Diumenge de festa major
Ahir era festa major … crec que poquetes viles, pobles, barris no celebren la seva festa aquests díes d’agost. En el meu cas, el barri veí, Gràcia, organitza la seva festa major, tots els anys i d’això en fa ja molts. Els envelats … en un d’ells, a la Plaça del Sol vaig anar a veure actuar, no recordo ja l’any, el mateix Tom Jones (!!!). La meva padrina em va acompanyar.
Aquest matí tot fent una ullada al Twitter m’ho he passat molt bé mirant fotografíes i llegint comentaris. De fet ahir tarda vaig estar passejant pels carrers. Va ser un gaudi extraordinari. Els guarniments enguany són senzills, preciosos, amb molt de color, ben trobats. Han treballat de valent els veïns i l’ambient era …. de festa major.
Avui aniré a veure un carrer ‘alternatiu’ que fa patxoca. Fa anys que no hi havia guarniments amb ironia … el carrer del terror … ui, quina por (!!), però dins aquest carrer pots veure a personatges que han estat i han sortit de la garjola, d’altres que han ‘merescut’ homenatges vergonyants de les autoritats, i d’altres com una senyora alcaldessa d’una ciutat que moltes vegades oblidem ….
Ahir vaig dinar en un menjador lluminós i espaiós d’una casa del carrer Gran de Gràcia. En G., n’A., en J. en U. tot just arribat de Birmània i vaig conèixer na D. que ens va cuinar uns ‘noodles’ picantots estil birmà exquisits. Un ví boníssim de la Vall de Tenes que els amics n’A. i en J. van portar del seu poble, uns gelats de Tomo II del carrer Berga, tot just al costat (sorbet de síndria, de llimona, crema catalana, tiramisú, mel i mató, xocolata amb taronja) i el regal que li havíem de deixar sobre la taula per en U. Les converses variades, parlant i comentant el què passa a Birmània.
En U. en veure el regal no s’ho podia creure, el mateix que ens va passar a nosaltres quan al vam veure sortir per la porta a l’aeroport de El Prat ara fa tres setmanes! Un iPod Nano i ple de música i videos dels seus cantants preferits. Un miracle per a ell i una felicitat enorme per tots nosaltres de veure’l tan i tan feliç
Després vam anar a passejar pels carrers. Carrer de Verdi, saludant als amics, i sentir-te bé sota uns arbres especials, insectes volant, troncs ben armats; pel carrer Providència amb ampolles de plàstic, llaunes i més material recicables, una festa de colors i la Plaça Rovira, quin goig !!; tothom sentat a les taules i cadires de la plaça; d’altres senzills però entusiastes; carrer Lluís Antúnez i els seus legos …. carrer de Berga on un munt de dones feient punta de coixí, moltes; una meravella.
Passem per Tomo II per dedicar-li a la seva mestressa tots els nostres elogis per els gelats que ens regala; prenem un cafè al Quimet, un bar vell, atrotinat i que els antics propietaris ja grans, van deixar i uns xicots joves han netejat, i l’han deixat tal i com sempre ha estat. A Gràcia hi viuen molta gent d’altres parts de món; un d’aquests xicots és d’Escòcia i va estar de voluntari a Mae Sot, com jo, a la Clínica de la Dra Cynthia, però ell de dentista ….. El nostre amic U. encara no està habituat ni al ví ni a les begudes alcohòliques, si de cas, alguna cervesa i sembla, sembla, que li agrada el cava. Tampoc li agraden gaire els diables, els focs, el soroll, potser perque recorda altres sorolls ara fa tres anys pels carrers de la seva ciutat …
En U. és molt tímid i n’A. em va donar una carta per a mí. La vaig obrir en arribar a casa. Va escriure les paraules que necessitava escoltar en aquest moment, en silenci.
Ja té una targeta de transport públic i ara ja baixarà a Ciutat des del Vallès Oriental i sense jo anomenar-li res, ell mateix, ja ha proposat de trobar-nos a Canaletes !!!
Ha estat un diumenge de festa major acopanyada de molt bons amics i del meu fill.
Què més puc demanar ? Aquests moments cal gaudir-los, perque les tristors sempre ens acompanyen.
La fotografía és d’una ‘festa major’ la de la Pagoda, a Mandalay, l’any passat, mes d’octubre. Era una festa molt semblant de la de Gràcia o qualsevol altra vila del nostre país, de la Mediterrània. La vam gaudir molt i vaig provar unes menges fetes allà mateix molt i molt bones. Fins i tot vaig temptar a la sort llençant els dards, i vaig guanyar un raspall de dents !
