Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Mila

El mar. Setena carta a la meva néta.

5 de novembre de 2013

(Llegiu aqui les anteriors cartes) Estimadíssima Mila, La setmana passada ton pare em va enviar a través del mòbil una fotografia preciosa. I a més a més molt oportuna perquè em va arribar en plena preparació de la carta que et vaig escriure en la qual et parlava dels rituals. Em va agradar tant que vaig decidir que no podia

Llegir més

Els rituals. Sisena carta a la meva néta.

30 d'octubre de 2013

(Les cartes anteriors les podeu veure aquí) Estimadíssima Mila, Potser no és el millor mètode, però des que eres molt menuda la teva àvia i jo hem intentat familiaritzar-te amb alguns petits rituals amb la intenció d’anar fixant al llarg del teu camí unes quantes referències que t’ajudin a recordar quan siguis gran alguna cosa de les estones que passaves amb nosaltres. Les noies i els nois de la teva edat, però,

Llegir més

Premianenca. Cinquena carta a la meva néta.

8 d'octubre de 2013

Estimadíssima Mila, Barcelona és la ciutat més bonica del món i la que més m’estimo perquè és on vaig nàixer i on he viscut tota la vida. També és el lloc on segurament em moriré. Ja em diràs si no me l’he d’estimar… Barcelona és també la teva ciutat de naixença. Hi has viscut els primers setze

Llegir més

Un Onze de Setembre històric. Quarta carta a la meva néta.

14 de setembre de 2013

(Les tres cartes anteriors aquí) Estimadíssima Mila, El dimecres passat, Onze de Setembre, va ser un dia molt especial. Per a tu també: vares començar el dia a la Bretanya, el país de la mare, encomanant una bona dosi d’alegria als teus avis bretons que no tenen la sort de nosaltres que podem veure gairebé dia a dia com et fas més gran, més bonica i més

Llegir més

La saviesa dels animals.

2 de setembre de 2013

Ja vaig explicar dies enrere (aquí) com m’agrada, els dies que tenim la néta a dormir, sortir de passeig amb ella en el cotxet pel Parc Güell de bon matí, a aquella hora en la qual els turistes encara no han envaït el recinte i es pot escoltar la piuladissa dels ocells sense cap entrebanc. Sortim cap a un quart

Llegir més

La música dels ocells.

18 de juliol de 2013

Aprofitant que encara no fa gaire calor ni hi ha gaires turistes passejo amb la néta pel Parc Güell a quarts de nou del matí d’un diumenge de juliol. Jo a peu i ella, és clar, a la cadireta. I més contents que uns gínjols, tots dos: ella, que és l’arrossegada, i jo, que sóc l’arrossegador. Arribem a un indret on em crida

Llegir més

A la néta, sobre música.

15 de maig de 2013

Un feliç atzar va fer que ahir al matí, amb molt poca estona de separació, entrés en contacte per motius de feina amb dues entitats relacionades amb l’Auditori de Barcelona i per dos afers totalment deslligats l’un de l’altre. Una afortunada casualitat, ja dic. Val a dir, però, que com més gran em faig menys crec en coincidències i més en el fet

Llegir més

Temps de fer d’avis.

22 de desembre de 2012

Fa uns quants anys vaig penjar en aquest Bloc una espècie de conte que em vaig empescar un 6 de gener quan baixava l’escala de casa per a anar a comprar els diaris i que vaig titular “Silenciós matí de Reis” (vegeu-lo aquí). D’aleshores ençà l’he anat penjant unes quantes vegades més. Generalment els dies de Reis i em consta

Llegir més

26-N: resultats. Tercera i última carta a la meva néta.

26 de novembre de 2012

(Vegeu aquí la primera carta i aquí la segona) Estimadíssima Mila, Aquesta carta que tanca la serie de tres que em vaig proposar d’escriure’t la començo en plena nit del diumenge al dilluns, en una hora prou avançada com per considerar definitius els resultats que ha donat aquest diumenge d’eleccions. Uns resultats que no han estat tot el satisfactoris que hauríem volgut

Llegir més

25-N: votació. Segona carta a la meva néta.

25 de novembre de 2012

(Vegeu aquí la primera carta) Estimadíssima Mila, La carta d’avui te l’escric poques hores abans que els col·legis electorals obrin les seves portes i comencin a rebre votants. L’àvia i jo hi passarem molt aviat perquè ens espera un dia força intens: el Roger, el teu avi bretó, ha fet un viatge llampec per veure’t unes hores i cap

Llegir més

24-N: reflexió. Primera carta a la meva néta.

24 de novembre de 2012

Estimadíssima Mila, M’he proposat escriure’t tres cartes. Les primeres que el teu avi t’adreça. Ara ets molt petita i, francament, desconec si algun dia les arribaràs a llegir perquè amb la fugacitat que tenen les coses relacionades amb Internet pot ser que quan t’arribi l’edat de “tenir coneixement” ja no quedi cap rastre d’aquests missatges. Seran tres cartes seguides -aquesta, la de demà i la del dilluns que tancarà

Llegir més

És l’hora dels agraïments.

30 de maig de 2012

Des que a mig matí del dimarts vaig fer pública en aquest Bloc i a les xarxes socials la notícia del naixement de la Mila, la nostra primera néta, hem rebut una enorme quantitat de felicitacions per totes bandes. En la impossibilitat de poder respondre de manera individualitzada a tanta gentilesa i a tantes mostres d’estimació l’A. i jo

Llegir més

Ja som avis!

29 de maig de 2012

Amb la satisfacció, l’orgull i l’emoció que ja podeu imaginar l’A. i jo us anunciem que a les 4 i 20 de la matinada del diumenge va nàixer la nostra primera néta. És una perfecta combinació de pare català i mare bretona que, n’estem convençuts, farà tronar i ploure. Benvinguda a casa, Mila!   

Llegir més