Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

Música

Neil Young: heart of gold

8 d'octubre de 2006

Renoi quina (…) Crida: jo també escolto música en Català! meravella de film. La darrera obra d?en Jonathan Demme (El silenci dels anyells, Philadelphia…). Quin plaer. Quin goig de tarda. Pocs cops havia sortit del cinema amb una sensació de benestar tan i tan gran. Al gran Neil Percival Young (Toronto, Canadà, 1945), li havien

Llegir més

How Deep Is You Love / L?amor és profund (Els convidats)

7 de setembre de 2006

Sensacional descoberta, a través d’un cedé de regal, no esperat. Títol: “Inventari”. I meravellosa, la veu, de l’Àfrica Pérez (exSlips) i ara al grup “Els convidats”. M’encisa, especialment, la versió en català d’una de les cançons d’amor que més m’estimo -dels Bee Gees-, i que dóna nom a aquesta nota dispersa. És la peça 14 del

Llegir més

Àlex Torío

12 de juliol de 2006

Grossa descoberta, la d’un jove cantant barceloní –professor de “mates” de dia, compositor i cantant de nit. Es diu Àlex Torío i té més de 40 àlbums escrits. Fins no fa gaire gravava maquetes. A hores d’ara, Sinnamon records se n’ha fet càrrec dels seus treballs. En porta editats tres: Last Year’s Man; Magic Wand

Llegir més

12 songs (Neil Diamond)

13 d'abril de 2006

Moments memorables, els viscuts, en escoltar el darrer disc del compositor i músic i cantant Neil Leslie Diamond (Brooklyn, Nova York, 1941). Dotze cançons, que en són 14 -dues més de regal. Set d’elles, per mi, molt i molt bones, i la resta, també, de prou nivell i qualitat (…) Crida: jo també escolto música

Llegir més

En Mas i tutti quanti

22 de febrer de 2006

Hola, Laia,  Prou saps que, en la meva vida, si res m’ha engrescat d’allò més han estat la política, el periodisme i els llibres. I que darrerament l’ordre s’ha invertit: m’interessen, sobretot i molt principalment, els llibres, el periodisme i després, ben lluny, la política (…)   La música, doncs, hi ha jugat un rol

Llegir més

Desglaç (Miguel Poveda)

30 de gener de 2006

Dotze cançons, 1 cedé, 1 devedé, i la superba veu d’en Miguel Poveda. El “cantaor” de Badalona ha superat, i amb escreix, una de les assignatures que aquest renovador del flamenc s’havia fixat. Després de 3 anys de feina silenciosa i perseverant -tria dels poemes, posar-hi música, afegir-ne veu. En Poveda n’ha arreplegat 12 bonics

Llegir més

Michael Bolton

1 de desembre de 2005

Vintage -que vol dir clàssic, anyada, collita, el bo i millor- és el darrer àlbum, el que fa 32, d’en Michael Bolton. Un aplec de cançons que ens retornen, càlidament i sensual, a les arrels del pop dels anys 40, 50 i 60, amb lletres llegendàries i en companyia de compositors de primer nivell com

Llegir més

Swordfishtrombones (Tom Waits)

27 d'octubre de 2005

He sentit, una i mil vegades, el cd d’en Tom Waits que du per títol el mot que encapçala aquest paper. Editat el 1983, quan tenia 34 anys, és una peça enormement il.lustrativa de l’estil trencador i la veu aspra com un rostoll socarrimat, del cantant, músic i actor, estatudinenc. Peces amb acompanyament de metall,

Llegir més

Refree

26 de setembre de 2005

Nova descoberta quant a valors musicals de casa nostra. Es diu Raül Fernández -àlies Refree-. Antic guitarrista de grups del pop espanyol, s’ha llançat en una carrera en solitari. Després de “Quitamiedos” i “Nones”, n’ha tret, no fa pas gaire, el seu tercer àlbum -“La Matrona”-. Personalment, en conec el segon -Nones-, amb 12 peces -10 en espanyol

Llegir més

Guillamino

21 de setembre de 2005

Ahir vaig conèixer, per fi, en Pau Guillamet, altrament dit Guillamino (Barcelona, 1976). N’havia sentit a parlar d’ell, molt i molt bé, pels crítics musicals, ultramoderns, of course, de l’AVUI. Deia alguna crítica que es tracta d’un “cantant, guitarrista, disc-jockey, home-orquestra que fa puzzles amb samplers, bases pregravades” -recoi !- i que el seu segon

Llegir més