Entre el Túria i el Ridaura

Sí, així com sona, un patè de toro. A mi m’ha agradat, i és que a mi, del mon dels toros només m’interessa la part gastronòmica, és a dir, menjar-me’ls. La resta són coses que ja haurien d’estar oblidades. De tota manera, aquest patè m’ha recordat la novel·la de Josep D’Arbaud, “La bèstia del Vacarès” que té com a protagonista un guarda dels toros que es crien per la Camarga i que al segles XIX encara es feien còrrer pels pobles provençals:
…..Els mesos d’estivatge, per als que guardem bèsties, d’un any per l’altre, s’assemblen tots. Tot féu el seu curs, doncs, a la manera i d’acord amb els usos habituals en el món dels bous. Més d’un cop, per ordre del pare, vam haver de menar els bous als pobles per fer-los còrrer a la plaça, en un tancat de carros, els dies de festa. És el que vàrem fer a Eimargues, a Cailar i a Galargues-sus-L’Autura, tambè. Ja se sap el deliri amb què la gent es lliura a aquests esplais, en aquests verals nostres. Al poble de Vauverd, un home hi deixa la pell.

Aquests de la casa Keks cada dia em sorprenen per a bé. Aquesta vegada ha estat la cervesa torrada Tramuntana, feta amb un toc de figues en almívar i cafè aràbiga. Casualitat o no, l’he tastada avui, un dia després del temporal de vent que tingueren ahir per València. Un vent que ací espanta a molta gent, però que a mi no em diu res després dels anys viscuts a l’Empordà, on la tramuntana si que bufa a plaer.
Vos deixe amb els Sopa de Cabra i la seva tramuntanada.

Quan vaig cap a Terol, sempre pare a La Venta del Aire, i compre en el supermercat del restaurant, patès de productes de caça (Montes Universales). Molt recomanables. Però tambè hi ha altres patès de verdures o llegums molt bons, fets per  la Conservera del Prepirineo d’Uncastillo. Uns patès molts semblants a aquests són els que he pogut comprar a Cotlliure, d’origen provençal (Les delices de Lubaron). Totes aquestes marques tenen una gran varietat de patès, per tant pot ser una manera agradable de menjar més verdures i llegums, sobretot pels nens.
Supose que hi hauran més marques comercials, però jo parle de les que he pogut comprar i provar en els meus viatges.

La cerveseria Cap d’ona d’Argelers va treure fa temps un cervesa que val la pena tastat, la Cap d’ona especial amb un toc de muscat (moscatell al sud dels Pirineus). Aquesta la vaig trobar l’any passat a Cotlliure i enguany l’he tornada a comprar. Al sud de l’Albera no l’he trobada mai. Totes les varietats de cervesa que fan són recomanables, sobretot les de temporada: primavera i Nadal.

Un altre descobriment pels amant de les cerveses, la nova varietat de cervesa Keks, aquesta aromatitzada amb sis varietats de pebre de diferents parts del mon. Aquests cervesers de Fontanilles, cada dia es superen.

Pujant a l’Aragó vaig comprar aquest vi de la Bodega de Les Useres, prop del Penyagolosa. A mi em va agradar i el recomane.

Una altra recomanació per avui i per menjar-se un bona paella és el Heus negre, del celler La vinyeta després del dinar d’avui, ja tinc ganes d’encetar el blanc. Aquest vi es fa al poble de Mollet de Peralada, més al nord de Figueres, i això és el que diu a la web del celler:

Elaborat amb Garnatxa negra, Syrah i Carinyena, l’Heus negre és un
interessant vi de La Vinyeta. D’elevada intensitat aromàtica, transmet
sensacions de fruita madura junt amb notes especiades i anisades. La
notable persistència en boca i una bona carnositat, sorprenen atesa la
seva joventut. Molt adient per pendre’l a copes i acompanyant primers
plats. «Bon amic d’aperitius en un ambient distès»

On islay there is a saying: “We don’t make Friends easily, but the ones we do are for life”

This words ara the effects of drinking a litlle bit of Laphroaig whisky, for me one of the best whiskys of the world, perhaps i used to prefer the irish whislkie.

Fa uns anys vàrem passar per la UCE uns dies a visitar a uns amics i ens vàrem quedar al càmping de Prada. A l’hora de sopar els bars i restaurants de la plaça semblaven plens, però ens vàrem atansar a un que estava decorat  amb senyeres del nostre país i de l’USAP. En vore’ns entrar parlant català i vore que la meva parella de llavors portava la samarreta de l’USAP que li havia deixat, de seguida ens varen trobar una bona taula en un racó romàntic on vàrem gaudir d’un bon sopar abans d’anar a sentir el concert de plaça.
Nota: respecte al preu del càmping la meitat que a l’altra part del Pirineu. No sé si és perquè són municipals. Fixeu-vos en l’ampolla de vidre, no heu begut massa, estava així de torta.

Aquesta setmana santa he descobert una altra marca de lactis de la terra: Agrofresc. He provat els postres i m’han agradat molt. Aquesta empresa de Sallent, al costat de Manresa, produeix derivats de la llet i l’he descobert a Ca l’Àngel a Sant Feliu de Guíxols.

Arribem a l’illa d’Eubea i la primera sorpresa és que la colònia escocesa de l’illa ens invita a sopar. Menjar grec per tots els costats, Tsasiki a tots els plats, aquesta salsa que es fa a base de cogombre, iogurt grec i all (crec recordar, fa anys que no la prepare). Una gran vetllada, parlada majorment en anglès, idioma que tinc oxidat des de l’entrada del euro. Hi ha parts de Grècia on la verdura i la fruita encara sap a verdura i fruita. Ara, els mateixos grecs s’encarregaran de perdre tot el bo que conserven. La sensació que tens quan condueixes per les carreteres gregues i passes uns dies en pobles menuts, és la de retrocedir a l’Ejpanya dels anys 40 o 50.

Cada vegada que torne per terres empordaneses em retrobe amb menjars que tenia oblidats. Un d’aquests són els iogurts que comprava al forn de Ca la Nati, o en alguns supermercats de Sant Feliu, els iogurts Pur llet de Banyoles. Jo el recomane si alguna vegada aneu per l’Empordà o Girona.

Vitróla, prop de Marsella, ciutat que els francesos coneixen com Vitrolles. En aquesta ciutat hi ha una conservera que fa unes anxoves que m’han agradat molt. La casa Micéli fa unes anxoves amb pebre i i herbes provençals que, pel meu gust són molt bones. Les vaig comprar en la meva última visita al nord el meu país, a Cotlliure. Les he menjades amb unes torrades amb pa i oli (el que venia al pot, amb el gust de les herbes provençals). Que aprofite.