Entre el Túria i el Ridaura

Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)

Amb les mans de filadora trenes l’aire

mentre es descús, del cel, un fil de llum.

¿Quin so té la claror, i el contrallum?

¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire

t’acariciava com un aleteig

d’aus i roselles que ja són l’oreig

i la música amb què viatja el temps?

En coneixes el tacte i res no tems

ara que encens les notes de follia

i neix, de dins la dansa, un foc marí.

En el teler del somni vas sentir

un silenci coral que et beneïa

i després un murmuri angelical

que es feia arpegi i escala abismal.

Amb dits d’aigua pentines l’or del sol

i dels seus llargs cabells vola l’estol

de notes que es desfan del pentagrama

per travessar els confins d’un altre cor.

I és així com ens duus fins al tresor

que encercla alguna gota amb cos de flama,

l’origen d’una llàgrima, del mar,

d’aquesta pell de pluja secular

que es confon amb el tracte de les mans

d’Ariadna entre els fils blaus diamants.

Aquest és un llibre juvenil o un llibre per a fanàtics dels Beatles com jo? Per tant, no puc ser objectiu, ja que sóc fanàtic del grup de Liverpool des de que feia el BUP i el recomane per als que a la meua època ja ens deien “jovenes carrozas”.

Un primer amor juvenil narrat al ritme de les cançons de Paul, John, George i Ringo i altres èxits de l’època que vos farà anar de seguida al youtube a escoltar-les. Una sorpresa agradable en la literatura juvenil, que a veure si fa que les noves generacions coneguen un poc més de bona música i no les horribles cançons que ara sonen pels mòbils que porten adherits a les orelles.

Avui, una selecció musical d’aforismes feta per Andreu Valor:

El passat dissabte, dia de Sant Jordi, es va estrenar al teatre Principal de València l’obra de Pau Alabajos El tocadiscos de Fuster, una combinació de teatre i música que comença quan una periodista en una nit de pluja arriba casa Fuster, com li va passar a Josep Pla la primera vegada que va anar a visitar a l’escriptor suecà, per fer-li un entrevista per una revista musical de la capital, en la que vol plasmar les seus opinions sobre el fet musical. L’excusa és perfecta per poder parlar d’altres temes que afecten al nostre país, entre elles les mentides de la transició i així al mateix temps anar intercalant cançons interpretades pel mateix Pau Alabajos i altres cantants com Mireia Vives, Feliu Ventura i Meritxell Gené..

L’escenari representava la casa on vivia l’escriptor a Sueca i allà l’actor Alfred Picó donava vida a un Joan Fuster ja entrat en anys ( a la meua edat!) que va responent amb els seus tocs irònics a les preguntes d’una nerviosa periodista interpretada per Lara Salvador, mentre al voltant estan els músics que van interpretant les cançons de Raimon, Ovidi, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres.Un espectacle que no vos podeu perdre.

Per tant hui no hi ha aforisme, hi ha teatre.

Dedicat a Frank Sinatra, malgrat que no sé si era un bon lector:

O una cançoneta:

Hui toca altra vegada Feliu Ventura:

“Sovint ens diuen que fem cançó denuncia, i això deu de ser perquè els altres fan cançó renuncia.”

Xàtiva, 26 de febrer de 2005.

Ho sent, avui no toca Fuster, toca Feliu Ventura:

“La ignorància és un perfil amb molts seguidors.”

Feliu Ventura, Xàtiva.

I els Antonia Font li feren cas:

Un petit còmic homenatge a la mítica cançó i a la gent que lluita per la llibertat del seu país.

Brigadistes és l’únic llibre que havia llegit de Jordí Martí-Rueda i ja em va entusiasmar. Ara amb aquest Swing, swing, swing, s’ha superat i de llarg. Si quan llisc un llibre m’entren ganes de fer coses relacionades amb ell, considere que el llibre i la història que conta val la pena i capta l’atenció, i aquest és un clar exemple. Llegir un capítol, numerats per les lletres de l’alfabet, i venir-te ganes de cercar i escoltar la música vinculada a la trama de cadascun d’ells. En aquests capítols passen músics,ballarins, cantants i algun altre personatge vinculat a la història dels negres als EUA. Cada capítol et descobreix cançons que han format part de la història del jazz, sobretot de l’era del swing i les grans bandes i els seus orígens a New Orleans. ( Al facebook  he posat un vídeo per cada capítol).

Un llibre amb una banda sonora immillorable

!

Fa uns anys, a la presentació de la candidatura d’Ara repúbliques a les eleccions europees,varem tenir el gran plaer d’escoltar als Ovidi4 i el seu homenatge al cantant, actor, rapsode  alcoià, que van rodant pels Països Catalans en diferents formats des del seus inicis. Ara han publicat un llibre-CD amb les parts més destacades del recital i un recull d’articles i opinions sobre l’espectacle i sobre l’Ovidi Montllor. Potser mai una gravació podrà reflectir tot l’espectacle, que sol ser cada vegada únic, però ens haurem d’acontentar amb la gravació per recordar-lo a casa o al cotxe.

En un dels escrits del llibre, Josep-Lluís Carod-Rovira conta que en eixir del concert a Tarragona algú va protestar: “no sabia que venia a un míting”. El mateix Carod diu que tampoc, però acaba dient agraint el haver-hi anat i gaudit d’ell.  Crec que sabent que si pel mig estava  en David Fernàndez, militant de la CUP, i Borja Penalba i Mireia Vives, músics valencians que han que tingut que lluitar de valent i contra el poder per poder cantar en valencià, i un poeta com David Caño, era esperable trobar-se amb moltes reivindicacions al concert, o siga,una espècie de míting.I més si es tracta de recuperar la figura de l’Ovidi.

Anècdota: sabíeu que Borja Penalba havia esta baixista del Inhumanos? el que hi ha que fer per guanyar-se el pa!

Cap a l’any 1996, quan era un egarenc més fronterer entre Ca N’Anglada i l’Escola industrial, vaig tenir el plaer de poder assistir a la representació d’aquesta obra pels Amics de les Arts de la ciutat egarenca. Varem gaudir molt, tant que anys després vaig aconseguir un CD amb la música de Kurt Weil (Die dreigroschenoper, amb René Kollo, Ute Lemper i Mario Adorf en els principals papers). Em faltava el llibre i el vaig trobar fa unes setmanes a la fira del llibre d’ocasió de València, on he pogut repassar els diàlegs que no ixen al CD.

La principal diferència amb l’original alemany és el canvi d’ubicació de l’obra, que es desenvoluparà al barri xinès de Barcelona i durant l’exposició mundial que ve a inaugurar el rei Alfons XIII, enlloc del  Soho londinenc. I tret dels noms dels personatges per adaptar-los al nou emplaçament, l’essència de l’obra no queda alterada.No recorde si els Amics de les Arts varen fer aquesta adaptació  de Joan Oliver i F0rmosa, els anys passen i un perd la memòria, per la recorde prou semblant.

Si un tauró vol devorar-te

li veurà totes les dents,

però si és MACK qui t’ataca,

no veuràs el ganivet

Quantes versions heu escoltat de Die Moritat von Mackie Messe? Sinatra, Darin, Ruben Blades,……

Una anècdota del post-teatre: quan s’acaba l’obra anàrem a una discoteca de la ciutat (el Mackintosh, a l’avinguda Jaume I) i es varem presentar a la porta parlant cadascú en una llengua diferent, italià, francès,portuguès i àrab. No sé que pensaria el porter de nosaltres, però ens va deixar entrar, ha ha ha.

Any Carmelina Sánchez-Cutillas a Llíria.

El passat dia 8 d’octubre i dins dels actes de commemoració de l’any Carmelina Sánchez-Cutillas, impulsat per l’AVL, es varen començar a València, en concret a la seu d’ACPV un sèrie de lectures col•lectives de l’obra més coneguda de l’escriptora valenciana. Aquestes lectures han continuat ara pels pobles, i aquest divendres 16 d’octubre han continuat al Casal Jaume I de Llíria, amb la participació voluntària dels veïns del poble i tot amenitzat amb un petit concert del duet format per Laura Esparza i Carlos Esteban.
A la presentació de l’acte Francesc Rozalén, col•laborador de La veu de Llíria, ha fet un petit esbós sobre la vida i obra de Carmelina: la seua obra principal i altres, la seua relació amb el seu avi i amb la resta de la societat burgesa valenciana de l’època que li va tocar viure i de com això influeix al seu caràcter i a la seua obra. Seguidament s’ha passat la lectura de tres capítols de la novel•la, que malgrat ser pocs, ja ens mostren la gran qualitat i tendresa que té aquesta història ambientada en l’Altea de la infantesa de l’autora. Demà a Bétera, a l’Ateneu, és continuarà amb aquesta sèrie de lectures col•lectives d’aquesta obra, que va ser un èxit a finals dels anys setanta del segle passat i ara s’ha tornat a reeditar per a que les noves generacions puguen gaudir d’ella. Personalment, quan la vaig llegir, el primer que vaig pensar va ser, “aquest estiu a Altea” (el COVID-19 em va trencar els plans).
Per acabar l’acte els cantants Laura Esparza i Carlos Esteban han obsequiat al públic present amb una selecció de les cançons del seu disc i altres versions de cançons més conegudes d’altres grups. Destacaria les versions que han fet del cantant d’Alzira, Josep Pérez, més conegut per Ona Nua, el qual ja ens va visitar l’any passat a la Nit Estellés que es va celebrar a la llar del jubilat.
Aquest acte i altres dos que ja s’han realitzat durant les darreres setmanes, han posat en marxa la temporada d’actes culturals del Casal Jaume I de Llíria. Esteu atents a la programació, ja que per a les properes dades està programat la presentació del llibre Guillem, de Núria Cadenes, i la projecció al centre multiusos de la pel•lícula La mort de Guillem, recentment estrenada al cinema i a la televisió. Estrena que es va fer simultàniament per les tres televisions: Apunt,tv3 i IB3. Les tres televisions que en un país normal, hauríem de poder veure als nostres aparells.

Josep Vicent Montesinos
Llíria, a 16 d’octubre de 2020.