Trobada
21 de febrer de 2007
2 comentaris
En un matí d’anar amunt i avall amb paperots un moment de calma per fer una foto que sembla un tresor.
En un matí d’anar amunt i avall amb paperots un moment de calma per fer una foto que sembla un tresor.
Ón és el temps? De qui és el temps? Què és el temps? El temps se’m menja! El perdo, se m’escola, me’l roben, el dono i deixa de ser meu.
Juganera al mig del camí em roba la mirada bado el seu vol. Plaer d’estar de gaudir de viure petits instants eterns i preciosos com una papallona.
Camí mil·lenari per trobar-se per trobar els passos i les presències dels que ja han sigut i dels que han de venir. I anem fent.
La ciutat és grisa i els dies semblen feixucs però cada capvespre la Natura ens ofereix un espectacle nou que val la pena assaborir
La Lluna ens ha regalat una mica de la seva màgia a ple dia La llum ha canviat les ombres s’han allargassat i s’han posat juganeres La Lluna ens ha fet una visita a ple dia i tots ens hem quedat badant Li haurem de tornar la visita
Estem de pasi anem fent Cadascú fa el seu camíun somriureun cop de màuna encaixadauna mica de caliucadascú fa el seu camíi tots anem fent