MARTÍ POL

Transmutació

21 de març de 2020

  Transmutació “En tindré prou Amb un sac de núvols prims I un llibre ple de rims escrit sense enrenou !” Josep Ramon Bach.   El penell del temps reprèn la bruta bellesa volàtil, i li retorna una nova energia .   D’aquí i d’allà alça foscúries, clareja els cims i oculta les misèries d’aquestes

Llegir més

Abans de la tardor

21 de març de 2020

Abans de la tardor    Lluna d’armari, enfilada criatura negra entotsolada en la nit transparent, cíclop insensible als precs dels fills immadurs, davalla dels cingles grocs i banya l’aspre petja d’aquest cercle inacabable d’un got de vi rosat mig ple i mig buit. Setembre 2019

Llegir més

Un altre

21 de març de 2020

  Un altre Onze de setembre, pous, galeries fosques, cases violades, llampecs negres, llavis esgarrinxats, turments i botxins i els absents. Com cada dia, cercant la sortida de l’esclafador Hades. Prem-me la mà.   11 de setembre de 2019

Llegir més

Apunt de poema present

21 de març de 2020

  Apunt de poema present L’altre dia parlava del model caduc que representen els partits polítics, i ahir, de manera casual, vaig trobar aquest text de l’admirat Joseph Beuys, del 1971: -El temps dels partits polítics s’ha acabat. -Els partits polítics són el problema principal. -Els partits no representen l’interès real del poble. -El poble

Llegir més

Ésser maligne

21 de març de 2020

  Ésser maligne   Vomitarem glops de sutzor calenta sobre el teu ventre blanc de greix podrit de inacabable tirania, rei de la merda.   T’emplenarem la boca amb tots el fàstics que has infantat, amb dinasties de paràsits que engendraven paneroles.   Colgarem en sofre encès tota despòtica paraula que dels teus llavis malalts de

Llegir més

La veïna inquisició

21 de març de 2020

  La veïna Inquisició    Hem estat fets entre grallades de corbs i el xuclat de la paparra arrapada a l’entrecuix, hem crescut com oliveres de brancatge turmentat per un tenaç ponent eixorc.   Mirada de vidre, llavis aspres, manyagues clandestines, el teu pes dens com un malson amaga les llunes i les prunes vestides

Llegir més

Contra la por

21 de març de 2020

    Contra la por “Mai seré suficientment vella ni suficientment covarda com per no tornar a començar de zero i amb les mans buides. Maria Aurèlia Capmany” Encara cobert pel tel humit i llefiscós de la nit del feixisme, nodrit de confiança dalt d’un turó, amb tímida veu exposava, com de  precís  i polit

Llegir més

Camins

21 de març de 2020

  Camins   Hem fet camins terrosos que la pols  esborrava i els reférem amb pedra, que anàvem a buscar, en llargues processons de dolor, al clot dels exilis i de les prohibicions, i amb ella hem alçat els ponts que travessen els silencis un i tants cops, feixugament, fins deixar l’empremta de les nostres

Llegir més

Reeixirem

21 de març de 2020

  Reeixirem Busquem desesperadament arreu, allò que sovint tenim a tocar   Altre cop hem agitat les amansides aigües de l’estany i el marbre de les columnes del claustre, s’ha esberlat.   Crèiem adormit en una letargia comatosa, el farcell de guspires que la  foguera  alçava al vent en  frenètica volada sense cap més frontera

Llegir més

Som el carrer

21 de març de 2020

    Som el carrer   Camí de foc, llengua ferida, coit estéril, mirada perduda cap el lloc on no et trobaré mai.   Violència orgíaca no et pots desempallegar de la por, alimentes odi, vius morta de rancúnia,   Odies allò que no és com tu.   No veus com pas rere pas t’embolcalla

Llegir més

Que fineixi el malson

21 de març de 2020

    Que fineixi el malson   Des de sempre rebem miserables arguments de sabre, perquè no diguem el nostre nom .   Des de sempre suportem roïns missatges repugnants, per ser d’on som.   Des de sempre oïm infames  bravates d’odi, per ser qui som.   Des de sempre sentim pèssims desigs de malfiança,

Llegir més

Petita pàtria pètria

19 de març de 2020

Petita pàtria pètria. Embolcallat per una tarda plana de qualsevol diumenge, el petit país jeu davant la tele de badalls, refós dins el sofà de disseny, i mastega –impàvid- l’estúpida complaença de l’obediència cega. Un xandall de marca, llargament cobejat, amaga les cames de llargs caminars que s’allargassen, afeblides, sobre el puf de seda. El

Llegir més