, els flaixos de les càmeres de fotos i les expressions d’admiració del veïnat no donaven l’abast. I tanmateix, rar és l’any que la neu no enfarini momentàniament la Serra i l’ompli
Ha mort J[erome]. D. Salinger. Diuen els diaris que fonts familiars o de la seva representació indiquen que ell emfasitzava que estava en aquest món, però no en feia part. Certament, el seu refús sense contemplacions a l’exhibicionisme cultural demostra que la seva raresa extrema contenia dosis molt altes de coherència. I que defensar la