Assassinat de jove mentre penjaven cartells de manifestacions. Impunitat. Bombes en llibreries. Impunitat. Bombes als actes públics. Impunitat. Bombes en cases d’escriptors. Impunitat. Negociacions amb exfeixistes i rebateig de nom del país, nom de llengua i de bandera. Impunitat. Assassinat de jove amb arma blanca a plena llum del dia. Impunitat. Pancarta en camp de
En memòria de Miquel Grau em limitaré a reproduir un cançó d’Al Tall i un article de l’Aquil·les Rúbio d’Alacant publicat a L’Accent. Ahir es commemorà 30 anys del seu assassinat. Avui tot segueix, si fa no fa, igual que estava. Encara sort de la gent del nostre sud que continua encenent flames de dignitat
Ahir es reconegué per fi, la Copa de la República que guanyà el Llevant UE el 18 de juliol de l’any 1937. Ho feu un Congrés dels Diputats que es comprometé a exigir a la RFEF que reconega i oficialitze el títol, l’únic que ha assolit aquest modest club de la meua ciutat. Com hem
Seguint amb aquesta sèrie d’apunts sobre la censura a l’estat espanyol, avui us parlaré d’uns fets recents que precisament apunten a la mare dels ous de la qüestió: la censura reial, és a dir, la censura que exerceix l’estat per a protegir el símbol de la seua unitat. Sempre m’ha fascinat aquesta capacitat de practicar
Si ahir vaig escriure un apunt en clau d’humor, avui ho faré en clau d’autodefensa. I ho faré per a relatar un dels mals que més està afectant els darrers temps al món de la música a l’estat espanyol en plena democràcia: la censura ideològica. Tot va començar l’any 1993 quan el llavors coronel de
Això és el que va dir ahir un informat (tot i que marginal) partit polític valencià en comunicat públic: Hoy viernes a las 22:30 horas y con motivo de la Fira de Canals, actuarán las formaciones Arròs Caldós y el grupo Obrint Pass (sic), formación musical de marcado carácter pancatalanista e independentista. Esta formación musical
De Galiza torne captivat per la polèmica que allí s’està vivint entorn a la creació d’escoles bressol gallegues, anomenades Galescolas, on la Xunta pretén implantar el seu model d’immersió lingüística. Aquesta polèmica enllaça plenament amb un altre tema que sempre m’ha fascinat des de que vaig estudiar Filologia Catalana a València: les diferents normatives del
Aquesta nit un grup de feixistes ha atacat Ca Revolta. I no ho han fet com fins ara. Anit aquesta gent es van atrevir a usar pistoles de perdigons contra les seues finestres. No és el primer atac però, ni en serà l’últim. Encara són ben vives les bombes i les agressions de tot tipus
Davant la tragèdia de l’Alcalaten jo em pergunte, com és possible que l’estat es gaste milions i milions d’euros en tecnologia militar i no tinga mitjans per apagar els incendis dels nostres boscos en poques hores? I davant la tragèdia grega, com és possible que el món occidental siga capaç d’envair militarment un país sencer
Diumenge passat vam viatjar fins a la Catalunya Nord per a participar a la Universitat Catalana d’Estiu. Al dia següent del concert ens vam aturar a Vilafranca de Conflent. Ens va sorprendre la seua ciutat emmurallada i un gran cartell en francès: ‘Villefranche de Conflent au patrimoine de l’Unesco’. Vaig arribar a casa i em
A Oaxaca, Mèxic, han detingut a quatre companys catalans. El seu cas em toca de prop perquè tinc molts amics i amigues que han passat llargues temporades a Mèxic donant suport a les seues lluites populars. Tots ells van tenir problemes amb la seua policia corrupta i racista però no fins aquest extrem. A l’Ariadna,
Avui l’exèrcit britànic ha donat per acabada la seua campanya especial al nord d’Irlanda. Han estat 38 anys de por i dolor, de detencions indiscriminades, de lleis d’excepció i matances, de presons i torres d’alta seguretat enquistades entre els carrers dels pobles i ciutats d’aquesta malparada part del món. Llegint la notícia a la premsa,
Sempre que torne d’Occitània tinc una mescla de sentiments contraposats. D’una banda alegria pel moviment occitanista creixent que desconeixia, tristesa per la fràgil situació en què es troba el país i por per les inevitables comparacions entre aquesta i la nostra. Com sabeu, França sempre ha intentat assimilar les nacions del seu estat amb l’excusa