“Senyor Mas, què més ha de passar perquè reconegui que l’únic camí és el de la independència?” Ahir el Parlament de Catalunya va fer una sessió extraordinària exclusivament per a debatre la proposta de pacte fiscal del Govern de la Generalitat principatina. (segueix llegint i mirant enllaços…)
El que està passant políticament crec que sovint es pot definir com he titulat aquest post: VIOLÈNCIA POLÍTICA. I no hem vist càrregues policials aquests dies (o no ens les han ensenyat, perquè a Astúries qui sap què passa, o a Grècia, o a diversos pobles de l’antiga unió soviètca…per no parlar de més enllà
Ahir el Diputat Alfred Bosch va treure l’estelada al Congrés dels Diputats. A part de l’acció i del què suposa ensenyar-la allà on el ressò és extramadament gran, les paraules que van acompanyar l’acció són encara més rellevants. (segueix llegint…)
Estic satisfet que el programa 30 minuts d’ahir parlés de les participacions preferents (mireu el reportatge aquí) perquè és un drama que ha costat que sortís a la llum. Fins i tot alguns partits polítics, amb estreta relació amb bancs i caixes, havien intentat no parlar-ne. Per a explicar de forma breu i molt entenedora
Dimecres hi va haver la cimera que se la va anomenar pel ‘pacte fiscal’. Per mi no és més que una escenificació. I malgrat les reiterades crides a no repetir una escena com la de l’Estatut, fa tota la pinta que si no vigilen, podria tornar a ser-ho… I aquesta vegada de forma intencionada per
La comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya (informació) va viure una sessió la setmana passada que més valdria que no hagués tingut mai lloc; o potser, mirat d’una altra banda, val la pena que es celebrés per deixar retratats als responsables del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, en
Independència nacional. Aquesta és la qüestió. Aquest és l’objectiu. Després de la seva constitució formal el proppassat dia 10 de març, l’Assemblea Nacional Catalana va marcar un full de ruta. Estic convençut que cal sumar esforços i recolzar aquesta iniciativa, i n’escric aquí algunes reflexions que se’m generen… (segueix llegint…)
Les JERC, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, organització independentista juvenil estesa arreu del territori dels Països Catalans, commemora els 80 anys de la seva fundació. Així, dissabte passat vam celebrar un dinar amb la participació de militants i ex-militants de les JERC, i un acte polític en el que van intervenir Joan Puigcercós (ex-secretari general
És increïble veure segons quines imatges. Seguir els esdeveniments mitjançant piulades lliures i directes al twitter. Veure una brutal repressió policial. És impressionant saber que està passant en un indret que es diu democràtic (només de nom). A dos dies del 23F, potser tenen la intenció de tornar a fer sortir els tancs pels carrers
Finalment, aquesta setmana hem vist el casament. La unió entre dues persones que s’estimen. Feia dies, setmanes, mesos… que el festeig durava. De fet, s’han estimat des del principi, però a vegades han intentat dissimular-ho. L’Artur, a voltes tímid, fins i tot un cop casats vol que no se sàpiga gaire que han contret matrimoni
És sabut que Convergència i Unió i el Partit Popular tiraran endavant el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per aquest 2012. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una esmena a la totalitat (igual que la resta de grups de l’oposició) a la proposta, que van ser rebutjades sistemàticament gràcies a
Iraida, Hug, Ara mateix, com ha de ser, us preocupen altres coses. Però fruit dels successos del moment aprofito per deixar-vos escrita aquesta carta oberta. Us semblarà increïble, o no. Quan ho llegiu, no sé exactament com estarem políticament i què haurem viscut, com haurem superat la crisi capitalista (haurem canviat de model?), com haurem
Ahir es va constituir a Vic l’Associació de Municipis per la Independència. 157 municipis en pocs mesos s’hi han afegit (mireu llista), i s’escriu ràpdi, però no és poca cosa. (segueix llegint…)
De la sessió del Ple del Parlament de Catalunya que va tenir lloc ahir, en podem extreure vàries coses. La més ‘mediàtica’ (per dir-ne d’alguna manera) és l’estirabot de la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, prohibint als diputats poder usar paraules ofensives cap a Espanya, no deixant dir “Espanya ens roba” o “Espoli fiscal”. Això
Per primera vegada no vaig seguir el resultat de les eleccions des dels col·legis electorals de Prats de Lluçanès. Ho vaig trobar a faltar, i hi tenia la ment posada (i connectat per mòbil). En aquesta ocasió, i pel fet d’haver estat el candidat de les JERC a aquestes eleccions, vaig acostar-me a la Seu