Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: Muntanya

Romanyà de la Selva-Puig d’Arques.

Romanyà de la Selva-Puig d’Arques.

 

Feia temps que no entrava dins de les Gavarres, i avui, després de les pluges nocturnes, no feia tanta calor i he anat caminat des de Romanyà fins al cim de Puig d’Arques, el cim més alt de les Gavarres, on han instal·lat un radar metereològic. El recorregut és sempre seguint el GR 92, per una pista ampla i amb molt de trànsit de bicicletes de muntanya. Per tornar he acurtat camí per la pista asfaltada fins al coll de Can Llach on he agafat altra vegada el GR 92. 

Al cim es té una bona paròramica mirant cap a tots els punts cardinals, a l’est el Mar, al Nord-est el Montgrí,, cap al Nord, el Pirineu amb el Canigó, cap a ponent, el Montseny.

L’inici no es ben bé al poble de Romanyà, sinò al  Dolmen de la cova d’en Daina, prop del cementiri de Romanyà, on està enterrada l’escriptora Mercé Rodoreda.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Sant Feliu de Guíxols- Sa Conca-Vall d’Aro- Sant Feliu.

Avui he unit els dos camins de ronda, el que va de Sant Feliu a Sant Pol amb el que després ens acosta a Sa Conca, amb un recorregut remuntant la Vall d’Aro pel riu Ridaura. He fet els dos camins de ronda seguits, com he fet sempre, però en lloc de tornar directe cap a Sant Feliu, he pujat al mirador del Puig Pinell i he baixat cap a Platja d’Aro (un tros molt urbà per el port d’Aro) per seguir el curs de riu Ridaura, passant pels estanys i arribant fins a les basses del Ridaura, ja en Castell d’Aro (llàstima de les obres en el riu). Per allà he creuat el riu per tornar a travès de la muntanya a Sant Feliu, entrant al poble per darrere del col·legi Baldiri i Reixach. Hauria d’haver començat un hora abans, la calor ja es nota més al migdia.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Vella Xiruca.

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas
foren cantades
no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el vel blau
m’has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.

Text i música: Popular italiana.

Adaptació: Joan Soler Amigó.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Serra-barranc del Marianet-Creu del Sierro.

Bònica ruta la que hem fet avui per la serra Calderona. Des de la font del Marianet hem remuntat el barranc per pujar al cim de la Creu del Sierro, una de les zones de la serra amb més vegetació. A l’inici hi ha una font on el barranc fa unes gorges petites on vos podeu banyar el peus al final de la ruta, ja que es torna pel mateix lloc. Aquesta ruta, per mi, ha estat el complement d’una que vaig fer fa dos anys per pujar a Rebalsadors i al Mirador de Mireia. Al cim, hi han bones vistes, tant de l’horta de València pel sud, com de la serra d’Espadà cap al nord.
En acabar una bona paella en un bar de Serra que hi ha prop de la font.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Ruta dels “pantaneros”, a Xulella.

Avui hem fet tot els recorregut sencer (ja havia fet la meitat amb el fill) de la recent reformada “ruta de los pantaneros”, entre el poble de Xulella i l’embassament de Loriguilla al riu Túria. El nom de la ruta es degut a que aquesta senda era utilitzada pels treballadors de la pressa que anaven per ella des del poble, on residien, fins on es construïa aquesta. És una ruta curta de 9 km entre l’anada i la tornada pel mateix lloc. Es passa per dos ponts penjant que han fet i que van molt bé per la gent que practica l’escalada en les parets de les gorges del riu, on hi han moltes vies d’escalada. L’únic defecte que trobe és que al ser una novetat, molta gent xafardera, va a veure els ponts sense saber que es trobarà i alguns van com si feren un passeig dominical per les rambles o el passeig del poble.
Postdata: evidentment, no he pogut resistir la temptació i ja he fet el primer bany de l’any a les aigües del riu. L’ideal seria fer un recorregut circular per darrere de “Los Calderones”, d’una durada de 4 a 5 hores.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Marines-Molins-Gorg-Hoya-Marines, segona vegada.

Avui hem fet la ruta que vàrem suspendre fa unes setmanes per la pluja. Aquest recorregut ja l’havien fet l’any passat, però enguany l’hem fet amb alumnes de 4t ESO i 1r de batxillerat, i alguns pares que han volgut participar. Els hem fet fer unes petites pràctiques de trigonometria i orientació, així com altres cosetes de llengua, història i ciències. Hem hagut de retallar un poc el recorregut respecte al de la temporada passada per la inexperiència d’algunes dels alumnes que venien, i hem arribat al poble d’Hoya baixant pel barranc del mateix nom. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que l’any passat, a més de la calor, varem haver de suportar les cendres que flotaven a l’aire de l’incendi d’un magatzem de taronges de Museros.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

El petit príncep i el venedor. (Antoine de Saint-Exupéry)

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n’enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S’estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol…
“Jo”, es va dir el petit príncep, “si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font..”

Les presses de la vida moderna en versió de Saint-Exupéry i el seu petit príncep. Potser per això hi ha gent que ens agrada eixir a caminar per les muntanyes i,si tens sort, trobar-te alguna font per poder beure?

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Rodana gran de Vilamarxant.

Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d’ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d’arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s’ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Suera-Trinxeres-Vilamalur-Suera.

Primer contacte amb la Serra d’Espadà després de molt anys, gràcies al grup senderista del jardí botànic de València. Hem fet un recorregut circular d’uns 19 Km que, eixint de poble de Suera, ens porta passant pel costat del castell de Mauç, a la font de Castro. D’aquí hem pujat cap a unes trinxeres de la guerra civil, que segurament les feren per evitar que l’exercit feixista baixès a València per aquesta zona. No crec que les gastaren molt, ja que els feixistes arribaren al Mediterrani per Vinarós, com tots sabem. D’allà baixem al poble de Vilamalur, que ja és castellano-parlant, i després de dinar tornem a Suera per camí vell que unia els dos pobles.
Per cert, per anar a Suera es passa per Onda i Tales.  D’on ve el nom de Tales? no crec que siga de Milet, no? I una reflexió sobre la carretera que uneix Vila-real i Onda, calen tantes fàbriques de taulellets? hi ha mercat per tantes?

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

La Costa Brava, de Josep Pla. Sant Grau d’Ardenya.

“Entre Salions i Vallpresona se situa a l’interior, molt alta, com un niu d’àligues, l’ermita de Sant Grau.”
La Costa Brava, de Josep Pla.

Els primer que vaig fer una vegada instal·lat a Sant Feliu de Guíxols, va ser una excursió per la muntanya que venia en un llibre d’excursions pel Baix Empordà (A peu pel Baix Empordà), que em va portar de la ciutat ganxona a l’ermita que hi ha al mig de l’Ardenya. Després, he anat coneixent altres indrets de la serralada entre Tossa i Sant Feliu.
També cal, visitar algunes de les cales que menciona Pla en el seu llibre. Jo em decante per Vallpresona, més solitària que les altres, o per una que no diu ell, la cala del Sr. Ramon, potser no era coneguda en aquella època?
Anys més tard ferem la travessa a peu de l’Ardenya, de Sant Feliu a Tossa, passant pel cim de Cadiretes, fent la tornada en vaixell.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Gàtova-Pic de l’àliga-Piezarroya-Gàtova.

Avui hem pujat al Pic de l’àliga (877 m) des de Gàtova, allà  es pot veure la població de Sogorb i al fons el pic del Penyagolosa. Hem pujat per la pista i hem baixat per la senda, altra vegada cap al poble. Des del poble hem agafat la “Rocha de Matias” per anar al font de la Fonfria i d’allà enfilar la pujada al segon cim del dia, el Piezarroya (845 m), des d’on es veu el poblat abandonat de Marmalé, ja en zona militar. Aquesta zona reservada als militars, és més gran del que em pensava, des la plana de Llíria, fins a aquesta part de la muntanya. De veritat necessiten tant de terreny els militars espanyols de la base de Marines? Quan la deixen, si es que ho fan, ho deixaran tot ple de bombes per esclatar i altres deixalles dels seus jocs de guerra? o ho netejaran?
Després ja hem tornat cap a la font de l’Alameda on hem dinat, i un poc més tard hem arribat al poble. La calor ja es nota, i el primer que he fet, ha estat posar el cap sota el raig d’aigua de la font i demanar una cervesa al bar d’enfront. El sol ja pega i  ja convé portar protector solar i barret.
 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Olocau-Cim del Topero-Font del Sentig-Olocau.

Avui tocava una ruta per Olocau.  Eixint de la zona de l’arquet, ens desvien per una senda que hi ha darrere de la font de la Cava, que ens pujarà fins a la penya roja i al catxerulo d’Isidre. Després baixem per senda cap a la Quebrantada, per tornar a pujar cap a la bassa de Rodeno, on uns metres més amunt es té un bona vista del castell del Real. D’ací ja fem la pujada cap al primer cim previ al Topero ( 619 m) on ja havia estat per equivocació fa un any, d’on baixem cap al camí que va a Olla. Enfilem la pujada final al Topero (649 m) i d’allà baixem cap als ullals i la font de Sentig, on hem dinat. Després ja hem baixat cap al poble amb unes petites variacions respecte al camí principal. Al final, cal tenir una “estrella” fresca al bar de l’arquet.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Retorn al Montclar.

Retorn de dues maneres, una esportiva i una festiva. El diumenge els menbres del CE Montclar organitzaven una calçotada per recollir fons per poder participar a la Intermón Oxfam Trail walker dels propers dies 20 i 21 d’abril. Evidentment, després de 7 anys sense menjar calçots em vaig apuntar.
La segona, ja esportiva, va ser la pujada al cim del Montclar (417 m) després de 8 anys sense fer-ho. Vaig pujar des de la Casa-nova pel coll de l’Escorpí, i després vaig fer una variant per baixar, passant per l’ermita de Sant Baldiri. Així com a la ciutat trobes canvis, la muntanya continua igual, malgrat les agressions humanes: les mateixes sendes, el mateixos camins i les mateixes pedres. Una bona notícia és la restauració de la font de la Guilla. Després de passar per Can Codolar hi ha un petit homenatge al noi de 14 anys que va morir a l’última ruta de l’Aigua, i pel que estava escrit al cartell, sembla que hi ha gent que no respecta gens la memòria dels difunts. 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Serra-Castell-Font de Barraix-Font Ombria-Serra.

Avui fem una ruta circular de 12 Km pels voltants de Serra. Comencem amb una forta pujada cap al castell, ja que no ho fem pel camí, sinò per una senda no molt coneguda i empinada. És el tram més dur del trajecte, després ja es suavitza més. Després d’esmorzar anem pujant pel camí que et porta al cim de Garbí, però abans d’arribar a ell giren cap al Font del Barraix per tornar a Serra per GR, passant per la Font Ombria on hem dinat.
Després d’uns dies amb pluja i neu ens ha eixit un bon dia per caminar, i la cervesa final a un bar del poble de Serra ha entrat molt bé. Des de les parts més altes del recorregut es veia la neu acumulada a la serra d’Espadà. 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Llíria-Punt geodèsic-Les travesses-Santa Bàrbara-Llíria.

Aques matí he fet una ruta curta prop del poble. Dels pocs llocs on encara queden arbres, després dels darrers incendis de l’any passat. Es molt senzilla. Se’n surt del poble en direcció al punt geodèsic que està a “la buitrera”, i d’allà es tomba a la dreta per continuar per diferents sendes entre els arbres fins arribar a les travesses. Jo he arribat fins on estava l’antic magatzem d’armes de l’exercit. D’allà he tornat pel camí asfaltat i per fer-ho un poc més llarg, he pujat al turò de Santa Bàrbara per darrere i he baixat per davant, cap al poble.

Les curses de muntanya s’han posat prou de moda; també ací, a València. Fa 10 anys, quan corria per muntanya animat pel gran Joan Pinsach (pare de Marc Pinsach), quan tornava al poble, anava a còrrer cap a  “la buitrera” i no em trobava ningú. Avui, quan ja fa temps que no vaig a còrrer, m’he trobat cinc corredors per la senda que et porta al punt geodèsic. 

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari