SERRALLONGA

Foto: En Josep Xifré i Casas a la seva maduresa.

  Aquesta setmana, la gent de Radio Arenys, em va demanar que parles un xic del nostre particular indiano En Josep Xifré i Casas, però més concretament, volien saber si havia estat un traficant d’esclaus, (com molts  altres de la seva època) o potser en va quedar exempt i net i polit per a la història. Si voleu escatir un xic de la vida d’aquest prohom. L’home més ric del món,  a mitjans del segle XIX, podeu clicar a l’enllaç.

Ja us avenço que no va traficar amb esclaus, però….  

No va fer massa malifetes, però…

Ah! i quan algú li anava al seu ingenio (fàbrica) a buscar feina, ja sabia que havia de dir que era d’Arenys. Si ho deia, havia de demostrar, tot resant el “Jo pecador”, que era de la gaia Vila… Ai! que els que no sou d’Arenys de Mar (de Mar eh!) no el resareu pas bé…. Proveu-ho sinó. El qui ho endevini, que faci un comentari.

Apali, si voleu escoltar , escolteu … (dura uns 20 minuts).

Foto: Sant Roc, patró de Betanzos, amb el verol tendre…

De sempre que ja he comentat que Sant Roc és un sant molt venerat a tot l’estat espanyol. Uns dies de vacances ens han permés anar cercant Sants Rocs per les terres gallegues. Ja us en faré cinc cèntims més endavant. (Avanço que n’hi ha força)

Però avui us vull mostrar un Sant Roc que vol imitar Sant Zenon. Mireu, a l’església de Sant Domingo a Betanzos hi ha la imatge de sant Roc (patró de la vila). Sembla que ha recorregut varies esglésies abans d’acabar a l’altar lateral de l’església principal. I mireu que és cas… hi varem entrar sigilosament….. i en trobar el nostre Sant vaig haver de fer servir el flash car l’església era fosca com una gola de llop. La sorpresa: veure Sant Roc amb el verol de sant Zenon

 Arriba el raïm tendre,

portat per dits benèvols

del sant màrtir de plata.

En processó tremolen

llumenetes de ciris

i acompanyen la tarda

a ben morir:  viàtic

dels records de Sinera…

FOTO: Sant Roc (imatge de la catedral d’Osca). A
totes les esglésies trobareu sempre un Sant Roc.

A Sinera de Mar celebrem, com Déu
mana, el Vot de Vila que, temps immemorials, la vila feu al Sant del gosset amb
el pa als llavis. La peste no era cosa de tenir-la oblidada…. I si no es
feia la pregaria al Sant que pertocava, tocava patir-la pels segles dels
segles….

Els nostres primigenis avantpassats varen tenir clar
que sempre es bo encomanar-se al sant que toca… i així fou com els del mar de
Sinera tenim un Sant aristicràtic
(gent de possibles- Sant Zenon) i un Sant pobret – Sant Roc que ens guaria de
la peste-… i així any rera any
celebrem, a so de cascavells,  la remullada diada a colp d’almorratxa per
foragitar els mals esperits. Si us escau de ser a Arenys el  dia 16 d’agost, 
no us atrafegueu si una colla de macips i macipes us deixen ben remullats
d’aigua i colònia.. Restareu beneïts pels segles dels segles contra qualsevulla
malura que us desplagui. Si
us plau podeu escoltar la vida i miracles de Sant Roc.

“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i
captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que
l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular
diada.    Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Podeu llegir el programa de Sant Roc de 2007.

“>

Foto: Sant Zenon amb el verol…  “Arriba el raïm tendre portat per dits benèvols del sant màrtir de plata” Espriu dixit.

Apali, que els d’Arenys de Mar gaudirem de valent, aquesta vesprada el pregó i l’inici de les festes, la gatzara… però sobretot les Completes. Ofici religiós a celebrar a l’Església de Santa Maria, on els arenyencs, tots, creients i descreguts, amics, coneguts i saludats, com un poble sol, cantarem l’Himne a Sant Zenon i xalarem de valent per veure qui fa el pinyol més galdós i sobretot, que arribi a les orelles del nostre Sant Centurió.
Apali, i si voleu saber un xic més de qui era Sant Zenon, cliqueu a l’audio i escoltareu una entrevista feta per Radio Arenys.
Molt bona Festa Major a tothom.

Aquest és un passatge del Professor José Maria Marco Tobarra a la seva tesi doctoral “Creación literaria y autobiografía en Manuel Azaña”.

FOTO: Matí d’hivern a la platja de Sinera.