SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: MARENY-SINERA

JOSEP XIFRÉ I CASAS (UN INDIANO)

Foto: En Josep Xifré i Casas a la seva maduresa.

  Aquesta setmana, la gent de Radio Arenys, em va demanar que parles un xic del nostre particular indiano En Josep Xifré i Casas, però més concretament, volien saber si havia estat un traficant d’esclaus, (com molts  altres de la seva època) o potser en va quedar exempt i net i polit per a la història. Si voleu escatir un xic de la vida d’aquest prohom. L’home més ric del món,  a mitjans del segle XIX, podeu clicar a l’enllaç.

Ja us avenço que no va traficar amb esclaus, però….  

No va fer massa malifetes, però…

Ah! i quan algú li anava al seu ingenio (fàbrica) a buscar feina, ja sabia que havia de dir que era d’Arenys. Si ho deia, havia de demostrar, tot resant el “Jo pecador”, que era de la gaia Vila… Ai! que els que no sou d’Arenys de Mar (de Mar eh!) no el resareu pas bé…. Proveu-ho sinó. El qui ho endevini, que faci un comentari.

Apali, si voleu escoltar , escolteu … (dura uns 20 minuts).

 

 

SANT ROC EMULA SANT ZENON

Foto: Sant Roc, patró de Betanzos, amb el verol tendre…

De sempre que ja he comentat que Sant Roc és un sant molt venerat a tot l’estat espanyol. Uns dies de vacances ens han permés anar cercant Sants Rocs per les terres gallegues. Ja us en faré cinc cèntims més endavant. (Avanço que n’hi ha força)

Però avui us vull mostrar un Sant Roc que vol imitar Sant Zenon. Mireu, a l’església de Sant Domingo a Betanzos hi ha la imatge de sant Roc (patró de la vila). Sembla que ha recorregut varies esglésies abans d’acabar a l’altar lateral de l’església principal. I mireu que és cas… hi varem entrar sigilosament….. i en trobar el nostre Sant vaig haver de fer servir el flash car l’església era fosca com una gola de llop. La sorpresa: veure Sant Roc amb el verol de sant Zenon

 Arriba el raïm tendre,

portat per dits benèvols

del sant màrtir de plata.

En processó tremolen

llumenetes de ciris

i acompanyen la tarda

a ben morir:  viàtic

dels records de Sinera…

 

 


SANT ROC (PATRÓ PETIT -PERÒ MOLT IMPORTANT- DE LA GAIA VILA DE SINERA

FOTO: Sant Roc (imatge de la catedral d’Osca). A
totes les esglésies trobareu sempre un Sant Roc.

A Sinera de Mar celebrem, com Déu
mana, el Vot de Vila que, temps immemorials, la vila feu al Sant del gosset amb
el pa als llavis. La
peste no era cosa de tenir-la oblidada…. I si no es
feia la pregaria al Sant que pertocava, tocava patir-la pels segles dels
segles….

Els nostres primigenis avantpassats varen tenir clar
que sempre es bo encomanar-se al sant que toca… i així fou com els del mar de
Sinera tenim un Sant aristicràtic
(gent de possibles- Sant Zenon) i un Sant pobret – Sant Roc que ens guaria de
la
peste-… i així any rera any
celebrem, a so de cascavells,  la remullada diada a colp d’almorratxa per
foragitar els mals esperits. Si us escau de ser a Arenys el  dia 16 d’agost, 
no us atrafegueu si una colla de macips i
macipes us deixen ben remullats
d’aigua i colònia..
Restareu beneïts pels segles dels segles contra qualsevulla
malura que us
desplagui. Si
us plau podeu escoltar la vida i miracles de Sant Roc.

“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i
captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que
l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular
diada.    Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Podeu llegir el programa de Sant Roc de 2007.

“>

HONOR I GLORIA A SANT ZENON!

Foto: Sant Zenon amb el verol…  “Arriba el raïm tendre portat per dits benèvols del sant màrtir de plata” Espriu dixit.

Honor i Gloria a Sant Zenon, Patró d’Arenys la Gaia Vila……

Apali, que els d’Arenys de Mar gaudirem de valent, aquesta vesprada el pregó i l’inici de les festes, la gatzara… però sobretot les Completes. Ofici religiós a celebrar a l’Església de Santa Maria, on els arenyencs, tots, creients i descreguts, amics, coneguts i saludats, com un poble sol, cantarem l’Himne a Sant Zenon i xalarem de valent per veure qui fa el pinyol més galdós i sobretot, que arribi a les orelles del nostre Sant Centurió.
Apali, i si voleu saber un xic més de qui era Sant Zenon, cliqueu a l’audio i escoltareu una entrevista feta per Radio Arenys.
Molt bona Festa Major a tothom.

LES ARRELS ARENYENQUES DE L’AZAÑA

Foto : Concepció Catarineu Pujals, amb els seus néts Manuel, Josefa i Carlos Azaña Diaz.

Us vaig prometre que investigaria més coses de les arrels arenyenques de l’Azaña. I si  hom promet,  s’ha de mirar de complir. Bé., compleixo,  però amb l’ajuda inestimable de Mn. Joan Pujol, el nostre Mossèn que ha cercat als arxius parroquials, i ara podem saber el següent:
L’Esteve Catarineu Anglí, besavi de Manuel Azaña, va néixer a Arenys de Mar el 3 d’agost de 1785, essent batejat per Mn Josef Figuerola que el va “batejar amb el nom de Esteva Domingo Pau, fill legítim y natural de Joan Catarineu, sastre y de Francesca Anglí sa muller. Els avis paterns de l’Esteva eren en Miquel Catarineu, sastre, natural de Vilalba Saserra i Maria Fabregas de Sant Quirze de Basora. Els avis materns eren Mariano Anglí i Maria Tió difunts. Fóren padrins: Pau Carreras y Coris, Mestre d’aixa y de Margarida Fabregas y Nadal, muller de Francisco, traginer.
L’Esteve Catarineu Anglí es va casar amb la Narcisa Pujals Garriga el dia 18 de juliol de 1807 a l’Església d’areñs pel Mn. Pere Bonosi Coll, rector de la parroquia. Eren els besavis del politic Azaña.
S’indica a la partida de casament que l’Esteva era comerciant y la Narcisa Pujals era filla legitima de Thomas Pujals patró i d’Isabel Garriga , tots d’Areñs… “ per altra part als qui havent interrogat i entés bé lo mutuo consentiment per paraules de present, los ha unit en matrimoni “Remisis y monitionibus” segons ritu y cerimònia. Essent present els testimonis a dit fi Salvador Pons y Narcís Escarraguell, mitgers de la present vila.”
A Arenys, varen tenir el primer fill el dia 18 de juliol de 1810 i el batejaren (no podia ser d’altra manera) amb el nom de Zenon. Segons la informació que us vaig donar el primer dia, obtinguda per llibres editats a Madrid, aquest primer fill el nomenen Juan, quan es deia, com veieu, Zenon. La seva tercera filla Concepció Catarineu Pujals (que veieu a la foto) ja va neixer a Alcalà el 1822 i aquesta fóu l’avia de Manuel Azaña.
 

AZAÑA, DARRER PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA ERA D’ARENYS DE MAR

Home, nat a Arenys no que no ho era, però la seva àvia era la Concepció Catarineu Pujals, filla dels arenyencs Esteve Catarineu i Narcisa Pujals.
El plorat Lluís Ferran de Pol em donà un llibre on vaig llegir una frase que em cridà l’atenció :
“Con un cuarterón de sangre vascongada y un entronque en Arenys de Mar, soy español como el que más lo sea”.
A partir de llavors he consultat llibres i revistes i al final he pogut confegir, almenys, les dades necessàries per poder treure’n l’entrellat.
No fa massa, a Madrid,  vaig trobar un llibre recentment editat, del catedràtic Santos Julià –Vida y tiempo de Manuel Azaña (1880-1940- que em facilità les coses i he trobat la tesi doctoral del professor Marco de la que us en ressenyo un trosset.
“Los primeros Catarineu de que se tiene notícia en Alcalà de Henares, son Esteban Catarineu (nacido en Arenys de Mar en 1785) y Zenon Catarineu, también nacido en Arenys de Mar, en 1811. El primero, que reside en Alcalá desde 1819 es fabricante de jabón y el segundo es propietario. Zenon Catarineu también será nombrado concejal en 1854, aunque luego renuncia y se va a vivir al pueblo de Fuencarral, cerca de Madrid, volviendo mas tarde a Alcalá-…

Esteban Catarineu se casa, por su parte, con Narcisa Pujals (de Catarineu) nacida en 1791 en Arenys de Mar y que vivirá viuda en la calle de la Imagen. De este matrimonio nacen Juan Catarineu (1810) Narcisa Catarineu (1818) y Concepción Catarineu (1822) que se casará con Gregorio Azaña Rojas.  Gregorio Azaña y Rojas y Concepción Catarineu Pujals son los abuelos paternos de Manuel Azaña Diaz.

Aquest és un passatge del Professor José Maria Marco Tobarra a la seva tesi doctoral “Creación literaria y autobiografía en Manuel Azaña”.

Si ho voleu escoltar, ho he explicat a Radio Arenys, car el dia 10 de gener era l’aniversari de naixement de l’Azaña que nasqué el dia 10 de Gener de 1880. Si ho voleu, podeu escoltar-ho aquí. Per cert, cal dir que a la conversa d’audio hi ha un error, on dic que va neixer el 1860, en realitat va neixer el 10 de gener de 1880.
Apali, prometo donar més noticies.

UN TOMB PEL JARDÍ DE CASA

Foto: Sabateta d’Arenys

Aquests dies tan volgudament casolans, donen molt de sí. Un passeig pel petit jardí, cuidat per les mans amoroses de la Xon, la meva dona, us descobreix les sabatetes d’Arenys. Una flor magnífica que no esclata, com totes les altres, en primavera, sinó que, al contrari, surt a la fredor/escalfor del Nadal: és l’orquídia que es diu sabateta d’Arenys… o és que ningú us ha dit que nosaltres, els arenyencs, pertanyem a una república federal independent que, fins i tot en les flors, s’ens ha de notar que som com tothom poc més poc menys, però se’ns coneix que som d’Arenys…..


MATÍ ENCALMAT FENT PESSEBRE


FOTO: Matí d’hivern a la platja de Sinera.


Matí frescoral d’hivern. Pausadament, lentament, de muntanya a mar. Toca fer el pessebre per retornar al clos pregon de la infantesa. Agombolat pel cel, la terra, l’aire… de lluny el Montseny empolsinat, i als peus, la mar de Sinera en calma que ens retorna la cançó del poeta…


Lluny enllà de la mar,

se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no te mai tornada”.

I que cada any de cada any, poguem retrobar la infantesa perduda a la cleda del pessebre…
BON NADAL!

UNA TOMBA AMB UNA ROSA

Foto . Detall del cementiri de Sinera.

Si us abelleix, un matí encalmat d’aquests dies frescals de l’hivern, totjust encetat, arribeu-vos a Sinera prop del Mar, aneu al cementiri, on us corprendrà la tranquilitat sota els xiprers immòbils damunt la mar en calma. La passejada serena pels camins de claror del Cementiri de Sinera us asserenarà l’esperit. I si pareu esment sentireu una remor de fons que us canta:

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

I al capdemunt del cementiri, a la dreta, hi trobareu una tomba bonica, de marbre negre. Si us dreceu davant del bust de l’Emilia sentireu el plany pregon de l’amor. La immensitat de l’amor reflectida en una sola rosa. Una tomba per una rosa. L’expressió suprema de l’amor desitjat i no aconseguit…