Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

món irreal

Dolent cap de setmana esportiu pels espanyols

23 d'octubre de 2007

El principal atractiu esportiu del cap de setmana va ser l’última cursa de Fórmula 1 (així ho certifiquen les audiències), però no va ser l’únic. La derrota del Madrid davant l’Espanyol i la decepció de Rafa Nadal al Masters Series de Madrid, afegint-hi a més la mala imatge de la selecció estatal de futbol a mitja setmana,

Llegir més

Futbol, futbol, futbol

24 de setembre de 2007

El futbol centra les agendes de molts de nosaltres. Habitual és que a l’hora de quedar amb algú, de concertar una reunió, de planejar un acte, de… es miri si hi  ha partit de futbol; i si efectivament n’hi ha un, es canvia de data el què tenies previst fer. Jo ho faig. I m’agrada molt veure’l. Però no només

Llegir més

Trist adéu a Puerta, trist inici de lliga

28 d'agost de 2007

Aquest cap de setmana va tenir lloc la primera jornada de lliga. És decepcionant el debut del Barça, però bé, no vull escriure sobre això (per cert, convido a llegir una lectura optimista de l’inici de lliga clicant aquí). El meu post és per la pell de gallina que m’ha fet posar el desenllaç de Puerta, el

Llegir més

Lluitar per aixecar-se

25 de febrer de 2007

Dóna gust fer una repassada ara mateix del què les versions electròniques dels diaris esportius (i els no esportius) diuen sobre el partit que acabem de veure. Tant de Madrid, com de Barcelona. Dóna gust haver vist el partit d’avui. Ni panxes ni mal rotllos. A dins el camp avui ha estat una festa. La

Llegir més

Victòria per a les víctimes

21 de desembre de 2006

Tenia apunt un post amb una explicació-opinió sobre la compareixença de premsa d’aquest migdia del ministre Pérez Rubalcaba, però una notícia d’última hora ha generat una certa satisfacció-sensació en mi que he d’expressar-la ara mateix. Com bé podreu saber sóc culé, sens dubte. I com a tal, em satisfan notablement les victòries dels equips que juguen

Llegir més

Ensopegada blaugrana

17 de desembre de 2006

Aquest matí he vist en directe el partit blaugrana. També el vaig veure el dijous. Dijous, per a mi va ser un partit aborrit, un passeig blaugrana; va ser gràcies a les maravelloses accions del Deco i les fantasies del Ronaldinho (totes em van deixar embadalit) que vem guanyar un partit de tràmit. I avui

Llegir més

El Camp Nou, una vegada més…

6 de desembre de 2006

No hi havia dubte que ahir al vespre totes les mirades eren posades al Camp Nou. L’amic Guillem des del seu bloc expressava de bon matí quina era la sensació que es vivia només llevar-se. Quelcom no era igual. I no ho va ser. Sabíem que el Barça es jugava molt ahir. L’afició no va fallar.

Llegir més

Barça – Madrid

21 de novembre de 2006

Ahir Barça i Madrid van ser notícia durant tota la jornada però no per temes estrictament esportius. A més, ho van ser per qüestions no gaire semblants. Mentre la notícia madrilenya era la consecució d’un contracte astronòmic pels seus drets televisius amb l’empresa catalana Mediapro, que es veu que supera la que té el Barça

Llegir més

El Barça de Ronaldinho

13 de novembre de 2006

Ahir després d’anar a la Fira Artesana, Industrial i Comercial de Puig-reig, vàrem anar a l’Orient a veure el Barça. Mentre fèiem la partida de cartes, el Madrid dónava una lliçó a l’Osasuna. Bé, no sé si demostració de futbol o no, però si més no anàvem veient com el marcador s’anava engreixant gràcies a l’encert d’un personatge que

Llegir més

Comença l’espectacle!

17 d'agost de 2006

Després d’un estiu en què no hem descansat de futbol (Mundial, amistosos…) avui tenim el primer partit oficial de la temporada. Avui començarem a palpar de què són capaços Barça i Espanyol, en un interessant derbi català (disputant la Supercopa d’Espanya… ja veus quines coses té la història!) on el Barça és el clar favorit

Llegir més

Se n’haurà d’anar…

28 de juny de 2006

Luis Aragonés, "el sabio de hortaleza", se n’haurà d’anar a casa si és que compleix amb la seva paraula. Ahir no vaig veure el partit que enfrontava Espanya amb França, però en vaig estar informat del resultat. Una trucada d’un amic alertava que un gol patètic dels francesos els posava per davant a cinc minuts pel final.

Llegir més

esperant el nostre mundial

22 de juny de 2006

la veritat és que frustra molt i molt seguir un mundial de futbol sense poder-hi tenir un equip a qui defensar. La veritat és que això també passa a seleccions que poden competir oficial i internacionalment i no es dónen cita a Alemanya aquests dies (em ve el cap la veïna Andorra o l’amiga Cameroun d’Eto’o),

Llegir més

Món Irreal

21 de maig de 2006

Si algú ho sap, que m’ho expliqui. És impressionant el què ha succeït, l’eufòria que s’ha desfermat arreu amb aquest Barça. Com la gent pot (o podem) reaccionar així només perquè un equip s’ha proclamat campió de Lliga i d’Europa. Dimecres va ser un dia especial. Al matí, la gent ja fèia una altra cara. Hi havia

Llegir més

que avui torni a ser una pinya!

17 de maig de 2006

Amb nerviosisme. Així ho afronto. Estic convençut que podem guanyar la segona Copa d’Europa de la nostra llarga història. No contemplo un resultat que no sigui la victòria. Avui Barcelona, i Catalunya i tots els culés repartits pel món, ens hem llevat amb uns altres aires. Aquí, sembla que quedin lluny els maldecaps d’aquestes últimes

Llegir més