El nounat. Georges de la Tour (Segle XVII) Les marques eren uns diferenciadors cridaners o dolorosos, que facilitaven la identificació de la criatura en cas que, passat un temps, els pares els pogueren reclamar Per M. Luisa Plà Tormo És possible que sorprenga trobar el terme “aixovar” en la qüestió dels xiquets expòsits, on preval
Convent de Caputxins de l’Olleria (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Amb aquestes dades constatem que els mesos amb més abandons són els de temperatura agradable o calor, i comprovem el descens en els mesos de fred, de menys faena i menys recursos. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII va ser un segle poblacionista, amb un
Estar batejat era un acte important per a tots els nounats, però molt més per als expòsits, perquè significava entrar en el si de l’Església, i, per tant, tindre legitimitat per a apel·lar amb tot dret a ser objecte de la caritat cristiana. Per M. Luisa Plà Tormo Buscant petjades que ens aportaren més
Església de la Magdalena de l’Olleria. ©Arxiu Col·lectiu l’Olla. L’acumulació de desastres climatològics al final de la centúria va disparar el nombre de xiquets de la Vall registrats en la Casa-Bressol de València, i es prolongà en la primera dècada del segle XIX amb la Guerra del Francés Al segle XVIII la Vall d’Albaida
Palau de Benissuera (Fotografia: https://www.facebook.com/fotosantiguesvallalbaida/) L’augment del nombre de xiquets ingressats en la Casa-Bressol de València, procedents de la Vall va ser considerable, quasi va triplicar la xifra de la centúria anterior. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII va ser una centúria poblacionista, a escala general i comarcalment. En efecte, a tots
La majoria de les criatures arribaven en condicions lamentables (recordem el penós trasllat al qual eren sotmeses), i moltes morien el mateix dia o al cap de poc de temps d’ingressar-hi. Per M. Luisa Plà Tormo La borderia era la institució per excel·lència a la qual arribaven els xiquets de dubtós origen, o aquells
Per tal de poder recuperar els fills quan la situació econòmica millorara, molts xiquets ingressaven amb uns senyals que en facilitaren la identificació, i que el receptor descrivia i anotava en els llibres. Per M. Luisa Plà Tormo L’embaràs d’una dona, en general, es viu amb esperança, il·lusió, alegria en el si de la
Fotografia: Casa de la Misericòrdia de València (Arxiu Biblioteca Valenciana digital) Per la roba i els senyals que portaven aquestes criatures quan ingressaven en la inclusa, es poden distingir fàcilment en els documents revisats les que procedien del Sant Zel Per M. Luisa Plà Tormo Fins aquest article, només s’ha fet referència a dues
Aquest panorama no diferia gens del que es vivia a les nostres terres, i davant tanta inhumanitat van reaccionar les autoritats eclesiàstiques i civils Per M. Luisa Plà Tormo Ja he assenyalat en altres articles que l’àrea que abastava la borderia de València era molt extensa, com quedava reflectit en l’enquesta que es va
També s’abandonaven fills legítims, i els documents així ho posen de manifest. Les desgràcies circumscrites a una època podien incrementar-se amb les circumstàncies concretes de cada família. Per M. Luisa Plà Tormo En articles anteriors hem assenyalat l’augment tan notable d’abandons que es produeix en el segle XVIII, i que empitjora en la segona
Fotografia: Farmàcia de l’antic Hospital General de València Quasi tots els intents perquè la Casa de València funcionara amb garanties i els xiquets foren atesos correctament van resultar erms. La realitat superava les bones intencions. Per M. Luisa Plà Tormo Si el mes anterior explicàvem la inclusa en el segle XVIII, en general, amb denominadors
(Hôpital des Enfants-Trouvés de París) Article de M. Luisa Plà Tormo La inclusa és l’edifici al qual arribaven milers de criatures que havien estat exposades en qualsevol lloc pels seus pares o parents, o deixades en el torn que solia tindre la institució que tan bé afavoria l’anonimat i tranquil·litzava consciències. Era el punt d’arribada