Avui dilluns 17 de març, i gràcies al pont de Sant Josep, he canviat l’aula per la natura. La veritat és que feia un temps que tenia ganes de tornar a pujar al Menejador de la Font Roja, però no des del mateix santuari, sinó a peu des d’Alcoi. Ha fet un dia de bandera,
Rafa -li he dit al meu cunyat mentre treia els peus del bassal- tenies raó, pagava la pena fer aquesta excursió. Una excursió que faran moltes vegades els rotovins i rotovines per constatar que, malgrat tenir quasi tot el terme cremat, encara tenen raconets preciosos per gaudir de la natura. Tots dos ens hem fet
De mica en mica ens anem allunyant de Barx i seguint la senda ens trobem, ara va de bo!, una indicació per anar al Barranc de Manesa. Per fi ha arribat el moment esperat, la part més bonica, segons l’Ernest, de l’excursió d’avui. El barranc, d’un quilòmetre aproximadament, té una altura de 450 metres i
Vinga, que ja hi som. Tenim la samarreta ben mullada dels suor i la cara inflamada per l’esforç i la calda que cau. Ha costat, però ha valgut la pena pujar i fer aquests 752 metres. La vista, en un dia com avui que no hi ha núvols, és brutal, mires on mires. El Montgó
Després de recordar els versos del poeta i la llegenda de Rotlan, de gaudir de les vistes i maleir una mica l’ocupació militar del cim, no tenim més remei que continuar la nostra excursió. L’aventura continua, és veritat que ens orientem més o menys, i que intuïm on poden estar els cotxes que hem deixat
Però, si no volem fer un itinerari urbà, en tenim d’altres per conèixer-la. Un d’aquests és la Ruta de la Cova Negra. L’itinerari, en forma circular i al voltant de la muntanya on s’hi troba el castell, està perfectament senyalitzat. Agafem la senda, en la cara sud, tot i seguint el curs del riu d’Albaida que , a hores d’ara, encara porta prou
Entre els termes de Marxuquera i Ròtova (La Safor) es troba el Barranc de Lloret. Quina meravella de paisatge. La pujada, des de Ròtova, és espectacular: margallons, coscolles, baladres, fleixos i fins i tot algun auró. A poc a poc, i pel mig del barranc, anem pujant i contemplant el paisatge. A una banda i
Dissabte passat, i amb els amics de Llutxent, vam anar a pujar a l’Alt del Capurutxo, al terme de Font de la Figuera. Deixàrem els cotxes a l’ermita i sense cap dificultat emprenguérem la pujada. Enguany la serra està molt hidratada de les pluges de l’hivern. Fa goig veure la vegetació: coscolla, lligabosc, carrasques i moltes
És hora de dinar, el dia ens ha acompanyat i l’excursió ha estat d’allò més interessant, coves, barrancs, cims… i una ràbia acumulada per: denunciar que tot incendi intencionat és una salvatjada i per exigir, si més no, més seriositat a l’hora de perseguir i jutjar els piròmans. Enhorabona a la Colla Xino-Xano que amb
Clar i net, un jorn per recordar, un dia meravellós, un itinerari que paga la pena, que ajuda a conèixer el nostre país, la nostra història, el nostre patrimoni, una proposta que enforteix els llaços d’amistat de les nostres comarques, una idea que fa país. A punta de dia ens aplegauem a la
La nit era per emmarcar-la. Una lluneta plena, mirant-nos de reüll, ens acompanyà tot el trajecte. La temperatura era agradable, contrastava amb la canícula i xafogor que havia fet al llarg del dia. El cant dels grills, xitxarres i algun mussol feien una nit clara i tranquil·la. Alguns ens recordà la ja mítica cançó de
Es quedà una nit preciosa, quatre núvols que no impediren veure el cel estrellat. Per acabar d’arrodonir la nit, ens donaren una aigua de València que ens refrescà per començar la baixada que ens portà de nou al mateix lloc on vàrem eixir. Comptat i debatut, una pujada nocturna d’allò més profitosa: contacte amb la
Ja fa uns anys que els especialistes no paren de recordar-nos que els conflictes i guerres del futur seran pel control i explotació dels recursos hídrics. En aquest tema els valencians ho tenim magre. Hi ha qui pensa que “por los servicios prestados”(siempre dispuestos a ofrendar) i en concepte de quota de solidaritat hem d’exigir