Ulisses20

La pepera Anna Botella, dona del criminal Aznar, ella ex-alcadessa, gurú del café amb llet, delinqüent reincident, va regalar pisos de protecció a la màfia. Ella era màfia genuïna. Però els jutges van declarar-la innocent per allò dels pisos, potser perquè eren milers de pisos. Eren milers de pisos i milers de milions, sí, però d’aqueixa corrupció, què voleu els desgraciats, els jutges espanyols gairebé que li van regalar una medalla al mèrit judicial i polític. Això és espanya, la marca, sense remei ni miracle que ho cure, fa uns centenars d’anys. A la Botella amb pisos de merda, xa!

Els mateixos jutges també van decidir sobre uns quants demòcrates catalans; els volien robar els pisos propis, els pisos que tenien al seu nom (compareu uns quants pisos catalans amb milers de pisos espanyols, i compareu quina mena de jutges tenim. Sí, una màfia). Volia dir que els jutges d’aqueixa màfia van posar a subhasta uns pisos només perquè són pisos de famílies catalanes, demòcrates, però que eren en favor d’organitzar una consulta entre demòcrates. En canvi, allò no tenia res a veure amb fons voltor, ni amb màfies russes, ni amb la figa de la Botella, no sinyor, no tenia res a veure amb tot aquell pèl de figa, els milers de milions robats, els pisos desapareguts, i la democràcia política i judicial en un embut, en una cofurna. Un prostíbul, direu. La justícia espanyola, que és una altra màfia en mans de mafiosos (fiscals, ponents, advocats, polítics del pp i del psoe) van decidir de robar els pisos, les propietats, als demòcrates catalans, perquè eren catalans, fins i tot, si pogueren, els robarien la vida, com quan érem en l’època dels gal. Però això, en aquest merder d’una espanya sense govern i sense futur, tan robadora de pisos, Europa no ho veuria bé. O potser que sí, perquè mai no sé sap el fons feixista dels que ara governen Europa. Almenys ens agradaria de suposar que no ho miraria de manera agradosa, això, ni mal ni bé, sabeu?, però de manera agradosa res de res. Europa té uns límits democràtics… Els té? Perquè espanya en forma part d’aqueixa Europa, i ja sabem que espanya és un estat que no els té, els límits feixistes definits. O cal recordar que espanya (i el psoe) té empresonada la presidenta del parlament de Catalunya?

Com pot ser, això?, com passa encara això, al segle XXI? No tenim resposta, no tenim una resposta democràtica. Fóra com demanar a molts dels governants del PSOE que triaren, entre democràcia i gal, i què et penses que triarien? Sí, sí, ara mateix, en ple segle XXI, quan ETA ja s’ha retirat de la vida pública, què en penses, que triaren ells, els del PSOE? Potser que molts militants triarien Gal, que és com triar crim organitzat, borbons, i tota aquella colla de jutjats que s’encarreguen de decidir qui té drets i qui no. I a espanya, els drets universals no valen un quinzet, si els empresaris, els jutges i els polítics ho decideixen. Els jutges no trien si fas ben fet o no, perquè ets bo o no ets bo. No. La cosa va entre llepar prou el sistema, perquè el sistema ens puga pegar pel cul tant com vulga, o plantar-nos i dir: democràcia. Aleshores l’has cagada, l’has cagada del tot.

Per això que tenim una presidenta tancada, i molts joves tancats sense raó. I potser per això els altres presidents, bascos, valencians, catalans, gallecs, callen. Callen i faran vacances d’estiu, ai. Mentre tenen companys presidents a la presó en nom dels GAL del psoe i d’espanya, perquè és la mateixa cosa.

És el negoci redó a espanya, el negoci de les elits polítiques (que són les que renten la cara a Europa), els jutges i la police: ells poden robar, delinquir, corrompre, matar, però ai si vosaltres els poseu cara i ulls, ai si digueu marchena, o suprem, o lamela, o llarena… o marlaska o sánchez o calvo o puig: ai de vosaltres, volem dir!

Això no va només de democràcia, sinyors, espanya és un país de delinqüents, i els més grossos no són a la presó, justament. I aquest merder és com és.

[continuarà]

Durant uns anys, ha tingut èxit l’expressió “infrafinançament dels valencians”, fins i i tot el pspv va adoptar-la per reivindicar-se en manifestacions, campanyes, eleccions o altres afers interns del partit. A tothom sembla que li venia bé, dir que els valencians estem tan mal finançats, perquè en realitat ho estem encara més que no es diu, per apuntar-se al carro de la reivindicació valenciana davant l’estat. Ves, que la campanya va tenir fruits abundosos i va premiar la idea i els seus defensors. En canvi d’això, ningú no deia que, realment, els valencians estem intervinguts per espanya, en una falsa autonomia que no deixa respirar si no els convé a madrit, mane qui mane allà enllà. Potser que si fem bondat, ens diuen, respirareu fins que ens conviga, perquè d’una altra manera, us aplicarem la corretja al coll i us escanyarem la petita llibertat que penseu que teniu per ser valencians amb una identitat de fava. Efectivament, la nostra identitat és de faves, i per això el respir no amaga mancances, necessitats i situacions de desequilibri que clamen el cel. Però tant se val, si espanya no vol, i no ho vol de cap manera, els valencians no respirem. Ni de valencians (la nostra primera necessitat), ni d’espanyols de tercera (això qui ho vulga que ho compre, que n’hi ha mercat i ofertes ben grosses cada dia. per viure-hi agenollat, sempre n’hi ha voluntaris).

Però no tenim intervinguda només l’economia, que no som idiotes, sinó tot allò que pogués fer que els valencians fórem ciutadans europeus de primera: la seguretat, les infrastructures, l’empresa, el camp, la cultura, l’escola, fins i tot la religió, o la festa, o la llibertat d’expressar les idees, estan intervingudes per espanya. I segons ell, muts, muts i a la gàbia, valencians, perquè encara podria ser pitjor. Tenim tan a dins la pell la submissió, a la dictadura espanyola, que cada dia som més immunes, més frívols, més faves. Sense adonar-nos-en, hem tornat quaranta anys enrere, i encara sense aquell esperit de llibertat i reivindicació d’aquells dies. Submisos i colonitzats mentalment. I l’estiu per endavant.

En descobrir una nova agressió a la democràcia, també ordenada pel PSOE, torna l’espanya dels GAL, de la X, dels modos en què tot li val, des del PSOE o des de qualsevol partit espanyol (podemos amb C’s, C’s amb Vox, PP amb PP, i el PSOE amb tots).

Si Borrell que ha eixit batejat cap de la diplomàcia a Europa, ha ordenat de perseguir demòcrates, ha destinat fons i recursos a espiar en canvi d’engrandir la merda feixista espanyola, és que som a mans de governs i polítics criminals, com quan l’època dels GAL, com quan la Transició o la dictadura. Amb l’excusa de matar la llibertat dels pobles a decidir, espanya ha posat la directa contra els drets universals, se’ls salta, com vol i quan vol, i ataca allò bàsic dels drets humans.

Tant se val Sanchez, Batet, Calvo, Bravo, Àbalos, Puig, Iceta, com la vella guàrdia terrorista del partit, tot el psoe és ple de 155, brut d’un article que els possibilita perseguir, espiar, o criminalitzar tothom. És ací on hem arribat ara mateix, amb espanya, la involució feixista del partit ja no amaga ni formes, ni tàctiques, ni porcades, ni amenaces. El PSOE s’ha cregut amb el dret d’una croada en favor d’espanya on tot li val i li cap dins el sac amb el qual va omplint el pitjor de què és capaç: contra catalunya i els seus polítics, contra els veïns, contra l’ONU, contra la llengua i contra l’escola, contra la generalitat o contra el camp: per tal de salvar un model d’espanya caspós, feixista, barroer, on primen fins i tot lemes com “Todo por la patria”, o mori la intel·ligència, on si els cal enviem-los l’exèrcit… Tot plegat en canvi no només de tapar els draps bruts, sinó d’atiar, ordir i finançar activitats delictives des del govern, amb l’espasa Borrell, un dels cínics idiotes més grossos dels últims anys en la política espanyola i europea.

L’amenaça contra la democràcia no l’esperàvem sinó de l’extrema dreta, però naix, els naix, des de l’ànima més profunda del PSOE. Ves on ha arribat aquesta pelleringa de partit, i a quanta gent té enganyada encara.

La guàrdia civil entra en el palau de la generalitat, amb el lema “todo por la pàtria” assalten una institució democràtica, uns militarots enviats per un jutge, o dos o cent, tant se val, d’idees franquistes, xenòfobes, antidemocràtiques. Sempre n’hi haurà, d’aquests a espanya, que pel que sembla estaran per damunt de la democràcia, els valors i les institucions que tant va costar de defensar, en les dictadures espanyoles del segle XX i en la mateixa dictadura-transició, que només si va servir per emblanquir i legalitzar el feixisme, ara ja ho sabem sense embuts.

I la resta de polítics (suposadament demòcrates) ho veuen normal, això, que la democràcia puga ser violada d’aqueixa manera cada dia, com si la naturalitat del feixisme hagués penetrat amb aquella facilitat espanyola de podrir i corrompre la dignitat i els valors.

A més, a València la llengua ja va venuda al preu de les taronges, que és el preu de la merda o menys encara, perquè si has de pagar un camió del fem, el preu no és ni mano ni gratuït. En canvi, la llegua, sí, la llengua no val un quinzet, a València, segons que diu una consellera o dues i defensa el mateix president Puig, que és molt honorable pel càrrec que representa, però sembla que li pesa més representar el seu partit, el 155, i això vol dir contra la llengua dels valencians.

Tant és el menyspreu al qual ha arribat l’afer, que el mateix president de les Corts, Morera, el MH Enric Morera, es demana què caram fa el govern valencià (ell mateix és la segona màxima autoritat), que ataca la llengua per la qual haurien de ser els primers valedors. A què caram juguem, es demana, si el nostre primer sentit de ser govern valencià és la llengua… Ai, quan l’altre president, el MH Puig, s’anfiga en destarifos, perd l’horitzó primer i més valuós. Però ves on hem arribat per començar el segon govern valencià més progressista que podem tenir ara mateix, valencians, mentre no ens espavilem i estiguem en mans d’espanya: contra la TV3, contra la llengua, contra la democràcia, contra Catalunya, amb el 155, contra el camp, contra la taronja, contra el finançament… Sí, sí, els valencians som els més castigats, malgrat que ens governa el 155 a valència i a espanya, els mateixos del partit ens castiguen igualment, per valencians. Per això, som més aprop del feixisme del 39 que de la democràcia del 36, això és ara mateix la xeneralità.

Un altre atzucat espanyol, feixista fins a la medul·la: el psoe demana criminalitzar el president de la generalitat catalana, el MH Torra, per lluir els llaços grocs. Pobres, els del 155 espanyol voldrien tornar franco al govern, en representació d’Iceta, Sanchez, Borrell, Calvo, Batet i tot el reguitzell parafeixista que s’ha instal·lat a la meseta espanyola per atonyinar la democràcia i la llibertat dels pobles a decidir el seu futur. Inhabilitar un president de la generalitat per lluir llaços grocs és tornar a la caverna, pensar que la democràcia és una amenaça, fins ací arriba la malaltia mental espanyola, i que justament espanya se sent amenaçada per la llibertat. Eixa és la merda a la qual s’enfronta espanya, i sort que nosaltres no som sinó a la part contrària. Gràcies. I tanta salut com ens conserve el temps i l’amor.

Per tot això, només ens cal desobeir. L’únic camí possible, valencians, és la denúncia pública de la mentalitat155 i la desobediència. Visca la república, valencians!

És acabar el curs escolar i ploure tot de propostes d’estiu adreçades als xiquets: escoletes, acampades, albergs, ajuntaments, escoles, universitats fins i tot, de públiques i de privades, tenim un ventall ample i divers per entretenir, fins i tot per aprendre, amb els xiquets durant l’estiu. Però, ai, arribes, passes per la vora, els escoltes, tot de monitors i joves i gentola que ha fet dos cursos i ja veus i endevines que el pa que donen és contra la llengua, la dels valencians, com sempre. No sabem què passa, fins i tot en els pobles on la llengua a l’escola és clara i neta, i les línies en valencià han fet un paper cabdal, fins i tot ací on els ajuntaments havien decidit de prestigiar la llengua, en arribar l’estiu cauen els principis, la dignitat, i el compromís ferm: escoles esportives, campus, cursets de natació, tant se val!, el gros, el gros de l’oferta algú ha decidit que siga en espanyol. Qui?, com?, per què aquest abús?, ningú no se’n fa responsable, si ho demanes. Ai, no ho havíem pensat! Doncs no havíem caigut! Ací també ho voleu, això?

I ves que l’estiu fóra una oportunitat única per posar l’ús de la llengua en valor. Però és clar, s’ha acabat l’escola, i els ajuntaments, els responsables culturals, els gestors de joventut, qui siga, xa, tothom se’n desentén! Tothom, i ningú, del primer a últim no se’n fa responsable de la destrossa. Contra la llengua tot li val, en estiu també. O especialment.

—D’on eixiran tants inútils, xa!

“Una consellera del govern valencià ho ha dit així, amb la boca plena, que abans que no estudiar valencià, n’hi ha la prioritat de salvar vides. Doncs, vinga, dona, ja que t’has lluït en filosofia, en llengües i en valors universals, ara ja pots pujar al cel, ràpida, i deixar-nos governar als valencians el País Valencià.”

Feta la metàfora, o el paral·lelisme, ja podem tocar terra i tornar a la realitat valenciana més crua: després de les eleccions municipals, espanyoles i regionals, continua governat-nos el #155, als valencians, entre més el psoe i tot de fiscals i jutges amics que, amb la llengua, no tenen dubtes ni secrets: amb la llengua espanyola, naturalment. Perquè l’espanyola és una llengua natural, divina si els cal, i necessària per salvar vides, encara que siguen vides que no ho mereixen, de ser salvades.

Per cert, sembla que el vaixell OPEN ARMS ha salpat d’un port d’Itàlia per salvar vides, contravenint les ordres del govern espanyol que li havia prohibit de salvar-ne: sí, el psoe del 155, els jutges i els fiscals, tots plegats, prohibeixen que el vaixell salve ningú més al Mediterrani. Potser que aquests mariners de l’OPEN han de saber massa valencià, si tenen prohibit de salvar vides, i també contravenen l’ordre donada per la consellera Gabriela Bravo, que diu que els funcionaris no han de saber de llengua, si no és l’espanyola, que de primer han de salvar vides, i després ja veurem.

Les llengües o la vida, sembla que deu pensar l’Honorable Gabriela, amb aquesta demagògia pròpia dels polítics pocapena: hom caldria que li preguntés què deu tenir a veure una cosa amb l’altra, saber valencià per a salvar vides, com si saber la llengua del país no fóra prioritari, ni important, ni estigués a l’alçada d’una circumstància, diguérem, de primera categoria: per exemple, quan un valencià arriba a l’Administració de justícia, o de salut, o d’hisenda, com és que se’l considera de segona, si ningú no l’atendrà amb la llengua que l’han parit, ensenyat o alimentat? Com és que els valencians que parlen valencià han de ser considerats de segona, si ningú d’aquestes administracions, per posar uns quants exemples inútils i d’inútils, no els atendrà mai en la llengua oficial dels valencians? Ah, que torna el tio Canya, amb aquests miserables de la política que no avancen ni es formen ni canvien… Mai, mai de la vida se m’ocorreria de dir, a cap valencià que parle valencià, que abans de saber espanyol caldria salvar vides. però ves, fóra el moment d’explicar-ho, no? Si el govern d’espanya prohibeix al vaixells OPEN ARMS de salvar vides, potser que ha arribat el moment de renunciar a espanya, no?

Xa, que sempre ens han de tocar a nosaltres (els valencians) tots els jocs de rucs i d’ases de la granja?

[continuarà d’ací una estona]

Els presos són camí de Catalunya, en un viatge de tres dies. La frontera amb espanya (ara mateix la frontera només és mental) costa de passar, perquè el món espanyol és d’aqueixa manera: no sabeu quants dies van trigar a traslladar el cunyat del borbó a una presó a Suïssa?, setanta dies?, cent?, si és que és en presó, aquell homenic.

L’escarni fins i tot en els trasllats dels presos polítics, perquè els jutges pixen en cantoneres i escales contra la dignitat humana, és al punt de la constitució espanyola, allà on diu paper del wàter. D’una altra manera, si fóra una qüestió econòmica, en una empresa privada o ajustada a eficàcia, si no és que fas ús de la diligència de John Wayne, si trigues tres dies per anar de madrit-espanya a barcelona-catalunya és perquè fas turisme penitenciari, o perquè vols esbombar la feinada dels funcionaris, pobres, tan carregats com tindran els muscles de l’esforç. Sembla que els porten a muscles, com les andes del Cristo.

Podríem posar aquest problema matemàtic a l’escola, si no és que s’hagués acabat el curs: «Si el tren ràpid amb el qual els corruptes d’espanya made in florentino, es van embutxacar una milionada, triga tres hores en fer un trajecte d’un punt M_espanyol a un altre punt B-català, i en canvi de les tres hores, el trajecte es farà finalment en tres dies, respon:

—qui havia decidit que el tren calia espentar-lo?, o què caram ha passat a meitat de viatge perquè el temps s’hagués aturat a espanya dins el franquisme?, o què passa quan les vies ja no són paral·leles, sinó d’ample espanyol?, o quin és el preu que hauríem de pagar per una feina, si el temps a fer-la depén d’un alt funcionari espanyol com Inda o Villarejo?, o qui té més eficàcia en l’afer, els cosos de seguretat, en no baixar a repartir hòsties durant tres dies, o les mestres d’escola, que triguen lo manco sis anys en ensenyar a llegir els xiquets?

Per cert, aquesta nit on és l’acampada d’aquell atobusset?

“Cagar-se damunt no és el mateix que cagar-se en, o cagar-se en el morts, per molt que del forat de tots els serengues del món ixen, si fa no fa, de cagallons a merda amb totes les seues textures!”

Els jutges espanyols han de pensar que l’ONU és una societat de colombaires o una colla tastaora d’orxata vegana, o una colla coetera o del bou embolat, perquè d’una altra manera, ho supose, espanya en faria cas, d’allò que diu recomana i dicta als estats amb greus mancances, en favor de la llibertat i de la democràcia. Per a aquests funcionaris megafranquistes (de jutges a la policia, de polítics a retirats de reis), l’ONU serà un comú on ells poden deixar els seus cagallons o flocs vestits de toqueta i maneguet de brodats blancs.

Amnistia Internacional, què voleu, no cal ni contar-ho! En un estat feixista, no us estranye que pensen que Amnistia els la bufa, ara i quan regnava l’Assassí, si són descamisats d’una democràcia inútil tan supèrflua com els Drets Universals. Una follia pitjor els pince l’ouera, a veure si tenen més ganes de venir a passar-nos la carta de les Nacions per la cara, fills de puta!

Regants de l’Horta?, caçadors?, pescadors de l’anguila a l’Albufera?, qui caram representa l’ONU, deuen pensar a Espanya, si ells són una unitat de destí en Lo Universal!

Després dels jutges espanyols, que ja són per damunt el govern d’espanya i la borbonella feixista, per damunt el poble, la democràcia i totes les sèries d’Spilberg o Georges Lucas,  han de venir les Corts, oooohhh, quins desgraciats!, quina barreja d’inútils havent-hi com n’hi ha tants jutges amb ganes de traure pit i decidir tu sí i tu no, tu lliure i tu a pagar, malparit valencià, o català o merda seca.

El govern espanyol es caga damunt, però també es caga en l’ONU, encara que indirectament, sabeu?, l’inútil de sanchez-castejon i la resta de bonyigues menistres en funcions, es caguen en l’ONU indirectament: per ells que els jutges ja van prou de diarrea… Ara, en Amnistia i en la figa ta tia, si els cal, el cagar és diferent. Amb aquests de la camisa sense botons ni traus i pèls en l’aire, s’hi atreveixen tots: fins i tot els fiscals, els advocats de l’estat, la policia, la gc, els bancs, el florentino, fins i tot les figues confitades, s’hi poden cagar, en Amnistia Internacional.

—Això per a què, malparits, per a què val tot això, si són uns tocacollons! Nosaltres, els espanyols (ací ixen el Borrell, l’Arrugues, la Collfí, i totes les albardaes, totes sense excepció), ací a espanya ho diem clar: -Nosaltres ja tenim el 155, que aplega tots els drets, tots, què volem donar, quan els volem donar i com els volem donar. El 155 és puturrú, és oli en un cresol, és la llet merengà, és iceta, colau, puig, valls, èvole, errejon, wayomin i tota la merda de progressistes i partits espanyols de podem a vox, tots sense excepció són 155, que és per damunt l’ONU i qualsevol nau galàctica.

—L’ONU?, es demana espanya, això què collons és? Si nosaltres som Flandes, Cuba, Guinea, i tenim reiots i puters per fer callar el món, si ens cal! Que l’ONU exigeix la llibertat dels presos polítics, però qui s’hauran pensat que són?

Jo no m’ho acabe de creure, això que diuen que, a Bétera, un pacte entre les urbanitzacions, el pp i c’s farà batlle, batllessa, el partit més ranci d’Europa, el més criminal, el segon més corrupte del món. No m’ho crec perquè, fins a l’últim moment, l’home troba que la raó i l’honestedat són per damunt la parapsicologia. Però en política, ja ho sabeu els més espavilats de la classe, li val fins i tot la hipnosi, la seducció i l’intercanvi de cromos: si tu em fas això, jo et regalaré allò.
Segons que diuen alguns mitjans, les raons per al pacte que els tres protagonistes anuncien (Mas Camarena-TorreEnConill, PP i C’s) són la regeneració democràtica i el progrés. Xa, dieu-ho com vulgueu, però és kafkià pensar que el pp representarà el progrés. Si el forat econòmic que havia deixat a Bétera i els acords als quals ens va obligar durant anys, tenien de tot menys d’honestos i desinterès particular. Si va lligar de mans l’ajuntament amb contractes, deutes i coses d’explicar en horari no infantil, què els podrem dir: veniu a regirar, va!

És veritat que Compromís no té suficients suports per aconseguir una majoria suficient per governar, si els altres li giren la confiança, però l’equip de govern d’aquests quatre anys ha demostrat que Bétera podia ser un poble de primera, una de les petites ciutats valencianes amb un futur d’interés a curt termini. En només quatre anys.

Però, la dreta tornarà a tenir el suport necessari per governar, malgrat haver perdut el suport del poble vell —ha baixat en vots i en regidors— , i encara voldrà començar amb els tics i les manies velles: diu que vindrà per regenerar la democràcia: ha!! si els vam agafar regirant i furtant en les bústies de les cases, quina lliçó de democràcia ens voldran ensenyar! Serà això la regeneració, que no podrem fiar-nos ni de quina cosa hi ha o no n’hi ha a les bústies?

Ara, caldrà ser constructius, però contundents amb el fatxerio que ens governarà a partir d’ara, perquè tornaran els temps dels maletins, dels homes de la corbata, i els interessos d’empresaris, amb l’aparició de les comissions. És la política que ha fet sempre el pp, i els jutjats (malgrat la connivència) no han pogut ni amagar.

El deute, zero; el calaix, ple; tot de projectes aparaulats que podran ser l’enveja es pararan? O no? Si cal fer cas dels programes del pp i de c’s: contra l’educació, contra l’escola, contra la llengua, contra la cultura, contra el camp, contra la taronja, contra els joves… Això sí; en favor de les seues butxaques, i el retorn als temps del descontrol, els luxes, i la pèrdua dels valors democràtics. Els temps ens ho dirà.

Sobre el dol i la intel·ligència, supose que caldrà fer ús de la filosofia i d’aquella ampolla de sals Eno: pel que fa a la porga, deia Wittgenstein “sobre allò que no podem parlar, millor que callem.”

[continuarà]

Hom diria que això és un colp d’estat: tot de policies de paisà vigilen i acacen els congressistes dins el mateix congrés espanyol. Congressistes que ja tenen presos més d’un any, els actius d’una democràcia destralera. Aquest exercici polític, escenari o teatre, espanya ho voldria fer passar per normalitat política, que la policia vigile els representants del poble. Sí, que la polícia vigile un congrés triat en unes eleccions, o vigile uns quants dels seus membres. Just aquest absurd. Però això no és democràcia, encara que ho vulguen fer creure. Això és legalitzar aquell Tejero, disfressat de 155, o disfressat de vicis franquistes: autoritzar la repressió a dins mateix del congrés. Si no són espanyols convençuts, pegant a feixistes, els policies, els jutges, i el psoe estan autoritzats a fer entrar la repressió i prohibir que aquells homes facen declaracions, que opinen, que voten, que puguen parlar amb els mitjans, que puguen fer rodes de premsa o reunions o piulades o vídeos… Això què caram és, espanya? Una vergonya, una de les vergonyes més grosses del segle XXI, que és realment aquell estat que ens tenalla els drets universals, bàsics, aprovats a l’ONU el 1948. I encara espanya autoritza aquest segon drama contra la democràcia mateix. De primer el judici, de segon el setge al congrés espanyol.

Ara, fa uns mesos que van assaltar el parlament català. També van assaltar la República. De fet van assaltar la democràcia sencera. Una autèntica merda! (no digues merda, xa, que això desautoritza allò que dius).

Sí, dir merda a espanya sembla que és pitjor que deixar entrar la policia al congrés a veure què diran, com ho diran, quan ho diran, els congressistes. Si tenen veu, si els deixen parlar, participar, col·laborar… i en acabant a la presó, tancats de nou, vigilats, muts. Aqueixa és la igualtat de dret a espanya. Aqueixa merda! (una altra vegada ha dit vosté merda!)

I espera a veure el comportament feixista dels feixistes. Sí, una grapat d’espanyols han votat els feixistes, perquè espanya els va tolerar, consentir, aviciar sempre. Sempre. I ara ja són al Congrés espanyol, cridant, xiulant, fen el torero. És espanya, i no voldria dir merda!

[continuarà]

Espanya fa anys que practica el joc brut contra la democràcia. De fet, l’ha practicada sempre, una mena de màfia organitzada contra la democràcia. En tots els sentits, en tots els àmbits, destinant tot de recursos. De fet, una majoria del temps del segle XX, que és quan aquell estat va aulorar una mica de democràcia (no arriba al 10% del segle), ha viscut només del feixisme, contra qualsevol esperit de llibertat. Fins i tot en els moments que deia que feia democràcia, espanya, actuava contra, amb clavegueres, cossos especials, plans de destrucció, màfies… Espanya és això al remat, un motor de destrucció de la democràcia, que l’ha atacada sempre, a cara descoberta, sense vergonya, i res ni ningú no li ha parat els peus. I encara uns panxacontents corruptes i arribistes, del psoe si voleu o de pitjors si n’hi ha, ja van viure-hi bé dels pessebres acceptant de mirar en un altre costat, o adobant més claveguera, o ordint grans desastres com els gal o altres invents: sempre, de sempre, espanya és aquest cantó fosc tan brillant del feixisme que xucla i s’alimenta, malgrat que n’hi haja eleccions per tapar què és realment (en poc n’hi haurà), amb presos polítics, amb exiliats, amb burles continues a la llibertat, als valors humans, amb permissivitat extrema de la violència i l’amenaça. Espanya és una amenaça, és la veritable amenaça de la convivència, no ho és València ni Catalunya, ni la independència. És aquesta merda feixista que tot ho corromp, ho permet, ho embruta… Un dels estats més podrits del món, tan bonic com el volien pintar, ells, o ens volien fer creure, als valencians.

Hom pensaria que això és d’un altre segle, d’una altra era, o d’un altre planeta: però és que espanya és en un altre segle, en una altra era i en un altre planeta.

[aquests que veieu disfressats a la fotografia no reneguen dels símbols que duen, ni del franquisme, ni del robatori, ni de la corrupció, ni de la criminalitat del pp, ni dels lladres borbons, no només ho consenten, damunt se n’aprofiten del botí.]

Espanya viu tan còmodament instal·lada en el feixisme, que no s’arruga ni s’avergonyeix d’atiar-lo, de publicitar-lo i de subvencionar-lo. Tant se val el resultat de les eleccions, si no són justes, ni tenen repartits els fons equilibradament: els mitjans, els recursos, els préstecs, els regals, els poders,  sense comptar les maniobres: ves que n’hi ha de maniobres de claveguera, i diners negres a cabassos en favor del feixisme: des de la caixa, des del santander, des de l’íbex, des de la monarquia, des del govern espanyol, des de les empreses que dominen el 90% de les televisions: el putiferi s’ha instal·lat a dalt de tot, i la corrupció és el més net a què podem aspirar: és l’estil espanya, el robatori, els perdonavides, els fatxendes, els pistolers, i la repressió contra la democràcia. tant se val pp, psoe, c’s, tots plegats s’han proposat legalitzar el feixisme, passar-lo pel filtre i blanquejar-lo: això és, ja li val l’amenaça, l’insult, la repressió i l’atemptat contra la llibertat d’expressió i contra les persones. Això és l’espanya tolerada dels gànsters, els del psoe o de qualsevol partit: contra la democràcia tot li val, en favor d’espanya, malgrat que europa s’escandalitza, malgrat que s’agafa el cap, malgrat tota la merda que sura, n’hi ha un objectiu comú: donar peix als feixistes per convidar-los a la festa d’atacar, plegats, la democràcia.

Valencians, espavilem-nos, perquè d’aquests refillets no en traure’m sinó eixir escaldats, robats, esquitxats sense remei. Proposem-nos la República, i que vulga feixisme que torne a la caverna, però que no compte amb nosaltres, ni amb la democràcia.

Ja és fet. El MH Ximo Puig ha decidit de fer-nos coincidir amb els espanyols. Si hom pensava que els quatre anys de govern PSOE&Compromís amb el suport de Podem havien valgut per recuperar dignitat, personalitat o valencianisme, ahir va esvair qualsevol dubte. Perquè fer-nos coincidir amb espanya, en un jorn electoral, no és només diluir-nos a consciència, és voler fer-nos casar amb el pitjor dels estats d’Europa, ara mateix.

El que representa aquella casa, avui, és un model antidemocràtic, fallit i ineficaç, que malda entre clavegueres, jutges prevaricadors per damunt la democràcia i per damunt la voluntat popular, on els cossos de repressió, contra la llibertat i l’avenç polític i democràtic, encara juguen com en els anys setanta. Allò són governs incapaços del diàleg, o simplement impossibilitats per a la modernitat, perquè espanya s’ofega en la pròpia merda.

El mirall de l’estructura espanyola és aquell judici —no n’hi ha res més visible que represente els valors espanyols més profunds—, aquells fiscals de discurs patètic, jutges vestits de quaresma, repressió a la democràcia… És allò a què ens volen assimilar? Doncs l’assimilació que significa la decisió del president de la Generalitat valenciana és un despropòsit: una inconsciència ben inútil —el raonament que va explicar anit a la televisió valenciana era, més enllà de pobre, mediocre i inconsistent. Almenys per als valencians que aspirem a un model de país i de futur més digne.

Tractar-nos de valencianets des de la màxima institució dels valencians, MH president, és tornar als dies caducs del marc mental espanyol. És tractar-nos fins i tot amb menyspreu, pensar que allò que passa a Espanya és per damunt d’allò que ens passa només als valencians. Malgrat el tarannà submís que la decisió representa. Fóra com pensar en els valencians com una societat menor, que necessita anar de la mà, guiada voluntàriament i conscient, cap al mateix fracàs que representa espanya. Com si no tinguérem ni majoria d’edat per decidir pel nostre compte, i per això els cal diluir la voluntat dels valencians, el dia que haurem de triar les Corts i per tant el govern, camuflats en aquella cofurna del 155, que no és sinó la política d’extrema dreta que fa uns anys s’hi ha ensenyorit tan descaradament: pp, c’s, psoe i fins i tot podemos…

Hom pensa que si durant quatre anys no ens han volgut connectar a TV3 o a IB3, el govern del PSOE i de Compromís, no només és perquè aquelles televisions són en català, i un altre model de mitjans que poc tenen res a veure amb la selva mediàtica tan rància d’espanya. La llengua era l’excusa, al capdavall. No ens han connectat a Catalunya i a les Illes perquè allò significava un altra marc mental, que ens lligava a una altra concepció geogràfica i de país.

Ens han volgut fer creure que el govern de Botànic és la millor de les possibilitats a la qual podem aspirar, els valencians. Fer-nos creure que més enllà no n’hi ha res mes. Res que a ells els convinga, políticament, i entengueu políticament amb tota la mala llet del terme. I per reblar-ho, perquè no ens quede cap dubte, els valencians també votarem el mateix dia que els espanyols, per decisió del PSOE d’espanya.

Ni en això no hem pogut decidir, benvolgut Ximo i amics del Botànic. Segons el MH anit, la raó de pes és frenar l’extrema dreta. Tant se val que les taronges valencianes pengen dels arbres, que el camp valencià siga un bonyigo, que la sanitat no tinga recursos, que  l’escola encara l’empeny el coratge dels mestres, que les infrastructures hagen envellit, tant se val, que espanya ens haja fet passar quatre anys amb quatre xavos i morts de gana…

Allò màxim a què aspirem, segons l’oncle Ximo, és votar allò que diran les televisions d’espanya. I valencianet l’últim.

Ves que els valencians, milers de valencians, no tots els valencians, vam lluitar per TV3, per aquella casa-televisió que era professional, culta, diferent a tantes televisions com havíem vist. Parle del 3/24, del 33, de la ràdio, i sobretot d’uns quants periodistes que van fer escola, entre més el Puyal, per exemple. Els valencians defensàvem aquella televisió com un símbol per la llengua, però també per la llibertat, per la professionalitat, per com alguns documentals i una part de les notícies podien ser diferents, almenys diferents a com ens les explicaven una majoria de mitjans. Ens vam aferrar a la defensa d’aquella casa com si fos la nostra casa, per bé que sabíem els errors de cada dia, i tan poc com estimava aquella TV els valencians. De l’un costat, el marc mental era massa vegades l’espanyol, com ara, i si comparem el temps que dedicava als valencians, a València, al país valencià, no passava d’uns segons, el dia que n’informava alguna cosa. Potser que ens dedicava el mateix temps que a Càceres, per posar un exemple, però nosaltres féiem força, lluita, símbol, perquè ens véiem en un futur proper amb un model més professional. la televisió dels valencians no va arribar mai a fer-li ombra, ben al contrari, s’esforçava  a empitjorar cada dia, a allunyar-se cada vegada més d’aquell model.

No, no era la nostra, la TV3, ni abans ni ara, però ens ho volíem creure que sí. I això que ha passat avui, o ahir, aquesta autocensura imposada contra Catalunya, no és una cosa nova. Sembla que el director valencià, Vicent Sanchis, no puga fer res més, perquè no em crec que no vulga fer res més. Aquella casa, la TV3 convida tots de gent del pp a tertúlies i més programes, militants d’un partir criminal, corrupte i fals, que com altres polítics i altres membres d’uns altres partits, no han parat de mentir, i sobretot d’insultar institucions i persones. No han parat, el pp, C’s i PSOE d’atacar la llengua, l’escola, fins i tot la sanitat… Ho veiem cada dia, d’uns anys ençà, que tot d’inútils i corruptes i mentiders poden passar per aquella casa amb la falsa teoria que cal diversitat, pluralitat, democràcia, en la participació i decisió dels mitjans. Ja ho he dit: marc mental espanyol, que voldria fer passar idiotesa per ètica, mediocritat per diversitat, provincianisme per modernitat. Sí, tot això és TV3 també, els últims i els primers anys, una empresa tan grossa que és impossible de controlar des de la democràcia que defensa la República Catalana, som si ja estigués intervinguda des de dins, com si ella mateix s’autoapliqués un 155 intern, contra la llibertat i la democràcia. Si fa no fa com una majoria de mossos que fan siroll d’espanyols i actuen amb uns modos espanyols en aplicar la violència i l’agressió gratuïta. Un altre monstre incontrolat, potser.

I ves que una metàfora sobre la prostitució política de C’s, com si hagués sigut del pp o del psoe, que no oblideu que són partits que han preferit agredir que dialogar (prostitució sense embuts i sense metàfora), ha fet decidir a TV3 de castigar la llibertat d’expressió en canvi de voler aparentar de ser més puritants que la maedéu de la figa rapà. Igualment beats, i inútils.

Ai, si n’hi ha feina encara a la república, sinyor, i com paguem que molts liders siguen a l’exili o tancats, mentre espanya pega, ens pega i ens roba, en canvi que molts inútils continuen llepant i vivint a casa nostra, amb aquell marc mental tan borbó i botifler.

El vivípar Marchena ja ha cobrat avui 5.000 euros directament de dos demòcrates que s’hi han negat a declarar res als feixistes de VOX. La banca, que sempre guanya, té la paella pel mànec i pot multar qui vulga i la quantitat que vulga. Ens roben. Espanya sempre roba, malgrat que pretén cercar qui va pagar tanta democràcia a Catalunya, ells sempre acaben robant-nos; directament, a través de les balances fiscals, els peatges, o a través de totes les inversions que els diferents governs diuen que faran i després mai no fan, ens roben, o indirectament, en canvi de multes i uns altres impostos directes arbitraris tan atzarosos. Sempre multes contra la democràcia i els demòcrates, vés que sí. Acció Cultural, Òmnium, l’ANC, ara la CUP, fins i tot si no vols declarar res als feixistes, et multen. Sembla que els orfes franquistes necessiten euros i nosaltres som bons pagadors. Sempre hem sigut bons pagadors dels seus luxes.

Mentre siguem atrapats en aquella conxorxa d’espanya, pagarem, ens robaran, ens multaran, fem què fem, ells torbaran l’excusa perfecta per fer-nos pagar. És la seua llei, la seua norma, la del 155, la del borbó, la del vivípar, la de tot el suprem: sempre contra nosaltres, que som els pagadors. I damunt ens perseguiran per saber en quina cosa ens haurem gastat allò que ens hagen deixat, l’almoina, fins i tot en això arriben a fer de refillets. És la prostitució, sense embuts. Desregulada, sense control, en canvi que ells sempre acaben guanyant, com la banca, com els vivípars, com espanya. És espanya realment.

Això d’ahir, dels 5.000? Sembla que tants jutges i fiscals no tenien solt per pagar-se l’esmorzar… per cert, tot això, aquests tot el sant dia sense fer res, qui els paga, l’opereta? de què viuen?

—Aaaaaahhhhh!

[continuarà]