Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Arxiu de la categoria: Músiques

Dos grans genis

Necessite una miqueta de música tornant, tard, de la presentació de +VilaWeb a Mollerussa. I heus ací dos genis, enormes i admirats per mi tots dos des de fa segles: Wynton Marsalis i Eric Clapton. Paga la pena. Paga molt la pena…

 

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Dos amics de l’Upper West Side

No coneixia aquest vídeo de fa molts pocs anys on Paul Simon i Art Garfunkel tornen a pujar junts a un escenari per a cantar ‘The Boxer’. Supose que a tots els que els recordem quan cantaven junt, fa unes quantes dècades, ens sorpren veure’ls vells. Es recorden a ells mateixos, com passa amb tots els vells, però el temps els ha deixat marques intenses.

Durant anys he escoltat tot d’històries sobre la relació d’amistat i odi d’aquests dos. Ho ignore tot però, si és veritat o no que s’estimen o que s’odien. Però veient-los acabar la cançó i riure em costa molt no imaginar-me’ls en alguna bodega de l’Upper West Side o al Fairway Market passejant tranquils mentre s’expliquen com va tot, una vesprada foscant de tardor. L’Art tot just tornat del sud de passar-hi uns dies, el Paul carregant una bossa amb llibres i discos que acaba de comprar a Juilliard…

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Parlant dels Cotó-en-pèl

Fa dies el Col·lectiu Ovidi Montllor va atorgar un dels seus premis anuals a Cotó-en-pèl, mític grup valencià del qual sóc un fan públic. Els organitzadors em van demanar que participara en un vídeo d’elogi, cosa que vaig fer pensant que eixirien molta altra gent. Ara he vist el vídeo penjant al youtube i només parle jo a banda dels membres del grup, cosa que em fa una miqueta de vergonya. Però ací queda. El que conten i com ho conten està molt bé.

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

A la platja amb el Botifarra

Publicat el 5 de juny de 2011 per vicent

Divendres vam presentar a Barcelona, a la Biblioteca del Poble Nou, el llibre ‘Pep Gimeno Botifarra, la Veu de la Memòria‘ del qual és l’autor Toni Martínez. Va ser una presentació molt agradable, amb la sala notablement plena i on Pep no va poder estar-se sense cantar, acompanyat pel Nestor (vos regale un cant de batre que vaig gravar amb el mòbil).

En acabant una bona colla de socarrats, entre els quals Cesar, un amic al qual no veia en segles, vam anar fins a la platja a sopar, on se’ns van fer les tantes. Vam riure amb ganes, vam discutir de valent, una miqueta massa i tot, i vam menjar i beure ben a gust mirant la mar. Fins que es va posar a ploure i vam tirar cap a casa. Va ser sobretot un gran plaer poder escoltar al Toni Martínez, que és un pou de saviesa i seny.

I ben de matí, a les sis, el Gàlim i el Botifarra encara van fer camí cap a Ontinyent a cantar en el merescut homentage a l’Empar Granell. Ens vam crear algun sms: collons amb el rei Jaume, què allargat que mos va fer el país!

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Ruben Blades

Publicat el 3 de juny de 2011 per vicent

Circula ja per la xarxa part del recital que Ruben Blades va fer a Puerto Rico i que és gravat en un preciós DVD. A la xarxa vull dir a YouTube. Hi ha unes quantes perles començant per aquest ‘Patria’ cantat precisament amb el portorriqueny Robi Draco Rosa, una peça magnífica.

Per als amants de la música clàssica, però, aquesta versió del Pedro Navaja sembla la definitiva. Llàstima que el so estiga una miqueta alt…

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Seguirem

Publicat el 30 de març de 2011 per vicent

Els Obrint Pas han ensenyat avui la poteta del nou disc. I han decidit fer-ho amb ‘Seguirem’, la cançó dedicada a la Mavi.

Els ha quedat fresca i optimista, com era la Mavi i això m’agrada molt. Me la puc imaginar al seu xalet de Bétera fent aquell ball seu destotrolat però tan divertit…

És un bon homenatge al qual la veu del Miquel li afegeix aquell punt de dolor que no podem amagar encara avui.

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Jo t’enyoraré Phil

Publicat el 6 de març de 2011 per vicent

Phil Collins anuncia la seua retirada del món de la música. Per problemes de salut. Segons diuen els diaris anglesos ell afirma que ningú no l’enyorarà. Jo sí. Collins ha estat no només un dels bateries més distingits sinó també un gran cantant i un gran compositor.

Fa anys que se sap que té problemes. Vaig llegir una entrevista que em va impressionar on explicava que s’havia de lligar les baquetes a les mans perquè no podia controlar-les normalment.

Una cosa que m’encantava de Phil Collins és l’alegria per la música, tan visible en la seua cara, es notava que era feliç allà darrere dels timbals. Vos deixe un exemple magnífic, precisament el Take Me Home a París en el tour que en va dir del Farewell:

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari