El carrer era seu i el trànsit de vehicles gairebé inexistent en aquella zona dins la gran metròpoli, una més, de les de propietat municipal en espera de requalificació d’alta volada mentre tolerava ser l’aixopluc de marginats en espera d’ubicar-los prop dels altres barris obrers que també anirien creixent gràcies a la immigració, massa sovint
Jugaven a la taba amb ossos de corder, és un joc complicat, jo mai n’he sabut i tal vegada se’n fotien cordialment de la meva ignorància…, el nano duu el braç enguixat i, per la blancor de l’escaiola podem suposar que no fa gaires dies de la visita a aquell dispensari de “Peracamps” on rebien atenció
No crec en el fet que es mostressin més alegres perquè algú els fotografiés, les cridòries que feien s’escoltaven des de lluny; eren nens fent col·lectivament una activitat responsable i això no volia dir que no fessin de manera alegre i juganera el rentat higiènic dels cavalls que, pacients i tolerants, contribuïen a fer que
Segurament al final de l’ampli i únic carrer devia haver-hi l’espai destinat com a quadres pels cavalls, on els futurs homes aprenien les tasques d’un mosso de quadra a fi i efecte de tenir sempre en condicions els nobles animals del poblat, conscients que en gran part d’ells depenia l’economia familiar i per què no,
Per a les que un cop llevades abans de sortir de casa ens pentinaven i feien trenes, aquestes criatures podien semblar-nos deixades de la mà de Déu però, per poc que un cop d’adulta aprofundies en l’injust tramat social a les grans urbs, t’adonaves que potser envejaves el no haver estat criada i educada fora
L’ampli carrer llarg potser era l’espai més agradable de trobada, els reduïts habitatges, d’una sola planta, a penes gaudirien d’un espai diferenciat per encabir el vàter i lavabo, no podien fer-se dues plantes i tampoc els era permès col·locar unes sòlides teules que fessin més segur l’habitacle els dies de pluja, si això ho haguessin
De ben segur que són germans i com a tal, ben avinguts hagueren volgut posar davant la càmera, ella, amb un generós somriure doncs no entreveia cap perill -la foto la feia una paya- i el menut sembla adoptar aquell posat més seriós de milhomes tan característic dels nens que es trobaven al carrer per
Algú de la Barcelona amb nom, els faria arribar sacs de roba usada que les esglésies recollien (1) per la qual cosa podem pensar que el paquet de roba que duu la dona sota el braç, devia ser el futur fons d’armari familiar i, és de suposar també, que la tria i adjudicació de les
És un altre toma del carruatge que sortia del nucli dels precaris habitatges i tal vegada, els més petits, aprofitaven el recorregut del trajecte per l’únic carrer per esbargir-se i qui sap si també, els més assenyats, per donar un cop de mà en la tasca de traginar la mercaderia a transportar però, fos el
En l’anterior apunt, els visibles blocs de pisos emergents prop dels nuclis de barraques, propiciaven la sovint contractació en negre de mà d’obra que tanmateix, pal·liava la precària economia de l’habitant del suburbi que com podia se’n sortia, no només de la misèria econòmica sinó també de la cultural en la qual estaven immersos gràcies
Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser “subcontractistes” d’obres –
Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar
L’àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l’ordre familiar dins l’ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents
Com ara mateix, les reivindicacions ciutadanes eren nombroses si bé avui en dia, qualcuna ha variat de context. En l’educació la mancança d’escoles, la d’ambulatoris en sanitat, la dels sindicats en el món laboral algunes famoses dins del gremi metal·lúrgic o tèxtil, i el dret, i fins i tot reconeixement, de la dona com a
Mentre mares i àvies venien a l’exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s’iniciaven com a peons eterns de l’emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un