Aquestes jornades que sembla que reapareix (malgrat diumenge fallés un penal), vénen al cap records relacionats amb el Barça que no oblidaré mai. Va coincidir amb una gran etapa de la meva vida, la d’estudiant a Barcelona, amb els companys seguint amb passió aquell equip a llocs que tampoc es borraran de la memòria (el Moments,
El món blaugrana segueix endavant. Ahir mateix l’equip va guanyar una vegada més al Camp Nou, en un partit no massa difícil i que permet ser líder del grup de la Lliga de Campions. Mentrestant, ens distrèiem la setmana passada amb afers d’espionatges (o auditories) i també mentrestant, pel món corren imatges com la que encapçala aquest post. (segueix…)
No podem fer-ho diferent que amb Rijkaard i Ronaldinho, per exemple? Segur que n’hi ha molts més que es mereixíen un bon homenatge, però Samuel Eto’o és un personatge únic, un jugador amb unes estadístiques brillants i havent marcat gols que ens han donat molts èxits (només cal recordar els seus gols a les victòries de dues
Fa dos anys escrivia aquest post sobre el desenllaç de la història del jugador sevillista Antonio Puerta. La vesprada d’aquest passat dissabte sabíem de la trista apagada de Dani Jarque. Qualsevol mort és trista, però afegeix gravetat a la tragèdia observar la situació: jove, a punt de ser pare, en el punt àlgid (o gairebé) de la carrera
La nit històrica viscuda no s’oblidarà fàcilment. La retransmissió a Cal Bach i, sobretot, la posterior celebració pels carrers de Prats amb eufòria desfermada, amb moltíssima gent voltant, mirant, saltant, cantant, aplaudint. Tothom que hi era, marcava cara de felicitat. Em quedo amb els grans jugadors que tenim (la força i ràbia d’Eto’o, la valentia de Piqué,
Ja tenim el Barça altra vegada a semifinals de la Lliga de Campions*. I jo, optimista de mena, ja em veig a la final després d’un gran partit al Camp Nou i d’un altre d’extraordinari a Stamford Bridge! Però volia aprofitar aquest moment per fer un apunt del tema “Barça, estic boig per tu“, que
Com fa ja vàries dècades, la Franja de Gaza (què és?) és notícia. En aquest altre enllaç de la viquipèdia, podeu conèixer la història de l’actual conflicte, les arrels, els motius, etc. i anar més o menys esbrinant, a partir dels enllaços allí establerts, tots els actors de l’auca (per si no els coneixeu, o
Fa dies que no escric sobre el Barça, o futbol, o… I no pretenc fer-ho bé (tampoc malament, és clar), sinó simplement avui em ve de gust. Ahir, el pensament que vaig fer va ser “aniré una estona a veure el Barça!”. L’estona es va allargar i encara que l’hora que jugava no convidava un
He escrit ja alguna altra vegada en aquest bloc en favor de Joan Laporta, el President del Barça. I ho torno a fer. Si el diumenge hagués pogut votar ho hagués fet en contra la moció de censura, o el què és el mateix, a favor del millor president del Barça que he conegut (aquest conegut que
Em considero roig, ideològicament roig (per les connotacions que s’entenen al pronunciar aquest mot). Però els espanyols, fins i tot els més ‘blaveros’, s’han apoderat d’aquest adjectiu (somos rojos) i avui estan contentíssims. Jo, contràriament, em sento ferit. Avui hem perdut. Repeteixo el que vaig escriure a l’anterior post: mentre ens impedeixin competir a nosaltres també (en
Abans d’ahir, malgrat estar esgotat en motiu de la festa major, vaig seguir el partit Rússia-Espanya. Em sentia rus i, com a tal, volia que guanyés el que en aquells moments era el meu equip. Són moltes les sensacions que em provoca el fet que Espanya arribi a la final de l’Eurocopa. Sensacions totes, negatives. I això des del
Amb aquest titular encapçalava ahir la notícia referent a la final de la Champions el diari El 9 esportiu. I és que ahir es va viure a Moscou l’últim episodi de la Guerra Freda. Curiosament, no amb facilitats, van sobreviure els diners nord-americans davant dels russos, tot i jugar en camp contrari. Era la primera final europea
Diumenge al vespre vaig ser un dels pocs que va seguir en directe l’entrevista que Xavi Torres li va fer al President Laporta. Dic un dels pocs, perquè he vist que molta audiència no van tenir, malgrat l’aposta de TVC d’emetre el Gol a Gol per TV3 en horari de màxima audiència. Malgrat tot, vaig escoltar-los atentament.
Respira i utopia. Segurament són les paraules més repetides avui pels culés, i pels diaris esportius. El Barça està a semifinals del torneig de clubs més important del món, i és un dels quatre milllors equips d’Europa. Costa de creure, però és cert. La primera part no la vaig seguir per la tele. Només els
A aquest noi li ha afectat, com a gairebé tots els que hi passen, l’escalfor que suposa asseure’s a la banqueta de l’equip blanc. Ets un llenguallarg! Tot i que ahir, en noves declaracions el xicotet es va fer el suec, la premsa espanyola no l’ha condemnat fermament, malgrat em pensava que ho faria menys