Cal un Servei Meteorològic Valencià. Aquesta seria una de les conclusions d’allò que els socis d’AVAMET demanem de fa temps i que va quedar palès ahir dissabte al Museu de Ciències Naturals de la ciutat de València, al col·loqui de la xerrada que s’hi esdevingué dins dels actes del “Mes de la Meteorologia Valenciana”. Per
“Fred amunt, fred avall, L’HIVERN ha arribat”. Ací, a La Conarda de Bétera, comarca valenciana del Camp de Túria, els mesos de desembre de l’any passat, i gener i febrer d’aquest any, que pertanyen a l’anomenat Hivern “climàtic” (trimestre amb menor temperatura: “Novembre acabat, Hivern començat”), s’han portat meteorològicament parlant dins de la normalitat pel
“Sia a l’entrar, sia a l’eixir, el Febrer dóna que dir”. I així ha estat. Aquest Febrer del 2015 va començar amb una setmana molt freda, situació típica que no es donava des de 2012, per bé que aleshores el fred va ser més durador (2 setmanes) i rigorós. I ha finit amb una setmana
TEMPUS FUGIT. El temps, aquella manera que tenim de mesurar el canvi de les coses, s’escola contínuament i no el podem aturar. Quasi hem començat 2015, com aquell que diu, i ja hem deixat enrere la primera llunació. Segons com es mire, aquest esdevenir implacable té la seua part positiva com, en el meu cas,
Faré un breu resum de les dades recollides a la meua estació automàtica d’aficionat durant 2014. Abans de fer-ho, volia recordar les singularitats meteorològiques comunicades en 2014 pel mitjans de difusió de notícies, quant a temperatures registrades més enllà de la meua comarca, pel fet que constituïren rècords absoluts: *A la ciutat de València, la
Amb aquesta dita, que tot sovint diu ma mare quan la humitat ambiental de Desembre no li deixa fer la bugada, vull reflectir el domini anticiclònic que hem tingut aquest darrer mes de l’any 2014 i primer de l’Hivern climàtic (que no astronòmic) de 2014-2015. Situació que ens ha portat humitat, rosades i boires nocturnes,
LA TARDOR climàtica (mesos de setembre, octubre i novembre: trimestre amb descens de la temperatura) d’aquest any ha estat més aviat plàcida i tardana, en el sentit de poc freda i poc tempestuosa, tret pràcticament de la darrera setmana. Si tenim en compte la dita que encapçala l’article: “Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca”, la
“Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals”. La pluja d’aquest Novembre no ha “fet la visita del metge”, com ens tenia acostumats; sinó que sovint s’ha entretingut durant hores. Ha caigut, en general, “neta, pura i amb mesura”, com un bon amic. El desig de mesos enrere s’ha acomplit, com era
Octubre d’enguany, meteorològicament parlant i al Camp de Túria, ha estat gairebé un calc de l’any passat: temperatures força càlides, forta sequera i vent fluix, però de direcció oposada a la que hi hagué aleshores (Ponent en lloc de Llevant). Començant pels valors termomètrics, sempre recorde que els Octubres d’abans eren més freds que els
Aquest Setembre, des del punt de vista meteorològic, s’hauria ajustat que ni pintat al que diu el refrany popular que encapçala l’article, si en lloc de “torna” diguera “continua”; perquè bona cosa de dies ha fet oratge d’Estiu, amb tots els ets i els uts, des de l’1 fins al dia 22; quan de bon
L’Estiu climàtic (mesos de juny, juliol i agost; trimestre amb major temperatura) d’aquest any no ens ha portat gaires novetats envers allò que esperàvem trobar a l’estació més càlida i seca del clima mediterrani: pluja força migrada, calor intensa, enganxosa i persistent conforme avançava l’estació, i vent de Llevant, de moderat a fort, durant les
“Quan no plou per l’Agost, pateix el camp i pateix el bosc”. Una dita que resumeix la meua decepció pel que fa al meteor de la pluja durant aquest Agost. Els qui vivim en aquestes contrades sabem que, a partir de la segona setmana d’Agost, l’oratge comença a moure’s, comença a augmentar la probabilitat que
Hem tingut pluja aquest Juliol, benvinguda com la de sant Joan i, vés per on, abundosa; però no hem d’oblidar que ara som a l’Estiu, quan els rajos de sol cauen a plom i la seua calor és ineludible. Per això el poble ha dit que “El Juliol és el mes del sol” i que
Efectivament, aquest refrany que he triat per al títol resumeix bastant bé el que ha passat aquest Juny pel que fa a precipitacions: no ha plogut gens en tot el mes (com l’oratge ens tenia acostumats), tret del dia 24, quan ens caigué una bona ruixada, moderada i sostinguda, la primera amb cara i ulls
La primavera astronòmica ens ha deixat puntualment el 21 de Juny, però no ens ha portat la tan necessària i desitjada pluja. N’hi ha hagut, però ha estat ben minsa (- 66 % del que hauria d’haver plogut). És allò d’“Una flor no fa Primavera”. Calen moltes flors i molta pluja perquè la sentim viva. I