Des d'aquí

Fa dies que ho estic rumiant: des que en David Verdaguer va parlar, a Malgrat, a l’inici del pregó de Festa Major de Sant Roc 2024. De les moltes coses que va dir, em vaig quedar especialment amb la seva reclamació/reivindicació que s’estableixi una programació cultural estable al poble. I també em va confirmar el fet meravellós, a vegades paradoxal, que quan organitzes un acte cultural mai no saps ben bé el profit, el bé, les conseqüències que tindrà per a (potser no tots, a vegades només per a alguns o algú) dels espectadors/públic… Anem per parts.

Comencem per això darrer. Va explicar en David la importància que va tenir per a ell, en identificar la seva vocació d’actor, en encendre-li la passió pel Teatre, assistir de menut a una representació escènica que van portar a Malgrat els de Rialles. Dius ‘Rialles’? Però això no és/era per a ‘entretenir’ la canalla una estona del cap de setmana? Sí, però un ‘entreteniment’ profitós, dels que sembren i, si entre els espectadors troben algú com en David, és la revelació o hi ajuda. També va comentar la potència que va tenir per a ell que li oferissin de representar ‘la Ira’ en uns Pastorets: llarga és la llista d’actors catalans que han començat pels Pastorets i és que, ja veus, de ser un ‘entreteniment’ nadalenc per a la mainada (i els avis que hi fan d’acompanyants) a esdevenir tota una escola incipient en l’art escènic (consti que jo, que no soc gens de Teatre, no acabo de veure bé que, a moltes pel·lícules i sèries catalanes, els intèrprets sembla que segueixin fent Pastorets: sort que en David n’ha evolucionat i molt! -prova que els Pastorets no en tenen la culpa del que molts segueixen fent tota la vida-).

Cultura és conreu i oferir cultura al poble és elevar-ne l’esperit, sembrar en la gent, en tots nosaltres, encara que cadascú després en cull el que pot/vol/etc. I no saps mai, està ben vist, quan d’una iniciativa cultural concreta n’acabes traient fruit de debò. Mireu, quan era a la Junta del Cineclub Garbí, organitzàvem també unes sessions de cinema per als estudiants. Sessions en què, aprofitant la foscor de la sala, hi havia adolescents que llençaven avionets de paper contra la pantalla, cridaven… Francament, a mi em desanimava (això i la lluita amb les monges, sempre preocupades per si hi havia sexe o violència a les pel·lícules, o amb alguna associació de pares que no sé pas què hi veien d’estrany en el que oferíem…) i, a la curta o a la llarga, vaig desinteressar-me per a seguir-ho muntant. Doncs bé, al cap d’un temps vaig assabentar-me que uns quants joves que s’havien incorporat a les sessions regulars del cineclub ho van fer perquè havien descobert el cinema de qualitat en aquelles projeccions… que jo tenia per caòtiques. I és que no saps mai, quan n’acabaràs traient fruit de debò: per això és tan important sembrar!

Vet aquí la necessitat que a Malgrat hi hagi una programació cultural estable. Que de manera regular, al poble hi hagi oferta de cinema d’autor, de teatre (entre el de producció local i el forà que es faci venir), de dansa (i danses i sardanes), de música (clàssica, jazz, catalana, rock, etc. -actuacions d’artistes diversos, d’estils diferents, per a públics variats-)… que s’incentivi l’exposició (i creació) d’artistes, la lectura de llibres, etc. Una programació cultural estable és sembra. I és possible, combinant les temporades de tardor/hivern/primavera, les festes majors, les activitats d’estiu… Els festivals, festivalets i mostres són recursos bons, sobretot si s’integren en un continu d’oferta; però no pas si són bolets aïllats, que creixen en territori erm… És possible, una programació cultural estable, combinant les iniciatives de les entitats i artistes locals, les propostes municipals habituals i afegint-hi les activitats que calgui perquè a Malgrat es respiri això: cultura (que, insistim-hi, té a veure amb conrear).

És ben clar, tanmateix, que perquè hi hagi una programació cultural estable cal una infraestructura avinent. El Centre renovat ha de ser un primer pas, subsidiari i a la llarga complementari de la desitjada ‘Casa de Cultura’ / ‘Auditori’ / diguem-ne com vulgueu. I l’amfiteatre del Parc Francesc Macià, que es pugui cobrir, també hi ajudaria. (Vegeu Infraestructura cultural a Malgrat).

FOTO, de Vicens Tomàs: David Verdaguer

El 26 d’octubre de 2024 es preveu que reobri el Centre, de Malgrat, després de les importants obres de renovació que s’hi han fet. Esperem que sigui amb totes les condicions necessàries per a l’activitat del local.

El Centre ha estat i ha de ser una infraestructura cultural essencial del poble, però sobretot subsidiària. Té les dimensions que té, l’aforament que té, és l’espai que és, de manera que ha permès i ha de permetre que s’hi desenvolupin les activitats pertinents (teatre, cinema, dansa, lleure per a la mainada, conferències, exposicions, reunions, etc.), mentre no comptem amb equipaments de mida i característiques avinents al que requereix una població dinàmica i propera als vint mil habitants (circumstància en la qual el Centre passaria de ser subsidiari a complementari).

Des de fa molts anys, alguns hem reivindicat per a Malgrat una Casa de Cultura. Això vol dir, un edifici dotat d’una sala amb aforament important (unes 400 persones, per exemple), amb escenari gran i alt (evidentment amb tots els requeriments d’il·luminació i so), vestidors, magatzem per a vestuari i ‘atrezzo’ escènics, sales d’assaig, cabina de projecció cinematogràfica (amb el corresponent projector DCP i altres estris de projecció audiovisual), pantalla gran per a projeccions… Evidentment, amb calefacció, aire condicionat… Una sala gran d’exposicions… Quan s’ha plantejat això, la resposta política que s’ha trobat, en el millor dels casos, ha estat: ‘Auditori’ (amb un cert projecte no-nat sembla que de característiques monumentals…).

Tanmateix, i mentre la Casa de Cultura no la tinguem (la tindrem mai?), ni tampoc es vegi en un futur la materialització de l”Auditori’ (o digueu-li com vulgueu), convindria dotar Malgrat de més infraestructura subsidiària (que, en algun cas, podria tenir més usos).

Fóra bo que les entitats culturals concretessin un llistat de les respectives necessitats infraestructurals, especialment les més bàsiques i urgents (potser al Consell Sectorial de Cultura), perquè l’Ajuntament en tingui ple coneixement (o, si ja el té, perquè el consistori compti amb el suport i guia de les entitats en la tasca d’aconseguir l’objectiu de cobrir els requerimens que al respecte hi ha a la nostra vila).

Permeteu que faci alguns suggeriments, per si es volen/poden tenir en compte:

Locals. Per a les entitats que necessitin local (per a reunir-se, per a treballar-hi, com a magatzem, per a assajar, per a exposar -si és el cas-…): que l’Ajuntament els faciliti o, si cal, en llogui (que d’haver-n’hi, a Malgrat n’hi ha un munt de disponibles), mirant (si cal) que siguin al màxim de compartibles entre diversos grups.

Cobertura mòbil i adaptació de l’Amfiteatre del Parc Francesc Macià. Perquè s’hi poguessin desenvolupar activitats diverses (culturals, sí, però també de lleure) sense dependre dels elements climatològics (ballades de sardanes, sopars o àpats comunitaris, festes diverses… però també actuacions de caire ben variat amb aforaments importants…), fóra bo trobar-hi un sistema de cobertura (jo en dic mòbil, però vull dir que es pugui desplegar i recollir) i, evidentment, mirar de complementar-ho amb sistemes d’il·luminació, so, aire condicionat, carpes adjacents que facin de vestidors (i, si escau, també alguna com a barra de bar/restauració)…

No construir més sales de conferències. A veure, a vegades hi ha la temptació de fer sales polivalents planes, bàsicament amb cadires i una tarima. Em sembla que, de moment, ja podem comptar amb el Centre, la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu, la Sala de la Cooperativa, etc. (i si es cobrís i s’adaptés l’Amfiteatre del Francesc Macià, ben gran fóra també per a conferències).

Parlant d’infraestructura cultural em podria estendre molt i no em vull fer massa llarg. Deixo aquí aquests (pocs) suggeriments; però sobretot, la proposta que s’activi el més urgent en les necessitats d’infraestructura cultural a Malgrat.