MARTÍ POL

Paisanatge

12 de juliol de 2021

  Paisanatge Som ben diferents, l’únic nexe que tenim en comú, és que vivim xopats en la llum de cada dia. Alternem inequívocament sol i llunes, i com elles creixem, decreixem o ens acluquem, això sí, sense ordre ni lleis preestablertes. Tu, blanc llagut de perfils blaus, llasses les aigües somes, properes i netes, del

Llegir més

El viatge

4 de juliol de 2021

El viatge                                                                                                             I ja no volem res més.   Crèiem saber el nom de les coses, dels arbres, de les campanes, dels pobles i la seva gent.   A poc a poc, ens vam enfilar al campanar de l’isolament, i d’allí enllà, pensàrem que dominaríem el tragí de l’anar i venir o els

Llegir més

El president és cadascú de nosaltres

27 de maig de 2021

  El President és cadascú de nosaltres.   En quina llengua fosca ens parlen? llengua d’imperatius i de llampecs negres. Llengua de sabres i de tribunals suprems.   Adés adés entre avetoses i olivets nerets i sureres, congestes i sulsures, Miravet i Cardona. La Barceloneta i Salt.   Per més que ens abracin, que ens

Llegir més

Som aquí

27 de gener de 2021

Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest indret i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels llocs, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició

Llegir més

Insistència.

2 de maig de 2020

Insistència Hi ha pressa per fer oblidar la llengua de la tribu, foscos presagis hi ha al rebost, quan es normalitza l’analfabetisme i s’hi conviu amb ell amb habitual complaença. És el col·lapse quan no es distingeix la fleca i l’abellarol, la mar pregona i l’aiguamoix som, la flaire i el miratge i els mots

Llegir més

Stabat Mater

30 d'abril de 2020

  Stabat Mater A mitjans gener, començàrem a assajar l’Stabat Mater de l’estimat mestre Sandaran. Una vuitena de veus amb quatre cordes. Seria una senzilla estrena mundial i un homenatge a la resistència cultural i humana de la dignitat del músic blasmat. Finalment l’estrenàrem a Barcelona, a l’església dels Caputxins de Pompeia, amb l’ajut del

Llegir més

Indicis i precs

31 de març de 2020

  Indicis i precs   Immers en aquest abrusador encanteri d’aspra vellúria, envoltat d’arbres de brancam torturat, a la plana de la sirena i el pastor, arriba un  silenci impur que ens duu  l’àngel sense ales i anuncia el buit clos de la solitud on el temps de reflectir-nos en el mirall d’argent i d’udols,

Llegir més

Equidistància

21 de març de 2020

  Equidistància “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. L’ofec tenalla la mirada, un roc punyent colpeja la consciència, abillat de tolerància i

Llegir més

Obsolescència

21 de març de 2020

  Obsolescència   Aquell temps d’amistat, de confidències i vagareig pels carrers humits del barri vell, aquell fred d’hivern que no sentíem, aquells petons de revolta i blasfems, aquella pulsió cap a la provocació permanent i la mirada desafiant, cercadora de l’escàndol dels benpensants i temorosos fills acomodats de la dictadura. Aquella ciutat fictícia que

Llegir més

Octubre de nou

21 de març de 2020

  Octubre de nou La tarda es pentina en un acte reflex i monòton que condueix a una sentència demolidora. Pasturen cavalls de tir al petit jardí de casa meva. Grinyolen les frontisses del finestral de la cuina, sense tramuntana. Tot sovint em preguntes quina hora és: sempre és quarts de vuit. El diumenge de

Llegir més

La bèstia podrida

21 de març de 2020

  La bèstia Han passejat la bèstia podrida pels carrers imperials de la vila, paràsita de la paraula d’odi, de la Inquisició i el dol permanent L’han treta d’una tomba negra, gegantina i feixuga clova de sang, feta de llàgrimes d’esclaus i d’ossos d’afusellats. Els gossos assassins l’acompanyen i lladren lloances, un braç alçat momificat

Llegir més