Nadal, època de regals, d’amor, de pau i fraternitat. Nadal, època de butxaques buides, d’excessos, d’àpats copiosos i de radioactivitat. Andrei Litvinenko va morir el 23 de novembre per enverinament amb Poloni 210. Fascinant el cas, tant que espero el primer pseudo-llibre d’anàlisi al respecte: vull conspiracions, xarxes a priori sense cap connexió, michaels caines de
Antònia Font és actualment el meu grup de música preferit. En una de les seves cançons arenguen que "que el món sigui sempre dels aficionats". El que fa Joan Miquel Oliver és projectar el seu eclecticisme vital, al qual em puc sentir identificat sense gaire esforç. Aquesta setmana he conegut un altre gran "aficionat", Kurt Vonnegut (Indianàpolis, 1922). Des d’una òptica egocèntrica
ja la tinc. M,ha arribat la Palm TX. Una autèntica revolució a la teva mà, correu-e, internet, i un "sense aturador" d’utilitats que tot just descobreixo!
Roda de Premsa d’ex membres del MIL, GARI, i OLLA, on manifesten el seu rebuig a la pel.lícula Salvador de Manuel Huerga, entre els quals hi ha el singular escalenc Miquel Dídac Piñero. Gràcies Mercè!
Ahir vaig anar al cinema amb la Maria. Era la primera vegada que hi anàvem junts i vam escollir Salvador i tot el dia d’ahir, inconscientment, vam estar recopilant opinions i comentaris, enviant-nos correus-e amb enllaços que en parlaven.La Maria va emprar el terme "puristes" per qualificar els comentaris de l’òrbita més crítica políticament que
Les festes s’acaben i qui més qui menys torna a la freda rutina. Aquest any i sense cap mena de dubte, l’estrena de les Barraques de l’Escala ha estat l’estrella de Sta. Màxima.Podriem parlar extensament del perquè no n’hi havia abans: però això no val. Ara ens tocarà parlar amb els organitzadors, alguns ja ho
Aquí us deixo unes quantes fotografies del pas del foc pel municipi de Garrigoles. Aquestes van ser fetes ahir a la tarda des del camí de Garrigoles a Viladamat.
En Josep Pons i el seu germà Jordi em fan arribar aquestes fotografies del foc d’ahir a la tarda al terme municipal de Capmany.
I pensava que, tot i el tòpic, no m’en recordaria. Doncs cap problema més que la roda del davant és massa grossa pel meu peu, calço un 46 i quan girava la punta, del peu, fregava amb la coberta, de la roda. he baixat carrer avall, direcció la plaça on he tombat a l’esquerra per
Avui m’ha trucat la Pilar asseguda en un banc a prop del llac Leman. M’ha dit que feia bon dia: sol i un ventet d’allò més agradable. Que ric!amb la Pilar no vam començar gaire bé. Té un caràcter fort i jo tenia un dia fosc, però ens vam anar fent amics. La Pilar és
Fil alliberat de l’anarfent Dimecres passades les 9 va começar a arribar gent. La Carol, la xicota d’en david que ja corria per allà des de les 7, i la tere. La tere venia de Bianya, segons em va semblar : ja no m’estranya ha baixa tantes vegades que em penso que Bianya és aquí
dissabte estrenem. els nervis que puc arribar a hostatjar no els puc controlar: un altre vici. Tanmateix desconec si realment és necessari tenir-ho tot controlat. és a dir, no és més prudent deixar-te portar per una inèrcia temporal – totes ho són – que per una dinàmica sistèmica? A dalt de l’escenari si estàs massa