Un trocet d’aquesta gran pel.lícula. Avui el New York Times ens ha deixat aquest fantàstic regalet.
– ACI –
És una de les meves pel.lícules preferides. Un resum, molt curtet, però molt ben fet.
Magnífica versió d’aquests cantants de carrer i músics d’arreu del món, d’una cançó, crec, imprescindible del gran Bob Marley.
Novament un video dels músics sense fronteres i l’ombra de Bob Marley sempre present ……..
Un regal ….. m’han enviat un regal i si entreu a la web amb la que he fet un link més avall, ho entendreu.
Les gravacions són perfectes; el sò increïble i els músics escollits fantàstics. Sorprenentment, Barcelona ha estat la Ciutat on més músics han estat escollits.
He triat la cançó STAND BY ME i tots els intèrprets i músics els he trobat excepcionals.
En aquestes tardes de calor, de ‘ferragosto’, anar cercant i escoltant bona música, sense fronteres, és tot un plaer.
Disruteu com ho estic disfrutant jo mateixa.
http://www.playingforchange.com
Avui obre portes una gran exposició al CCCB de Barcelona. ACÍ Segur que hi aniré més d’una vegada. De moment us deixo aquest enllaç per poder entrar on line dins la mateixa exposició, una fotografía de Duke Ellington i el blues ‘ I’m a fool to want you’ interpretada per Billie Holiday.
Aquest enregistrament que va fer l’any 1958, ( un any abans de la seva mort), ha tingut i té molts detractors. La seva veu és trencada, però emociona. L’orquestra de Ray Ellis va fer uns arranjaments, sobretot amb instruments de corda, que no m’agraden gens ni mica, però ella canta, i com la canta la cançó, quina interpretació !
A tots els que ens agrada el jazz, no podem perdre’ns aquesta exposició que així a primera vista sembla extraordinària. Ja us ho diré …… i escolteu a Billie Holiday.
Lletra de la cançó …
I’m a fool to want you
I’m a fool to want you
To want a love that can’t be true
A love that’s there for others too.
I’m a fool to hold you
Such a fool to hold you
To seek a kiss not mine alone
To share a kiss that Devil has known
Time and time again I said I’d leave you
Time and time again I went away
But then would come the time when I would need you
And once again these words I had to say
Take me back, I love you
…. I need you
I know it’s wrong, it must be wrong
But right or wrong I can’t get along
Without you
Intèrprets, músics, harmonicistes, mítics, extraordinaris dins el món del blues han acabat les seves vides de forma violenta, o malalts per l’adicció al es drogues, a les drogues, a l’alcohol, assasinats, oblidats, pobresa.
Pareix que la forma de vida dels intèrprets de blues es mou més dins l’infern que dins el paradís, i el més incoherent és que els que ens agrada i escoltem la seva música, trobem una pau i un relaxament en un …… paradís.
Acabo aquesta ‘mini serie’ amb aquesta fotografia extraordinària de Greg Dexter. En Herman Leonard va saber trobar l’instant, el moment, en que el saxofonista espera començar tot fumant una cigarreta i el fum envaeix l’ambient, ‘infernal’ avui per la prohibició de fumar, ‘paradís’ per els espectadors esperant escoltar la seva música.
En J., bon amic, gran harmonicista, estudiós i enamorat del blues, en el seu bloc, ens parla de Gary Primich, un de tants i tants intèrprets desconeguts per el gran públic, però no per això un extraordinari músic.
Gràcies a la xarxa i a l’imprescindible You Tube, podem gaudir de la seva interpretació de ‘Sad’, una de les seves últimes interpretacions. Mort violentament.
El video és de molt bona qualitat i paga la pena veure’l.
Aquest video de 9 minuts és una veritable joia. Després de molts anys, van tornar a interpretar música junts, la gran Billie Holiday i el saxo tenor Lester Young. Un 8 de desembre de 1957 en un programa de la CBS, un especial ”The Sound of Jazz”. La cançó: ”FINE AND MELLOW”. Es van reunir amb Coleman Hawkins, Ben Webster, Roy Eldridge, Doc Cheatham, Vic Dickenson, Danny Barker, Milt Hinton, Mal Waldron i Gerry Mulligan. El solo de Lester Young és brillant, immens.
Fixeu-vos en la reacció visual i els moviments de Billie Holiday quan en Lester Young interpreta el seu solo. És un moment eloqüent, vital; recordar tots els anys passats dalt i fora dels escenaris.
Lester Young tenia problemes amb l’alcohol, patia també de malnutrició i problemes de fetge. Va morir als 49 anys, el 15 de març de 1959.
Billie Holiday quan va anar al seu enterrament en un taxi va manifestar: ‘La propera en morir seré jo’. Quatre mesos després va morir a l’edat de 44 anys.
Si voleu llegir més, us deixo la lletra d’aquest blues en anglès. És una cançó sensual, uns mots meravellosos. Podría demanar una traducció sensualment correcta ?
FINE AND MELLOW
My man don’t love me
Treats me oh so mean
My man he don’t love me
Treats me awfully
He’s the, lowest man
That I’ve ever seen
He wears high trimmed pan
Stripers are really yellow
He wears high trimmed pan
Stripes are really yellow
But when he starts in to love me
He’s so fine and mellow
Love will make you drink and gamble
Make you stay out all night long repeat
Love will make you drink and gamble
Make you stay out all night long repeat
Love will make you do things
That you know is wrong
But if you treat me right baby
I’ll stay home everyday
But if you treat me right baby
I’ll stay home everyday
But you are so mean to me baby
I know you are gonna drive me away
Love is just like the faucet
It turns off and on
Love is like the faucet
It turns off and on
Sometimes when you think its on baby
It has turned off and gone
Herman Leonard, 86 anys, ha estat i és, un gran fotògraf. Va saber ‘robar’ moments genials de les actuacions de les grans figures del jazz i el blues del secle passat. Natural de Nova Orleans, quan el cicló Katrina va destruïr la Ciutat, es va emportar més de 8.000 de les seves fotografíes.
Des de Louis Armstrong i Duke Ellington fins a Miles Davis o Billie Holiday. Ara ens ha deixat algunes de les seves fotografíes, en blanc i negre, absolutament meravelloses.
Començo amb Miles Davis. La fotografia és de l’any 1991, i la va fer a Montreux, Suïssa, on en Miles Davis havia d’actuar, sis setmanes abans de la seva mort.
En Herman Leonard va seguir en Miles Davis arreu del món, durant més de quatre dècades, des de l’any 1940. ‘Vaig veure la seva cara, els seus ulls, i vaig entendre que ell sabia que la mort era ja a prop seu’.
Precisament aquest any es commemora els 50 anys de l’aparició del disc de Miles Davis ‘Sketches of Spain’ i que la Columbia amb encert a reeditat.
Us deixo tot escoltant la bellesa de la música del Concert d’Aranjuez i que en Miles Davis va saber donar-li tota la emoció del seu cor.
En l’arxiu podeu veure una fotografia ben original d’un Miles Davis, jove, feta l’any 1949, i va ser una de les que en Herman Leonard va ‘quasi’ perdre. Ens explica : L’aigua va entrar dins a casa i va parar de sobte davant aquesta fotografia. El resultat és aquest, original i senzillament extraordinari’.
He guardat en el meu arxiu aquest video de la cerimònia de lliurament dels Oscars 2009.
En els últims anys eren veritablement ‘una llauna’, avorrits, i sense interès. Només, potser, el recordar velles pel.lícules, actors o actrius que un dia et van fer somiar, quan encara erem dins un calaix i difícilment podíem sortir-ne.
Però enguany, ha tornat tot allò que els ‘ianquis’ saben fer : ‘ the show is here ‘ endavant i ritme, veus espectaculars, homes guapos i dones amb personalitat.
I ací en teniu la prova : Un home guapo, Hugh Jackman i una dona, tota ella sensualitat, Beyonce Knowles, i tots dos amb unes veus magnífiques i portant el ritme frenèticament. El recorregut musical que van oferir va ser magnífic.
Avui som ja a l’estiu …. doncs alegria !
Després de llegir l’apunt de l’amic blocaire Theoreia, ‘ Dos apunts sobre l’amor’, ací,
immediatament vaig pensar, recordar, els sentiments del primer amor. De vegades els sociòlegs i els psicòlegs extreuen unes informacions que defugen una mica dels que no tenim aquesta capacitat per endinsar-nos en les nostres emocions. No vol dir això que no siguin vàlides ! De fet, a temps passat, comprens moltes emocions i reaccions.
Però les emocions i els sentiments del primer amor, aquests no ens els poden furtar.
Hi ha una pel.lícula, esplèndida, meravellosa, d’un gran director italià Sergio Leone, on hi podem veure unes escenes del primer amor, com brolla en els sentiments de dos adolescents.
Són per a mí de les millors escenes que mai s’han vist en el cinema. N´hi han dues; la primera quan en Noodles s’enamora poc a poc mirant per el foradet a Debora com balla al so de la música ” Amapola” i la segona, la declaració d’amor, del primer amor, adolescent de Noodles i Debora.
Podeu seguir llegint per veure el segon video.
No cal dir que en aquesta escena la música del mestre Ennio Morricone es fonamental.
I com na Debora llegint un paràgraf de l’antic testament i parafrasejant amb les seves paraules per expresar els seus sentiments per en Noodles …. preciós !
Han estat uns minuts, però recomano de tornar a veure la pel.lcíula si ho desitgeu o podeu. Per cert, encara ara no ho tinc gens clar si en Max es llença realment al camió d’escombraries o tot és un somni de’n Noodles i si na Debora ha envellit. En Sergio Leone en sabia molt d’explicar històries reals i fictícies !
Sorprenentment un subscriptor de You Tube ens ha regalat aquest video. Jo tinc el CD del concert que el gran Louis Armstrong va fer al Windsor Palace un cinema, avui desaparegut, a Diagonal/Via Augusta.
A casa de ben petits ens vam aficionar molt al jazz, gràcies al Hot Club de Barcelona, que organitzava concerts amb els més grans.
Aquest concert va ser únic i la edició del video amb imatges de Louis Armstrong i la seva orquestra i el so original; fotografíes del concert; pel.lícules d’estrena del moment; publicitat; t’arrossega encara que no vulguis a aquells temps de color fosc, negres, però que de sobte s’obríen unes escletxes d’optimisme i bona música que et feien somiar.
Últimament escolto bastant la música d’aquest grup. No és que totes les cançons m’agradin, però aquesta ‘Life in Technicolor’ m’ha agradat sobretot per el video de promoció. Sincerament, el trobo genial, diferent i …. m’ha fet cantar la cançó.
Les expresions dels infants, les titelles, la festa, com converteixen un teatre de titelles en un concert amb llums i efectes … una promoció diferent, ben feta.
Repeteixo amb la cançó, i Jamie Cullum, però aquesta vegada amb imatges de la pel.lícula (no s’endevina l’argument ….). Quan em trobo algú que també ha anat a veure-la, ens passem minuts i minuts comentant, rient i reflexionant. És com un testament entranyable d’una persona de 78 anys, el senyor Eastwood, i que ens ofereix tot un aparador dels personatges de les seves pel.lícules.
Esborro el meu apunt anterior.
Aquests díes he estat cercant moments únics de pel.lícules amb la música d’aquest gran home, del meu admiradíssim, Ennio Morricone.
Aques video és bellíssim. La pel.lícula va ser meravellosa; el tandem Sergio Leone-Ennio Morricone ens van fer regals extraordinaris. En aquesta pel.lícula, en Sergio Leone, fins i tot, va decidir treballar juntament amb el mestre Ennio Morricone i compondre la música abans de començar la pel.lícula.
L’autor del video ha optat per la fotografia i escoltar la música. Un encert.
Jo l’he disfrutat molt ……
– C’era una volta il West –
He estat seguint aquesta iniciativa ( tot un any ). Sincerament, no em pensava que arribés a fer-se realitat. L’orquestra ja és al complet. Musics d’arreu del món i el Director Michael Tilson Thomas podrà començar a assajar i fer el concert al Carnegie Hall el dia 15 d’abril de 2009. Interpretaràn ‘Internet Symphony no. 1 Eroica’ de Tan Dun, especialment per aquest dia.
90 musics de 30 països diferents; 26 instruments ; musics de diferents edats, entre els 17 i 55 anys; s’han vist més de 3,000 videos i s’han rebut milers i milers, milions, de vots i ahir es va anunciar els noms dels guanyadors.
Us deixo l’enllaç, perque és curiós com dins la blocosfera mundial, i al llarg de molts mesos, s’ha aconseguit reunir un grup de musics per convertir-se en la primera You Tube Symphony Orchestra.
He trobat aquesta curiosa fotografia; l’orquestra de Perth que va fer un concert en mig de la natura.