Chào ông Viêt Nam

Aquesta matinada s’organitza la cerimònia dels Oscars. No la veuré, i crec que serà la primera vegada en molts anys. No en tinc ganes, senzillament. Escoltaré la ràdio, potser o a l’endemà veuré les imatges i els videos per la blocosfera mundial.
Això no vol dir que no m’agrada el cinema … i tant ! Ha estat sempre, i sempre ho serà, un dels meus refugis. Hi han pel.lícules que són de ‘culte’ i em considero, ara,  una admiradora absouta de Clint Eastwood. ‘El padrino I, II i III’ me les miro dos cops l’any, com a mínim; ‘My fair lady’ per no perdre el gust al cinema pur i continuar perfecccionant l’anglès; ‘ Dos a la carretera’ per viure una vida en parella; en Dude del Gran Lebowski per pura enveja i tantes i tantes … però, finalment sempre acabo amb ‘Cinema Paradiso’. I ves per on, en el poblet de Lonstrup a Dinamarca, em trobo amb una sala de cinema, reconvertida en cafè i centre per a joves. Immediatament em va recordar el cinema de Giancaldo. Ho podeu comprovar en la fotografia. Pintat de color blau i amb la mateixa façana que el de la pel.lícula.
Avui cal parlar de cinema, malgrat tota la indústria i la fanfàrria que l’envolta, i cal recordar, sobretot, tots els cinemes Paradisos del món i la gent que ho fa possible.  Bé, s’apaguen els llums; la pel.lícula tot just començarà en un minut, si en Alfredo és a punt, perque el públic ja està impacient per somiar. En Totó és a primera fila amb tota la seva colla, però sense deixar de mirar la boca del lleó d’on surten les imatges màgiques ………

Va morir el dia de Nadal. Tenia 81 anys. Podríem dir que va ser una dona lluitadora, activista, amb una veu extraordinària, actriu, valenta. Va nèixer en els camps de cotó de Carolina del Sud ( potser el seu nom de Eartha – terra ? ); de pare blanc i mare mig negra i mig cherokee; la mare la va abandonar. Podia cantar en deu llengues diferents.
L’any 1968 arran una invitació que va rebre de la Casa Blanca per un dinar de dones per part de Lady Bird Johnson, davant la sorpresa de tothom, en un brindis va dir clarament: ‘ Vostès envíen el millor del nostre poble a una guerra absurda al Vietnam perque morin o tornin a casa discapacitats’. Lady Bird Johnson, diuen, que va plorar. A partir d’aquest moment Eartha Kitt no va trobar ja ningú que la contractés als EE.UU. i la inefable F.B.I. va estar investigant tot el que va poder fins que no va tenir més remei que buscar-se les garrofes fora del seu país. Va continuar éssent la gran cantant i actriu de sempre, i els èxits arreu del món continuats. L’any 1974 la van deixar tornar a casa seva i l’any 1978 va actuar a Broadway en el show ‘ Timbuktu’ amb un èxit espaterrant. La serie televisiva Batman va ser també un èxit per a ella com la ‘ Catwoman’.
Recordem cançons com: C’est si bon –  This is my life – I love Men – Santa Baby o Champagne Test,  entre moltes d’altres. Teniu un video d’ella cantant ‘C’est si bon’ – any 1962 -, si ‘voleu llegir més …’

Torno a publicar aquesta cançó canviant l’espai del video. L’anterior ocupava molt d’espai al bloc. Em vaig equivocar ……. al fer ‘l’embed ‘ ! 

Quantes versions podem trobar d’aquesta cançó ? Jo mateixa, moltes vegades em llenço a  un ‘karaoke’ casolà … Fins i tot el gran Miles Davis la tenia en el seu repertori i les seves versions fan tremolar … però la cançó és de Cyndi Lauper.
I aquest video gravat l’any 2006 a Anglaterra és preciós. El nostre amic blocaire ‘la xabeba’ podria informar-nos de l’instrument d’on ella treu uns sons vibrants i melangiosos. 

Avui tinc un dia mandrós; he arxivat papers, però; comprar el diari; enviar alguns correus; llegir blocs; acabar el comic ‘Crónicas de Birmània’; un repàs a ‘El Canvi’; paraules afectives per el diccionari; afinar una mica el viatge del proper setembre a Birmània, Tailàndia i Viêt Nam; i esperar sortir a sopar amb els amics de Hà Nôi. Demà anirem a dinar a una petita fonda del Montseny; penso que per uns vietnamites tastar la cuina casolana i sortir de les grans Ciutats els agradarà.
I després de dinar (bledes, cigrons i un trocet de botifarró de ceba), m’he trobat sense voler, amb uns videos de The Andrew Sisters, famosíssimes durant els anys 40 i 50; solistes o acompanyant a Bing Crosby, sobretot.
Us deixo aquest video amb molt de ritme; la gravació és de l’any 1941; la veritat és que és molt bò i les germanes canten molt i molt bé. Era una manera d’oblidar els problemes i el ritme i la música sincerament ‘t’enganxa’ i els peus es mouen constantment, o no ?

En el meu apunt anterior he volgut recordar a aquesta dona,  amb un coratge immens i que ens va donar un regal a tots amb la seva música.
He començat a trobar més cançons i sobretot aquesta. No m’he pogut estar de compartir-la amb tots vosaltres.
Aquesta cançó interpretada per Odette, tot just l’any passat, en un concert.
No calen més comentaris. només necessitem escoltar-la. Emociona i molt. 

Ha mort aquesta dona lluitadora per els drets civils als Estats Units. Tenia 77 anys. El president electe senyor Barak Obama li va demanar de cantar el dia 20 de gener de 2009. La modista Rosa Parks, quan va començar el boicot l’any 1955 en pujar a l’autobús dels blancs i seure, va dir molt clarament: ‘El que estic fent ja ho canta n’Odetta’
‘Water Boy’ és una cançó emblemàtica. La seva veu esgarrada, forta, de denúncia, i tendra a la vegada. Les seves cançons han estat font d’inspiració per a Joan Baez, o Bob Dylan, o Johnny Cash, o John Lee Hooker.
Descansi en pau.

Aquesta eina anomenada You Tube és un fons d’arxiu d’imatges sorprenent i meravellós. La fotografia que us he penjat en aquest apunt, correspòn a un company de TE que la va fer arran l’exposició organitzada a Lisboa del 12 de juliol al 19 d’octubrer de 2008, per commemorar els 50 anys de la representació de ‘La Traviata’ a Lisboa ( 21 de febrer de 1958 )  interpretada per la grandíssima Anna Maria Cecilia Sofia Kalogeropoulos – Maria Callas – i un jove tenor aleshores i que va ser un dels grans, en Alfredo Kraus.
La fotografia és magnífica. Com també les paraules que va dir una altra dama del bel canto, Elisabeth Schwarzkopf, en acabar la representació:
– Quan vaig escoltar a Maria Callas cantar La Traviata, en acabar, vaig anar al seu camerino, i espontàniament li vaig dir a Maria: – No té cap sentit que jo canti La Traviata novament. I així ha estat -.
Què he trobat a You Tube ? Senzillament, la única gravació existent d’aquell dia de febrer de 1958 a Lisboa. Diuen els entesos que mai més s’ha interpretat aquesta òpera com aquella nit a Lisboa. Per els amants de l’òpera i sobretot per els fans de Maria Callas, només heu de llegir més …..  Bon diumenge.
http://www.youtube.com/v/lSmItkgh94Q&hl=es&fs=1

Avui m’han vingut ganes, moltes, d’escoltar la cançó, una i una altra vegada: ‘Grândola, vila morena’ de Jose ‘Zeca’ Afonso. També he trobat aquesta fotografia feta en una casa on va viure (gràcies company A. Ribeiro de TE ) , a la Plaça de la catedral (Largo da Sé Velha) de Coimbra.
Potser tornar a recordar emocions passades, mentres respiro un aire fresc i net, i miro el cel blau molt blau, em fa sentir viva.
La veritat és que la cançó és preciosa i aquest petit i senzill homenatge davant de la casa on va viure en Zeca és maquíssim.

http://www.goear.com/playlist.php?v=40d8596

Geoffrey Gurrumul Yunupinghu va nèixer l’any 1970 a l’Elcho Island, Arnhem Land, Northern Territory, Austràlia. Aborígen, de la nació Gumatji. Va nèixer cec, no ha après braille, ni té gos pigall, ni bastó. Parla algunes paraules d’anglès. Sempre li ha agradat la música. Toca la guitarra  (amb la mà esquerra), els timbals, l’acordió, el piano,el didgeridoo i sobretot té una veu celestial. Les seves cançons ens expliquen la seva vida, les històries, la seva terra, el seu poble. Aquest any 2008, el seu àlbum ‘Gurrumul’ ha estat premiat com el millor en el seu país d’Austràlia. La cançó, en anglès, ‘I was born blind’ ( vaix nèixer cec ) és número 1 en les llistes d’iTunes. Elton John, Björk, Sting es troben entre els seus ‘fans’. Quan se li pregunta què fa amb els diners que guanya, la seva resposta senzilla, natural: – Els diners els dono a la meva mare i a les tietes, seguint la tradició aborígen de compartir les riqueses -.
Us deixo dos videos: El primer la seva introducció com a guanyador del premi al millor album.
El segon és una meravellosa interpretació de la cançó: Djamirri, on ens parla de ‘Rainbow serpent – Wititji – l’ancestre de la creació de la terra-. Us recomano d’entrar a Myspace per escoltar les seves cançons i entrar a la web on podeu trobar les lletres: http://www.gurrumul.com/ 

En aquests díes de foscor, mal temps, pluja, fred, neu, vas cercant la llum viva del sol. Per deferència dels amics cellerers, he trobat un videoclip amateur dins aquest món de YouTube, i finalment sí he trobat el sol. És poc corrent veure videoclips orginals, molt ben fets com aquest, i que us recomano fortament. El seu autor és de Blanes. És un esclat d’optimisme, amistat i amor. Ja us podeu imaginar la cançó ‘escollida: — –  Qualsevol nit pot sortir el sol’ de’n Jaume Sisa – –

He trobat aquest video. Un regal. No cal dir res més i només us convido a escoltar. El curtmetratge en blanc i negre, 35 mm, és de fa molts anys ( 1954 ),  i han fet una còpia en video ( anònim: gràcies ), i el so no és impecable, però veure’l i escoltar el seu cello intepretant a Bach a Sant Miquel de Cuixà emociona profondament.

Ja he perdut el compte dels díes que no he tret el cap per la blocosfera de vilaweb ni cap altra …. no podia. El meu estimat G4 va dir prou, i no es va despertar. Ahir va arribar a casa un nou iMac i aquest matí tot just hem començat a ‘vestir-lo’ … però ahir vaig gaudir de dues de les millors hores de la meva vida: A 2/4 de 10 en punt es va aixecar el teló del gran teatre del Liceu i va començar l’espectacle; el ballet L’Amour – La Danse, un patchwork meravellós de les seves coreografíes que el gran Maurice Béjart ens ha regalat.  Us deixo per disfrutar, si així ho desitgeu, un video, molt ben fet, extraordinari, d’una de les seves coreografíes, que vaig veure ahir nit i que voldria compartir amb tots vosaltres (  gràcies You Tube – ! ), interpretada per el Béjart Ballet Lausanne i na Elisabet Ros de protagonista, de Barcelona, per cert.  ‘Le Presbytère’ amb música de Queen ‘ I was born to love you’. Vaig vibrar com mai.  És el meu primer apunt amb el nou iMac. 

No vaig aconseguir entrades per cap de les dues actuacions de Tom Waits a Barcelona. No podré anar-hi. He llegit la crònica de la seva actuació a Donosti, la primera de la seva gira per Europa, i va ser una nit inoblidable. La gent podrà dir : Jo vaig ser-hi !  Enveja sana per a tots els que teniu entrades i podreu veure’l en persona. He trobat aquest video de la cançó  ‘Rain Dogs’ ; genial !!

Ahir vaig ser a l’edifici Gregal on em van remenar el colze esquerra i avui a rodamots ens parlen de la paraula  ‘migjorn’. Tot d’una cerco aquest video, i penso; no pot  haver-hi res millor en aquest dia de recolliment obligat a casa,  plujós, ventós, que escoltar el poema d’Ausiàs March en la veu immensa de’n Raimon. És el millor remei davant tant de  trasbals llingüistic, esportiu, i de tota mena.

La pel.lícula Rio Bravo va ser una de tantes de ‘l’oeste’, entretinguda, però recordava una cançó country que em va agradar molt. I  us convido a escoltar-la. Dean Martin, gran veu, a l’ombra de Frank Sinatra; Ricky Nelson un actor no gaire conegut, però que jo en els meus  millors temps de joveneta ja tenia un poster d’ell; Walter Brennan, un grandíssim actor secundari i …  ” l’heroi” mirant-s’ho. No podia fer altra cosa.