SERRALLONGA

Ep!, avui no he explicat cap contalla, ni rondalla, ni llegenda, ni  res que se li assembli…
Avui he explicat de com En Jacinto Tintoré Torrent, nebot dels senyors Antonio i Francisco Torrent Carbonell, ens va esquilar cosa de no dir….
La cosa va començar quan, a la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent començavem a fer un bon calaix,  gràcies a la compravenda de fruits tropicals… L’Antonio ens va construir i regalar,  a la Vila,  l’Asil Torrent.
Per mentre i tant, en Francisco, per causa  d’una intervenció quirúrgica i amb por de fer-hi l’estella, va fer un testament hològraf (de pròpia mà) …. En el mateix,  ens deixava als arenyencs 125000 durus (o sigui 750.000′- Pessetes, de les de 1800), o sigui una fortuna….
L’home,  surt de la operació sense cap perill i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys mor…..
I el nebodet , el tal Jacinto, un camàndula cosa de no dir, sap del testament hològraf i l’impugna… però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia viscut…. Total que els arenyencs no ens n’assabentem (i si algú ho sabia, no va fer res,calla com un traidor) i per un error de forma – (en Francisco havia fet el testament hològraf -de pròpia lletra- amb un paper d’Estat de 25 cèntims, quan la llei marcava que s’havia de fer en paper de 50 cèntims. Quines lleis, eh!!!!
El galtes Sr Jacinto,  aconsegueix que anul.lin el testament hològraf, s’enduu la “morterada” de calers i per a fer-ho més farcit, ve a Arenys, ens  construeix una fabrica de xocolates i “dilapida” la fortuna del tiet….
Se’l coneixia pel milionari del Carrer de la Torre….
Es clar que com diu Mn Palomer ” diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu l’entrevista que avui hem gravat a Radio Arenys….

Avui,  m’ha plagut fer una de les coses que més m’abelleixen…
Gràcies a una bona organització de les biblioteques d’Arenys i de Sant Vicenç de Castellet, he pogut passejar pels carrers de Sinera amb una bona colla de Sant Vicenç de Castellet.
Hem entrellucat un bocí d’Arenys. I hem pogut copsar que no hem passejat per carrers de Sinera, sinó pels carrers d’una república federal independent.
Una passejada per gaudir de la bona companyia de gent molt amatent a les explicacions i hem pogut viure un xic de la nostra pàtria encerclada de turons.
Molt agraït a la Assumpta Haro i el regidor de Via Pública de Sant Vicenç de Castellet, en Joaquim Casajuana Riera. I totes les persones que han volgut gaudir amb nosaltres d’aquesta plaent passejada.
Ah! I la Mercè la nostra Bibliotecària que sap portar el póndol de les coses fins, com només ella sap fer-ho.
Tant de bó que no els hagi defraudat.

Si voleu, cliqueu aquí i sentireu uns bocins de la xerrada en viu.
Tant quan explicava com quan tenia algunes converses amb alguns d’ells.

Ah! i si voleu veure algunes fotografies fetes per la Lourdes Prados, entreu aquí.
Molt agraït per tot!!

Vindrà un dia que predicareu els advocats…..
I jo que no!. Que no volia…. que jo volia que al meu enterrament prediquèssis tú Martí…..
Tenia assegurat unes paraules de seny i un xic de rauxa…. Tenia assegurat un comiat amb paraules bonhomioses i profundes….
I ja ho veus…
He acabat predicant jo al teu homenatge….
T’estimem molt Martí!!!

Si voleu llegir les paraules de comiat….

“Malament! Molt malament ….
Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades:
Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits….
I mira: ja ho tens:
Si avui baixa Nostramo, ens trobarà units, tots amb tu, i hi som tots els que han pogut venir, però mira que és cas, ens troba units per tu, però, ah!!! Ens troba units, però no ens troba reunits!!! Perquè?, perque avui, precisament avui aquí hi falten els teus éssers més estimats: Avui aquí hi som quasi tots, però hi falten els desvalguts i els qui sofreixen, els malalts i els avis…….
Doncs ja ho veus, avui hem capgirat la teva frase:
Si avui baixa Nostrosenyor…… “

Si en voleu llegir més cliqueu aquí…..

Si voleu veure les fotografies d’en Xavi Salbanyà….

I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota….
 

Apali, si ho voleu, ja sabeu el que heu  de fer, participar en l’homenatge de qui, durant molts anys,  va ser el nostre rector, però pel damunt de tot,  va ser el nostre amic, veí, company i guia estimat!!
Molts  anys de llum per en Martí!!!

Si en voleu saber més,  cliqueu aquí
 

A Mn. MARTÍ AMAGAT, DES DEL COR DELS SEUS AMICS…

Mariner d’altes llums, dreçat a la proa,  fendint la mar.
Amarat de bonhomia,  de catalana estirp, de raó poeta i d’aptitud  amic.
Ric de noblesa, esperançat, solidari i a l’ensems sorneguer.
També amb una humanitat amarada d’amor al desvalgut i al qui sofreix.
I amic i company dels insatisfets, dels insubmisos i dels innocents.

Molts anys de llum pel nostre amic, veí, company i guia estimat!!

Fins el dia 20 de maig, si voleu venir, de primer, haureu de passar per la Biblioteca d’Arenys a recollir les entrades que son gratuïtes..

 (Telèfon Biblioteca 93 792 32 53)

Si voleu veure l’escrit de comiat……

Ja hem fet algunes explicacions de la Bandereta de Santa María d’Arenys, símbol de la nostra independència…
Però avui hi he afegit un petit detall….
Del que es va esdevenir quan, en Quim Molas, alcalde d’Arenys va voler substituir en Magí Bonavida, president de la Junta d’Obres del Temple, qui era, de sempre, el qui havia de col.locar la bandereta feta per mans amoroses de Sinera i col.locada i beneïda  a l’Altar de l’Església de Santa Maria d’Arenys el dia de Dijous Sant…
I és clar….. davant del poder civil, el poder eclesiàstic és rebel.la i troben una soluciuó salomónica…. Surten els dos poders per la porta de la sagristia portant la petita bandereta….
Sembla que, des de llavors…. les coses de l’Església les trafica l’Església, però a l’Ofici de Festa Major, convida , de sempre,  l’alcalde al rector….

Apali!
Si ho voleu, escolteu la contalla, clicant aquí o al dessota….

Com sempre, com cada any de cada any, des de 1599 a primer de maig, renovellem la nostra independència…
I enguany , com cada any, el primer diumenge de maig, després de missa de 12,  es pujarà al campanar per renovellar la bandereta, símbol arenyenc de la nostra independització com a vila…
I si alguna jovincella vol trobar marit, només ha de fer que pujar al campanar i fer tres tombs al voltant del cimbori, i , sense cap mena de dubte,  aquest any, trobarà marit…..
I si en voleu saber més podeu clicar en aquestes entrades ja antigues del meu bloc:

De quan un cràpula ens va furtar la bandereta.

Bandereta habemus!!

Un xic d’història….

I ara,  fora les paraules..
Que es vessi la festa pels carrers…
Que les puntaires xalin de valent …
Que les imatges ens aportin un dia de gaudi.
Que els carrers de Sinera recullin les engrunes de goig…
I si la festa es vessa,….
demà xalarem amb més delit……
per no aturar el país…
que prou ho necessita……
que prou ens necessita….

Amén….

Feu una llambregada als retratos…

I si en voleu saber més, cliqueu aquí.

Voleu viure uns instants de silenci?.
Voleu el recolliment pregon i necessari per a subsistir un moment al neguit diari?
Doncs només cal que us acosteu a Sinera prop del mar… demà a les 8 del mati… i renovellareu una tradició nogensmenys des de l’any 1767 que, any rera any,  es posa en solfa als carrers de Sinera.
Ah! i penseu que la renglereta és un acte religió ..Sí , sense cap mena de dubte. Però des de sempre, des dels seus inicis era la manera que els descreguts anessin a l’església a primera hora, prèviament havien contractat un predicador que els parlés de la Passió un xic més d’una hora. I després de sentir la prèdica, els que durant l’any no s’acostaven a l’església, emprenien el viacrucis des de l’església de Santa  Maria fins els convent del pares caputxins.
i avui, encerclats pel brogit diari, als arenyencs se’ns atura el rellotge a les 8 del mati del Divendres Sant i en comunió creients i descreguts, passegem pels carrers antics,  tot resant els misteris de la Passió de Crist.
Ah! i si en voleu saber els orígens, només cal que cliqueu aquí o al dessota i ho sabreu.

Si no fos que els de la part de mar de Sinera ja sabem que som un poble acollidor i…

– Que servem les nostres arrels fins a límits insospitats,
– Que acollim els vianants assedegats de veritat i els guarim el cos i l’ànima..
– Que guarim els malalts que han vingut a cercar posada i que, en justa retribució,  ens han donat les reliquies del nostre Sant Patró—
– Que fem un vot de vila perque el nostrat Sant Roc ens va guarir de la pesta  i nosaltres en justa correspondència el recordem any rera any i que  els macips i macipes,  tot cridant Sant Roc, Sant Roc omplen de sóns de picarols els portals de Sinera …..
– Que tenim a la Mare de Déu fumadora com emblema de la lluita contra el mal i fins i tot, en consuetudinària tolerància  deixem  que la mainada fumi fulles de ridolta i matafaluga…. essent aquesta la millor manera que no tornin a fumar mai més…
– Que cremem una bota la vigilia de Sant Marçal en recordança de la dedicació del temple….
– Que tenim Sants nostrats i propis, Santa Amància, Sant Fèlix, Sant Desideri, Sant Pròsper, Sant Benigne, Sant Laureat, la Mare Paula, Sant Zenon, Sant Roc, Sant Elm, Sant Joan i tuti quanti….
-Que tenim el símbol de la nostra independència  onejant  dia rera dia al bell mig del campanar de Santa Maria…
-Que acollim el desvalgut i el qui sofreix car ells son els nostres únics senyors.
-Que estimem amb cor abrandat i vetllem que per ponent no es desi el sol a l’armari del mal temps…
– Que sabem que no és amb paraules que cridarem l’estel damunt de la bandera…
– Que estem ben cofois de preservar la nostra parla i sabem baixar, amb la Tereseta , les escaletes de la placeta… 
– Que sabem cridar, cor que vols cor que desitges:  Escolta Sepharad, els pobles no poden ser si no son lliures…
– Que  sabem esguardar la riera que ens parteix pel mig però que al mateix temps ens uneix…. 
– Que sabem que la nostra vila vista des del mar, és com la barca de la vida ….

– Que …….. si no fos per tot aixó, us recomanaria un article de l’Ara que, avui, precisament avui, una noieta ha descobert que alguns arenyencs fan coses altruistes, i que  no ho fan per doblers, sino per a gaudi de l’esperit i de conrear el més preuat a aquesta Vila, la convivència i l’amistat, o sigui la joia de viure la vida compartida amb els que estimem….
 
Però fins avui,  aquesta noieta no ho havia notat!!!! Lloat sigui el Senyor que avui, ella, només ella ho ha notat …
Brindis pels xicots i xicotes de Fem Ateneu …..  I donem la benvinguda a l’Empar al clos dels marenyencs de Sinera….
Apali! Llegiu l’article de l’Empar Moliner. 

Foto: Carrer de l’Església de la nostra vila d’Arenys de Mar, aquest matí.

“Déu te guard vianant, vulguis contemplar per a gaudi del teu esperit el que atresora i t’ofereix aquest carrer obert a les darreries del segle XVI”

Aquest text de la ceràmica que encapçala el nostre carrer de l’Església va ser escrit (poca gent ho sap) pel nostre estimat i molt plorat  rector i amic,  Mn. Martí Amagat i Matamala…. Ell es va estimar  molt Arenys, però per estimar Arenys calia, i així ho feia, estimar-se el seu carrer, o sigui el de l’Església…..
I si voleu, un dia podríem passejar per aquest carrer que és un museu a cel obert:
Hi podeu veure que del carrer en surt un carreró petit  que no és un carrer, sinó que és una acció revolucionaria de 1868 (per mor de la Gloriosa) i revolucionariament varem tirar a terra la rectoria… potser perquè la dona de l’Alcalde, (revolucionari ell! ) pogués arribar amb millors condicions al rosari que es resava a l’església parroquial.
I si goiteu bé,  veureu un símbol revolucionari: L’àguila bicéfala de la casa d’Àustria. Quan els borbons varen guanyar la guerra de Successió i l’11 de setembre ens varen furtar les nostres llibertats. Va ser llavors que  els estadants del carrer de l’Església varen mostrar, i encara avui, la seva voluntat de ser de la casa d’Austria…… Ah! I si encara mireu més bé, algú hi va posar la !flor de lis! El  símbol de la casa de Borbó, de cap per avall…. i ja sabeu que la flor de lis era de procedència francesa… i n’hi deien la “beauty fleur” i d’aquí ve que avui blasmem als qui no ens estimen com a botiflers que, per dissort, encara n’hi ha….

Ah! I hi trobareu Sant Pere amb la seva barca… I també trobareu qui havia de ser el nostre patró Sant Elm que ens vigila des del cancell del portal xic de l’Església…

I també hi trobareu una anella per recordança de la bona acollida…… I una quilla de vaixell que fa d’ampit de finestra (No pot ser d’altre manera,  si estem a marina!)… o hi veureu l’Estudi de pilots  i el primer teatre viu de Catalunya…. i al fons, al cimbell del campanar, el símbol de la nostra independència, en forma de bandereta. I tancant per baix,  la nostra església amb el seu retaule, i per la banda d’amunt hi trobareu el molí de dalt, altrament conegut com el Calisay………

I si voleu veure unes fotografies, cliqueu aquí!!!!

Al facebook em trobo una entrada d’en Xavi Salbanyà en la que hi ha penjat una joia. Unes bellíssimes fotografies del Retaule de la nostra Església . El millor retaule del Barroc Català.

Us enllaço perquè pugueu veure les fotografies del nostre Retaule. El millor,  sense cap mena de dubte, del barroc català. I així consta al gravat que hi ha a la part est de l’Església on, amb text de Josep Maria Pons i Guri, situa la nostra Església i descriu el nostre retaule (obra de Pau Costa) com el que és:  El millor retaule del barroc.
Es clar que unes mans matusseres del municipi,  van encarregar,  ja fa un temps,  unes boniques planxes de ferro per tal que enllustressin algunes de les façanes dels nostres edificis a fi i efecte  que el vianant, pogués copsar la part històrica de l’edifici en qüestió. Però amb el de l’Església es varen equivocar. No se d’on varen treure el text, però al parterre del dessota del mural hi varen col.locar un ferro on indica que el nostre retaule es “un dels més importants”…
Home!, de primer siguem coherents, si el mural diu que és el millor, perquè hem de ser més papistes que el papa i n’hem de penjar un que digui que és “un” dels millors, ….
Es clar que potser, el ferro en qüestió, va ser fet per mans graponeres que no estimen gaire la vila…. Aneu a saber!