L’estupidesa humana no té límits. Des de l’Holocaust, a mil i una guerres civils que hi ha pel món. Hi ha imatges que et deixen destrossat. Que omplen de ràbia i impotència. (segueix llegint…)
Ahir a la nit el Teatre Artèria Paral·lel, va convertir-se en la capital de la música catalana acollint l’entrega dels premis Enderrock (mireu-ne informació). Uns premis que reconeixen els millors discos i artistes catalans de l’any. (segueix llegint…)
…i l’aigua s’ho emporta tot. Sembla un muntatge informàtic. Pitjor que una pel·lícula d’aquelles que es projecten en 3D i que il·lustren autèntics desastres. Increïble. Mirar imatges, que ja en corren moltes per diferents pàgines informatives a internet, a diaris, a televisions… esgarrifa. (segueix llegint…)
Ahir vaig sentir per ràdio que de mitjana els catalans ens emancipem als 31,9 anys. Espero poder trobar la font concreta d’on surt aquesta dada (si en teniu constància, ja m’ho fareu saber. I quan la trobi, la publicaré) però de per si, ja fa obrir els ulls. Fa pensar. Fa aturar i ha de
Des de sempre he estat equivocat. O si més no, una mica confús. Sempre havia cregut que “carnaval” era el que en diem, una espanyolada, i que el més correcte era anomenar tota aquesta disbauixa de disfresses “carnestoltes”. Doncs anava mal encaminat. “Carnaval” és correctíssim en català i es refereix al període de temps que
Vaig trobar a partir del bloc de l’Aleix un article que transmet les paraules pronunciades el 22 de febrer a Mèxic, a la cerimònia d’entrega de la Medalla 1808, Eduardo Galeano (wiki). Es titula “La independencia es otro nombre de la dignidad” i és digne de llegir-lo i rellegir-lo. Clicant aquí el podreu veure. Se’n
I de sobte, arribes a la vida. No ho havies demanat, però de cop et trobes en aquest joc interessant de pujades i baixades. A voltes, et sembla injusta i desagradable. Ho és, i molt. A vegades, et sembla fantàstica i genial. Ho és, i molt. És una macedònia que no et prepares tu. (segueix llegint…)
Ja és habitual que siguem partíceps d’espectacles de mil colors entre el conflicte català-espanyol. Però avui destacaria dos episodis concrets. Mireu aquí el que es va trobar Raül Agné, entrenador del Girona, i llegiu a continuació l’article “Catalanismo y lobby gay arrasan en los Goya“, publicat a Intereconomía. És evident que el problema el tenen
La primera part del títol és extreta de la presentació del Sindicat Unió de Pagesos. Una sentència clara, ferma, convençuda i convincent que comparteixo des de la primera a la última lletra. Aquest post, però, a banda de reafirmar-me en el compromís cap al sector agrari i ramader (pagès, en definitiva), i a donar-li la
L’1 de febrer del 2006 escrivia el 1r post al bloc. 5 anys i un dia després, aquest és el número 907. I això és motiu de celebració, almenys per mi. I ho celebro escrivint (que m’encanta fer-ho) i penjant una foto, igual que vaig fer en el 1r aniversari, 2n aniversari, 3r aniversari, 4t aniversari. En aquest cas,
“A cada pas que fas, forma part d´un nou repte, un nou estil que penetra …més enllà del teus somnis. Tot ho fas a cada pas que fas…” Ho diu la cançó de Gossos “A cada pas“. Ho veiem a la realitat, ho veiem a la ficció (Polseres vermelles, per exemple). En aquest cas, notem que a l’Institut
Una de les coses que ha marcat l’inici del 2011 és l’aplicació de l’enduriment de la coneguda com a Llei antitabac. Aquesta llei prohibeix fumar en espais públics (a excepció de comptats indrets) i d’aquesta forma fa canviar d’hàbits a les nombroses persones fumadores que hi ha arreu. (segueix…)
La màgia dels reis està arribant. Sé que és la gran mentida. Sé que alguns no els agrada la idea. Sé que hi ha nenes i nens que només fan que plorar. Però a mi, això dels Reis Mags d’Orient m’agrada. I alguns ho vivim amb intensitat i passió. Com si tornéssim a ser nens. Segueix el
L’últim dia de l’any faig l’últim post referent aquest 2010 (tal com he fet els anteriors dies). I deixo temes per comentar -com el de l’esport, o la política internacional, o l’activitat d’entitats locals, per posar exemples-. Però dedico aquest últim a escriure sobre el terreny més personal. Un any important, un any de canvis,
Avui tractaré el tema de la política al Principat de Catalunya. Evidentment, i per les notícies que hi ha fresques de final d’any, el que més cal destacar d’aquest 2010 és l’adéu al govern catalanista i d’esquerres protagonitzat per PSC+ERC+ICV, i el retorn dels de sempre, de Convergència i Unió. Abans de tractar això, però,